29 d’agost 2005

El gran Ibáñez?

Categoria:

Quan algú se n'adona que m'agraden els còmics cosa grossa i vol fer-se el simpàtic sol dir una cosa així: «Jo quan era petit llegia Mortadel·los i zipizapes». I es queda tan ample, com si això volgués dir res positiu.

Mai he estat un lector habitual d'en Francisco Ibáñez, ni tan sols quan era petit, perquè no m'agradava massa el seu humor repetitiu. Amb el temps, adquirint cultura comiquera, vaig descobrir que l'únic que m'atreia un poc d'ell, el seu dibuix, era un calc de l'estil gràfic d'un autèntic mestre, n'André Franquin. És curiós veure que en altres DIP ha sortit aquest tema. A La cárcel de papel hi apareix la següent composició:

I a Neochema apareix una comparació molt il·lustrativa:

En fi.

28 d’agost 2005

El savi del gueto

Categoria:

L'univers de fantasia creat per en Joann Sfar i en Lewis Trondheim amb el nom de Donjon ens arriba amb un bon ritme gràcies a l'acceptació que ha tengut en el públic espanyol. Actualment s'ha ramificat molt, amb 5 col·leccions en marxa plenes de títols guionitzats pels creadors però des de fa temps dibuixats per artistes convidats que, en general, mantenen l'estil d'en Trondheim.

En aquesta ocasió llegim La Mazmorra Festival: El sabio del ghetto, dibuixada per en Manu Larcenet. Una història protagonitzada pels impagables Herbert i Marvin que recupera l'humor més irreverent dels primers àlbums. En algun moment quasi arriba a traspassar la línia del bon gust però els tres artífexs controlen perfectament la situació i ens ofereixen un producte que satisfarà gent de totes edats físiques i mentals.

27 d’agost 2005

La maledicció de l'Escorpí de Jade

Categoria:

The Curse of the Jade Scorpion és el suggerent títol de la pel·lícula que en Woody Allen va escriure, dirigir i protagonitzar l'any 2001. Segurament no es considera una obra major dins la seva filmografia però per a mi és la darrera gran pel·lícula. El que ha fet després no mostra la genialitat a la que ens tenia acostumats tant en drames com Manhattan o comèdies com Manhattan Murder Mistery.

The Curse... és un divertiment absurd que funciona perquè els actors i actriu aposten per recolzar la ingenuïtat del guió, molt més treballat del que pot parèixer a simple vista. És senzillament extraordinari el personatge de l'hipnotitzador i n'Allen demostra una intel·ligència quasi malvada elegint les paraules "Constantinoble" i "Madagascar" com a clau de la trama. El final no és en absolut un final d'una pel·lícula que no se sap com acabar-la sinó que és l'únic possible donada la trajectòria del film.

26 d’agost 2005

Google Talk

Categoria:

Google acaba de treure el seu propi sistema de missatgeria amb el nom de Google Talk. Jo, que som un apassionat de tot el que du el segell Google, ja el tenc instal·lat i provat. Encara està en fase beta i es limita a la missatgeria escrita i oral i a l'avís d'entrada de correu electrònic però amb el temps pot convertir-se en líder d'aquests tipus de programes per la seva extraordinària facilitat d'ús i, per què no, pel seu disseny senzill i funcional.

Per emprar-lo s'ha de tenir un compte de correu electrònic Gmail, descarragar-se el programa d'aquí, instal·lar-lo i deixar-se seduir...

Si utilitzes un servei de missatgeria múltiple, com el Trillian Pro, o un altre sistema operatiu que no sigui Windows, pots visitar el següent enllaç, on t'expliquen què has de fer per gaudir de les avantatges d'aquest Google Talk.

I dos petits consells: en escriure en el xat, per posar negreta s'ha d'escriure "*" davant i darrere la paraula que es vol destacar, i per fer-ho en cursiva s'ha de fer el mateix amb el caràcter "_". A gaudir-lo!

25 d’agost 2005

El regne de la rata pinyada

Categoria:

La història llarga del número 16 de La espada salvaje de Conan es titula El reino del murciélago i està guionitzada per en Roy Thomas i dibuixada per tres o quatre dibuixants dels que destaquen en John Buscema i n'Alfredo Alcalá. Hi trobam una mescla de sensualitat, màgia i monstres a parts iguals. No és una gran història però té alguns moments enginyosos.

JFK

Categoria:

JFK de n'Oliver Stone és una d'aquelles tocades de collons al sistema que tant m'agraden. Un projecte molt ambiciós que arribava a les pantalles l'any 1991, en plena I Guerra d'Iraq. Entre el documental i la ficció, predominant la segona, en Stone ens suggereix que l'assassinat d'en Kennedy no va ser fruit d'un assassí solitari i sonat com van intentar fer creure (i, de fet, encara és la versió oficial) sinó un complot, un autèntic cop d'estat per part d'una gent, la de sempre, que estava molt crispada per l'aparent caràcter bla del president en política internacional.

En DVD es pot veure el muntatge del director, que arriba als 198 minuts sense que en cap moment ens deixi d'interessar el que hi apareix. Un guió intel·ligent, un Kevin Costner esplèndid i un muntatge molt dinàmic però sense ser videocliper fan que aquesta sigui una pel·lícula imprescindible per a la gent que li agrada el bon cinema.

