28 d’abril 2005

La història interminable

Categoria:


Aquesta pel·lícula alemanya de 1984 és una mostra de producte infantil ben fet en una època que els efectes especials eren una tasca d'artesans. Els anys li han passat per damunt cobrint-la amb un vernís que la conserva com a exemple d'una època molt especial per als que rondam la trentena. La cançó d'en Limahl es va convertir en gairebé un himne, i la resta de banda sonora, plena de sintetitzador, ens ajuda a tornar a ser infants somniadors a qui no ho hem deixat de ser del tot.

Much Ado About Nothing

Categoria:


Reivindic la pel·lícula Much Ado About Nothing, dirigida el 1993 per Kenneth Branagh als 32 anys. Una revisió molt personal del clàssic d'en William Shakespeare que esdevé un cop d'aire fresc davant tanta mediocritat disfressada de pel·lícula definitiva. És un divertiment que funciona molt bé si et deixes dur per la ingenuïtat de la trama i l'espontaneïtat d'actors i actrius, que amb la seva vitalitat demostren que s'ho passaren molt bé, i que no pretenen res més que fer-nos riure amb un humor intel·ligent, com no podria ser d'altra forma venint d'en Shakespeare. No cerquem rigor històric ni ètnic (m'encanta que en Pere d'Aragó sigui negre!) perquè no es tracta d'això. Ni tampoc és una obra de teatre filmada, tot i que les actuacions són molt teatrals. Ens hem de fixar en la planificació i la coordinació d'actors, actrius i figurants, especialment en el darrer pla, un autèntic prodigi mental i material. La càmera esdevé música que dóna voltes per la casa i els jardins, acompanyant els dansaires, fins que s'enlaira cel amunt per esvair-se en una fosa en negre. Una autèntica obra mestra, no hi ha dubte.

27 d’abril 2005

Whiteout

Categoria:


Una de les darreres novetats de Norma és la inauguració de diverses col·leccions, com l'anomenada Cómic Noir dedicada al gènere negre. El primer treball que s'hi inclou, titulat Whiteout, té com a reclam una fantàstica portada d'en Frank Miller, en un blanc i negre molt a l'estil Sin City.

El guionista és en Gregory Rucka, un autor molt personal que sol publicar els seus treballs a Oni Press. Originalment era una minisèrie de 4 números que norma ha recopilat en un sol tom i ha tengut tant d'èxit als EUA que ben aviat el guionista i en Steve Lieber, el dibuixant, crearen una seqüel·la anomenada Whiteout: Melt, que serà publicada a Espanya si les vendes de l'obra que ens ocupa ho recomanen. No coneixia directament l'obra d'aquests dos autors i la lectura de «Whiteout» ha estat una agradable troballa. És un treball on predomina la importància del guió per sobre del dibuix, essent aquest un mitjà posat al servei del primer, cosa que, personalment, agraesc. Per això es diu que és un còmic d'en Rucka i no d'en Lieber.

En Rucka empra una sèrie de recursos discrets que poden passar desapercebuts a la gent que no està massa acostumada a llegir obres amb un pes determinant del guió. Empra una narració sense pressa, plena de silencis que son omplits amb l'expressió corporal dels personatges, transmetent gran part de la informació a través del que fan, no del que diuen.

23 d’abril 2005

Benet XVI i Palpatine

Categoria:


Crida l'atenció el parescut físic (¿només?) més que raonable d'aquests dos subjectes.

La Venjança dels Sith: el còmic

Categoria:


Ja fa unes setmanes que als EUA ha sortit la versió en còmic de la pel·lícula Revenge of the Sith i he tengut el plaer de llegir-lo. Som d'aquells que no em fa res anar a veure pel·lícules de Star Wars sabent què passarà ja que per a mi l'Univers Expandit és gairebé tan vàlid com les pel·lícules oficials les quals, per cert, beuen dels còmics i les novel·les.

El còmic ens presenta la història essencial de la pel·lícula, sense amagar-nos res massa rellevant, però deixa sense desenvolupar algunes coses. Igual que la novel·la, aquest tebeo ha sortit abans de la pel·lícula i, per tant, no ens dóna tanta informació com per esclafar-nos el gust de veure el film. En tot cas ens deixa amb la necessitat de més Star Wars.

