24 de maig 2005

L'ombra de Déu

Categoria:


Estam en una època en la que la realitat és cada pic més maniquea. No te'n pots refiar de res, especialment ni de la premsa ni de la televisió. El pensament únic ho envaeix tot i ens envolta en una boira anestessiadora. El camí per a la transgressió d'aquest corrent aclaparador és la cultura projectada a través de pàgines de paper. Novel·les, assaigs, poemes, còmics... Així i tot costa pena trobar sinceritat en els grans esdeveniments culturals perquè són monstres que s'alimenten d'una gran massa de gent i, com diu d'Ibsen a Un enemic del poble, els intel·ligents no són la majoria. Bimbolles com El codi Da Vinci (que, per cert, vaig acabar de llegir fa uns dies sense acabar-me de saber per què he tudat tantes hores en un Big Mac de paper) són una trampa perquè fan creure a la gent que després d'haver-los llegit saben més (són més cultes) que abans de fer-ho, quan no són més que menjar ràpid que així com t'entra per una obertura et surt per una altra. Davant aquest tipus de literatura que envaeix el precari espai cultural faig una reivindicació d'aquells petits tresors que has de cercar. Si ets tu que has d'anar a ells i no a l'enrevés, això ja és un molt bon símptoma. I en els còmics és un dels llocs on més puresa trobam.

L'any 808, en un lloc secret de Bagdad, es reuneix la societat dels caçadors de tresors. Un d'ells, el botxí del califa Haroun-al-Rashid, mostra als altres una moneda d'or que va trobar en una butxaca d'un ajusticiat. Aquest objecte no despertaria l'interès de ningú si no fos per l'extranya circumstància que no té ombra, com tampoc no en té l'heretge perquè li varen prendre un ésser estrany que va sorgir de la seva ànima. Com que l'ombra d'un home és un bé preciós, els caçadors de tresors decideixen trobar el lladre, que resulta ser el profeta Velat, de qui es diu que té setanta-dues cares i que les pot canviar quan vol, i també es diu d'ell que s'oculta perquè té lepra, i el botxí diu que el va veure morir cremat.

Amb aquest plantejament David B ençata el primer àlbum d'una sèrie molt prometedora ambientada en un món oriental de l'època de les mil i una nits. Després de sobtar-nos amb la sèrie La ascensión del gran mal, parcialment autobiogràfica, en David B ens torna a sorprendre amb un univers molt personal. Aquesta sèrie, titulada Els caçadors de tresors no és un simple conte oriental sinó una impressionant mescla de mites, escapant a una catalogació simplista. A les mil i una nits hi afegeix el format dels serials de continuarà, deixant el lector intrigat fins el proper episodi.

L'autor ens endinsa en una ambientació obscura, plena de sabres, ganivets, serres, armadures i altres citacions d'una Edat Mitjana oriental captivadora, respectant el misteri, la llegenda i el mite que solen relacionar amb aquest espai geogràfico-temporal. Es tracta d'una magnífica història que t'enganxa des de la primera pàgina amb uns personatges gran part dels quals només estan esbossats però en la justa mesura per ser valorats positivament. Alguns d'ells, com el botxí, tenen un carisma engrescador.

El dibuix, de traç gruixat i expressiu, d'una economia lloable i una precisió envejable. Amb els anys que han passat de La ascensión del gran mal fins ara en David B s'ha convertir en un autèntic mestre dels recursos narratius que van des de la disposició de les figures a la planificació general, i un color que no és de l'autor però que contribueix a plasmar una de les idees claus de la trama, l'oposició entre llum i obscuritat, especialment en el passatge de l'esperit del foc, una autèntica delícia.

La sèrie constarà de dos àlbums, ja publicats a França. El primer es titula La sombra de Dios i el segon La ciudad fría que, segons pareix, encara és millor que el primer. Ja vaig dir que aquest any prometia, i obres com aquesta ho confirmen.