22 d’abril 2005

Verano Azul

Categoria:


Verano Azul és una de les sèries que més va marcar tota una generació que ara estam entre els trenta i els quaranta. Una sèrie que ens va entretenir alhora que s'atrevia amb temes més profunds del que la gent vol suposar i que ha estat condemnada a romandre captiva en la presó de les obres blanes. Un tòpic que no aguanta una revisió sense prejudicis aprofitant la seva edició en DVD.

Verano Azul vessa sinceritat i és tota plena de suggeriments i subtileses per fer reflexionar grans i petits. Davant altres productes suposadament més seriosos guanya la batalla per a l'assoliment del títol de clàssic. Clàssic en majúscules.

El tractament que dóna a la mort d'un dels protagonistes és cru, sense concessions ni sentimentalismes fàcils. Una lliçó de com tractar un tema tan delicat amb fermesa.

20 d’abril 2005

Ministeri de l'espai

Categoria:


L'editorial Dolmen ens ofereix Ministerio del espacio, la proposta del guionista Warren Ellis i el dibuixant Chris Weston: ¿què passaria si, després de la II Guerra Mundial, els principals científics alemanys haguessin emigrat a Gran Bretanya enlloc de l'URSS i els EUA? La seva opinió és que Gran Bretanya hagués anat al capdavant de la carrera espacial. El Ministeri de l'Espai britànic és l'encarregat de materialitzar els ingenis que surten de la imaginació dels científics refugiats per engrandir el prestigi de l'Imperi de Sa Majestat. El guió està construït a partir d'una fragmentació temporal que va més enllà del simple salt envant i enrere en el temps, d'una forma un poc confusa si es té l'atenció un poc dispersa. La voluntat documentalista de n'Ellis es veu satisfeta per la minuciositat del dibuix d'en Weston, que adopta una estètica retrofuturista continguda molt interessant, sobretot en els passatges que transcorren en un hipotètic present.

18 d’abril 2005

L'enemic del poble

Categoria:


Amb aquesta obra Teatre de Què ha aconseguit començar a desferrar-se l'etiqueta de companyia maleïda. L'enemic del poble és la primera passa d'un camí llarg però satisfactori que la conduirà a consolidar-se com una agrupació alternativa però no tant com per estar desconnectada del públic. La sala, plena de gent que no esclafeix de riure perquè està molt concentrada en cada una de les paraules, cada un dels gests, que els ofereixen els actors i actrius, entusiasmats i entregats com mai, ha creat un bucle que no ha fet altra cosa que enriquir l'espectacle.

Ara Teatre de Què no ha de badar. La cosa no està consolidada. Les tres o quatre (per no dir totes) obres següents que representin a partir d'ara han d'estar al nivell de text, adaptació, escenografia i actuació d'aquesta. Això com a mínim. Si és així, la companyia té una llarga i fructífera vida futura. És possible destacar des de la sinceritat.

16 d’abril 2005

L'estupidesa humana

Categoria:


El gran mestre de la llengua, Josep Pla, escrivia això fa més de mig segle:
La civilització dels nostres dies ha posat de manifest una cosa curiosa: ha demostrat que la quantitat d'imbècils que hi ha en aquest món és incomparable, no té fi ni compte. Abans no se'n veien tants. Existien, certament, però tenien més modèstia. Ara s'han desenfrenat, s'han tret la careta. Ho envaeixen tot. S'han motoritzat. És una de les grans novetats dels nostres dies.
Els clàssics es coneixen perquè la seva obra no caduca.

15 d’abril 2005

Before Sunset

Categoria:


Fa temps vaig veure al cinema Before Sunset, una pel·lícula que descansa sobre una direcció eficient, un guió sòlid i unes actuacions esplèndides. Sense focs d'artifici ni gens de fanfàrria. Només dues persones parlant, a temps real, durant poc més d'una hora i mitja, amb un final contundent i irrepetible. El resultat és una de les millors pel·lícules dels darrers temps, per gaudir un parell (mallorquí) de vegades, a ser possible en versió original. El romanticisme existeix! I no té per què ser empalagós ni tòpic!

L'he revisitada en DVD i he tornat a plorar. La millor pel·lícula del 2004.

14 d’abril 2005

La ciutat de vidre

Categoria:


Avui parlarem d'un tebeo d'aspecte inofensiu: tres còmic books en blanc i negre, paper magre, preu popular... Una obra actualment descatalogada però que segons pareix La Cúpula reeditarà en un sol volum abans d'acabar l'any. Es tracta de La ciudad de cristal, un encàrrec de l'editor i dibuixant Art Spiegelman que varen rebre el guionista Paul Karasik i el guionista-dibuixant David Mazzucchelli. El tebeo s'havia de basar en la primera novel·la de la Trilogia de Nova York d'en Paul Auster, un narrador que mai no serà un bestseller perquè escriu d'una temàtica i, sobretot, d'una manera de difícil accés. Una literatura que beu de la complexitat emocional del seu autor, molt marcat pel seu passat.

La ciudad de cristal és una obra que aparentment respon als paràmetres del gènere negre: un investigador es fa càrrec de fer el seguiment d'una persona que possiblement és una amenaça per a una altra persona. Però la cosa es complica perquè l'investigador no és el que pretén fer creure, l'amenaçador no amenaça i l'amenaçat desapareix misteriosament.

Aquest tebeo suposa una nova forma d'adaptar obres literàries a altres formats. En comptes de traspassar la informació d'un format a l'altre, aquí es crea una nova visió de la novel·la que serveix per entendre-la millor, per esclarir alguns dels passatges més obscurs. O simplement per ser llegida com un còmic més, tot i que enfocat a públic adult i prou acostumat al seu llenguatge com per entendre tot el que ens ens estan oferint. Novel·la i còmic, dues realitats compatibles però diferents. I aquí queda la mostra.

Aniversari

Categoria:


Molts d'anys, estimada!

13 d’abril 2005

9a fireta de llibres i tebeos vells

Categoria:


Després d'un llarg parèntesi, torna una nova edició d'un dels esdeveniments culturals més senzills i efectius: la fireta de llibres i tebeos vells, que ja va per la 9a edició. Organitzat per diverses entitats públiques i privades, aquest acte tendrà lloc diumenge dia 1 de maig al claustre de la Misericòrdia (Palma) de les 9.30 a les 14.30 hores. Com sempre hi trobarem moltíssimes paradetes amb llibres i còmics a preus populars. El més interessant i recomanable: arribar prest i anar sobretot a les paradetes dels particulars. És on s'hi troben les sorpreses.

08 d’abril 2005

General Grievous

Categoria:


En els diversos anuncis que s'han pogut veure de l'esperat Episodi III de Star Wars no hi ha aparegut el nou dolent que va fer el seu debut a la sèrie de dibuixos animats Clone Wars: el General Grievous, mig androide mig orgànic, que promet ser una de les estrelles del film.

Dark Horse ha començat a editar una minisèrie de 4 còmic books amb ell com a protagonista i el primer número és molt entretengut, amb molta d'acció i, el que ens interessa més als friquis de la saga, amb una ambientació de transició amb la trilogia clàssica. Llàstima que l'única forma per seguir aquesta i moltes altres històries sigui comprar els tebeos directament als EUA perquè Planeta DeAgostini, que té els drets d'edició a Espanya, no té massa interès en acontentar-nos.

06 d’abril 2005

Les Guerres Clon en DVD

Categoria:


Lucasfilm Ltd. i 20th Century Fox llancen el proper 20 d'abril la primera temporada d'aquesta sèrie que mescla les èpiques i emocionants batalles de Star Wars amb un estil d'animació únic.

Aquesta sèrie d'animació segueix les proeses de n'Anakin Skywalker, n'Obi-Wan Kenobi, en Mace Windu i una legió de Cavallers Jedi en la seva lluita contra les forces del Vessant Fosc, durant les Guerres Clon de Star Wars.

El DVD inclou els 19 capítols de 3 minuts i el capítol de 5 minuts que Cartoon Network va emetre durant l'hivern de 2003 i la primavera de 2004. En ells es continua l'acció on L'Atac dels Clons la va deixar: seguint els Jedi a través d'aventures que donen pas a la imminent La Venjança dels Sith, que s'estrenarà mundialment el 19 de maig.

05 d’abril 2005

Les criatures de la terra incerta

Categoria:


El darrer tebeo que m'ha arribat a les mans d'Astiberri es titula Las criaturas de la tierra incierta, signat pel gadità Ricardo Olivera amb el sobrenom de Fritz. Un autor no massa conegut fora dels seus cercles habituals: la revista Radio Ethiopía i El Batracio Amarillo, dues publicacions localitzades a Andalusia. En Fritz ha recreat una terra misteriosa on tot és possible un pic que el sol es pon. Aquesta terra està poblada per un conglomerat d'éssers de diversa anatomia que viuen entre la màgia i la realitat, una realitat que té poc a veure amb la nostra però que, devora els passatges més fantàstics, es converteix en normalitat. Allà els personatges, sortits d'apunts presos en torcaboques i trossos de paper qualsevol, viuen unes situacions insòlites regides per els instints i escenificades amb una teatralitat musical.