14 de maig 2005

Lobo

Categoria:


Lobo és una aproximació a una època molt obscura de la història recent d'Espanya a través d'un home que s'infiltra en l'organització ETA per donar informació a la policia. Evita caure en tòpics massa evidents i fins i tot, cap al final, es transforma en una crítica contundent al sistema, que necessita la continuació de la banda terrorista per existir, de la qual cosa es dedueix que no hi ha hagut mai cap intenció sincera d'acabar amb aquesta nafra.

13 de maig 2005

Heroïna

Categoria:


Després de molt de temps de no veure més pel·lícules que amb el DVD, vaig tornar a sentir l'agradable sensació d'anar al cinema per veure un film de denúncia social anomenat Heroina. No som molt devot d'aquest tipus de productes cinematogràfics però em feia ganes veure actuar l'estupenda Adriana Ozores. És una pel·lícula que toca un tema delicat sense caure en cap moment en el pamfletisme però tampoc no aconsegueix l'empatia del públic. Per a mi el seu principal error és centrar-se en els esforços físics i materials de la família de l'heroïnòman per denunciar la venda indiscriminada de droga a Galícia. Els perfils dels personatges queden molt a l'aire i les seves relacions no passen de ser simples actes rutinaris. El resultat: bones intencions.

07 de maig 2005

Totes les llàgrimes de l'infern

Categoria:


Tercer àlbum de la sèrie XIII, titulat Todas las lágrimas del infierno. El protagonista està tancat en una presó d'alta seguretat i pareix que toca fons però al llarg de la història veurem de quina forma aconsegueix sortir de l'embolic. Es tracta d'un episodi de transició que no aporta gaire a la trama, sense que això vulgui dir que és un tebeo avorrit o prescindible. Aquí ens fixam més en el dibuix, que per parèixer massa convencional ens pot passar desapercebut.

04 de maig 2005

L'èxode

Categoria:


Norma acaba d'editar el tercer àlbum de la sèrie El gato y el rabino, titulat El éxodo. L'autor és en Joann Sfar, a qui vàrem descobrir amb La mazmorra. En aquest tebeo veiem com na Zlabya i el seu marit viatgen a París amb el pare d'ella i el moix, narrador de la història. Temàticament ens trobam amb una reflexió sobre la religió molt subtil i gràficament estam davant una obra extraordinàriament ben dibuixada, cercant més l'expressió i la sensualitat que el realisme. Aquesta influència d'en Matisse...!!!

Claus vermells

Categoria:


El número 8 de La espada salvaje de Conan està dedicat en la seva totalitat a una de les millors històries del personatge, titulada Clavos rojos. Un nom molt poètic per a una aventura viscuda en parella. En aquesta ocasió en Conan i na Valèria han de sobreviure en una ciutadella misteriosa. Al guió tenim un Roy Thomas en plena forma, captant l'essència dels relats d'en Howard, i al dibuix un Barry Smith més líric que mai, especialment en les escenes d'acció, tractades amb una coreografia molt estètica. Una obra mestra que Planeta DeAgostini torna a posar a l'abast del públic a molt bon preu.

03 de maig 2005

L'home del cusset

Categoria:


En la recentment publicada per Astiberri El hombre del perrito, en Fermín Solís torna a incidir en la seva temàtica preferida: els episodis quotidians que teixeixen el dia a dia de la humanitat. En aquesta ocasió se centra en un jove que es canvia de pis i té com a veïnat un home major cuidat per una al·lota. Des de que visita el pis fins el final de la història ens endinsam dins la vida d'aquest home que no presenta cap característica que el faci més especial que un altre. I el mateix podem dir dels altres protagonistes perquè tots ells són imperfectes. Aquesta grisor és retratata de forma brillant per l'autor, qui va depurant el seu estil a cada obra que treu, en un procés que es podria definir com a essencialització ja que es va desfent de qualsevol element superflu, tant en el guió com en el dibuix. El guió pot parèixer frívol perquè és una història en la que pot parèixer que no passa res perquè ens hem acostumat a l'acció trepidant. D'això no en trobarem, aquí, però sí que hi trobarem una bona dosi d'humanitat contradictòria, estructurada en petits episodis esquitxats per silencis i mirades. El còmic és una història d'amor senzilla i amb final obert que se superposa a la relació entre els dos protagonistes masculins i la mascota del major, el cusset del títol.