Les històries, cap d'elles, no tenen ni una sola lletra de diàleg o de text de suport. Per tant, l'àlbum pertany al díficil gènere de la historieta muda. En prescindir de la paraula, només tenim els personatges (els seus gestos i els seus cossos) per entendre el que ens vol comunicar l'autor, que aconsegueix així crear una sensació d'irrealitat poètica que no fa necessària la lletra. Els personatges, sense estar fermats al diàleg, pareix que es mouen lliurement en una coreografia que entronca aquesta obra amb la dança. Efectivament el moviment que apareix representat és com un ball perfectament sincronitzat amb el ritme marcat pels diferents gags que formen la història.

03 d’abril 2005

Alfie

Categoria:


No hem de fer cas al comentari del capdefava d'en Chris Rock quan, presentant la darrera gala dels Òscars, va despreciar la feina d'en Jude Law, un actor britànic magnífic que prové del teatre i que segurament no beurà de les fonts de l'èxit. Amb Alfie tenim l'oportunitat de veure'l en un paper al límit interpretant un vividor que comença a notar els efectes del pas del temps. Un paper difícil perquè podria convertir-se en insoportable si l'hagués interpretat una gran estrella hollywoodiana. La pel·lícula és interessant formalment i per la subtil crítica que fa a alguns elements quotidians. Llàstima que degeneri en moralina.

02 d’abril 2005

XIII #2

Categoria:


En el número 2, el misteriós XIII descobreix que ha treballat d'agent secret i que durant els darrers anys ha tengut moltes personalitats diferents per poder dur a terme els seus encàrrecs però també per fugir. La intriga es manté amb la introducció d'elements que, ben segur, en un futur quadraran.

01 d’abril 2005

Classificar les entrades del DIP

Categoria:

Blogger és un sistema de DIP molt potent però requereix un poc més d'atenció que altres sistemes a l'hora d'aconseguir segons quines prestacions. Per exemple, per defecte no té una forma per classificar les entrades. Hi ha diversos sistemes però el que utilitz, gràcies a l'ajuda d'en Paco, és el ping a Technorati. Per fer-ho és ben senzill:

1. T'has de registrar a Technorati.

2. Has d'anar a Member Tools.

3. Has d'anar a Claimed Weblogs.

4. Has de ficar l'adreça del teu DIP al rectangle en blanc de Claim a Weblog i pitjar Claim this weblog.

5. Quan, ja en el Blogger, componguis o editis una entrada (post) has d'incloure-hi el següent codi (editant-la en HTML):

Categoria: [a href="http://technorati.com/tag/xxx" rel="tag">XXX

Has de canviar el "[" de l'inici per "<" i el "]" del final per ">".

Allà on hi ha xxx hi has de posar un nom d'arxiu a la categoria, i allà on hi ha XXX el nom que vols que apareixi a l'entrada.

Si t'ha anat bé aquesta explicació, per favor, deixa un comentari.

1r aniversari de Gmail

Categoria:


Avui es celebra el primer aniversari de Gmail, el revolucionari sistema de correu de Google. Per festejar-ho, ens ofereixen una cabuda il·limitada. No hi ha res semblant. Com que encara està en fase beta només es poden crear comptes a partir d'invitacions de gent que en tengui una.

Pret-a-porter

Categoria:


Recuper aquesta pel·lícula de 1994 d'en Robert Altman després de deu anys d'haver-la vist. Ara sí, en versió original. Si qualcú intenta seguir-li el fil observarà que la trama és inexistent. Així i tot recoman veure-la, encara que sigui per assistir a la magnífica presa de pèl que el director va fer a la gent de la moda per convèncer-la per participar-hi. I, si pel camí, assaborim l'actuació d'en Stephen Rea i el duet Mastroianni-Loren, molt millor. Per cert: na Julia Roberts no ho fa tan malament com de costum i na Loren, als seus 60 anys, en donava amb cullereta a totes les models que hi apareixen. ¡Quina dona més tremenda!