Qualque cosa degueren dir a en Stone perquè després d'aquesta JFK no ha tornat a fer res tan compromès.

24 d’agost 2005

Les deu nits de la Bèstia

Categoria:

Li estic agafant el gust a en Batman. Fins que Planeta DeAgostini s'ha fet amb els drets d'aquest detectiu (prefesc pensar que és un detectiu disfressat en comptes d'un superheroi) no m'havia interessat massa per ell perquè la seva trajectòria editorial a Espanya havia estat erràtica. Ara entenc que Planeta DeAgostini intentarà enganxar el públic tenint molta cura del material que editarà, així com el seu ordre i preus. La idea és que qualsevol lector que no s'hagi apropat a en Batman ara ho pugui fer sense que es vegi col·lapsat per un univers que demana un grau de coneixement elevat.

En el número 4 del col·leccionable podem gaudir de la cloenda d'un arc argumental molt interessant guionitzat per en Jim Starlin i dibuixat per en Jim Amparo. La Bèstia és un soviètic renegat que sembra el pànic dins la comunitat científica de Gotham. En Batman s'hi enfronta tot i ser d'una condició física inferior i tenir molts més escrúpols que el rus.

El volum es completa amb el començament d'un arc argumental que es converteix en la primera aparició del Jòquer en el col·leccionable. I se'ns presenta un Jòquer terriblement despiatat i un Robin que cerca la seva mare biològica.

22 d’agost 2005

Recerca: novetats del setembre

Categoria:

Recerca Editorial té preparades les següents novetats per al setembre:

The Ride

Prestigi. 17x24 cm. 128 pàgines en blanc i negre. Història completa. 9,95 €.

Autors: Doug Wagner, Cully Hammer, Brian Stelfreeze, Adam Hughes, Georges Jeanty, Dexter Vines, Jason Pearson, Doug Gregory, Dave Johnson, Chuck Dixon, Ron Marz, Rob Haynes i Chris Brunner.

Recopila en un sol tom tot el material de The Ride publicat per Image Comics.

Extres: Totes les portades originals, comentaris dels creadors, quadern d'esbossos, galeria d'il·lustracions, introducció d'en Howard Chaykin.

Buffy Cazavampiros #8: Otoñal

Tom. 17x24 cm. 188 pàgines a color. Col·lecció bimestral. 12,95 €.

Guió: Chris Boal, Tom Fassbender, Jim Pascoe. Dibuix: Cliff Richards.

Continua la sèrie regular de Buffy amb la publicació dels números 26 a 28 i 31 a 34. Na Buffy està essent acossada per una criatura que pretén matar-la. No seria res nou si no fos perquè la clau per vèncer-la està en una caçadora que se suposa morta fa temps.

L'editorial vol agrair la fidelitat dels lectors d'aquesta sèrie amb un capítol sencer de regal.

Tellos: El último robo

Prestigi. 17x24. 52 pàgines a color. 5,80 €.

Guió: Todd DeZago. Dibuix: Craig Rousseau, Norman Lee i Terry Austin.

Dues noves històries ambientades en el món de Tellos, la saga fantàstica creada per en DeZago i en Mike Wieringo. Tellos és un món de fantasia composat per una mala fí de regnes distints, poblat per moltíssimes criatures mítiques, des d'homes-tigre a divertides fades. Des de dragons a lladres ombra.

Star Trek Classic #5

Tom. 17x24 cm. 132 pàgines a color. Sèrie mensual. Línea Ci-Fi. 11,50 €.

Nou format amb el doble de pàgines.

Guió: Len Weub. Dibuixos: Alberto Giolitti i Nevio Zaccara.

Continua la serialització dels primers tebeos de Star Trek que es publicaren, els de la mítica editorial Gold Key, basats en el que avui dia es coneix com a la sèrie clàssica.

Inclou les històries corresponents als números 9-12 de la sèrie original. Aquestes històries són exclusives per al còmic, no són adaptacions televisives.

Extres: una portada d'en José Avilés, exclusiva per a aquesta edició, i un nou suplement anomenat Tricorder amb articles, seccions d'informació i molt més.

Johnny Caronte y el revólver

Prestigi. 17x24 com. 68 pàgines a color. 6,95 €.

Guió: Jaime R. Collado. Dibuix: Tony Sandoval.

Aquesta sèrie, de guionista espanyol i dibuixant mexicà, ha suposat una sorpresa en el debut nordamericà de la mà d'Alias, esgotant el tiratge poc després de publicar-se.

Extres: Portafolis amb artistes convidats, final alternatiu i altres.

Troya

Prestigi. 17x24 com. 68 pàgines a color. Número únic. 6,95 €.

Guió: Ignacio de Ramón. Dibuix: Christian Suárez. Tinta: Alfonso Salazar.

Una nova mostra de gènere negre, a càrrec d'autors espanyols. Troya és una història d'amo, una infidelitat, un fatídic triangle amorós.

Extres: pròleg d'en Javier Olivares, quadern d'esbossos i galeria d'artistes convidats.

21 d’agost 2005

Es clou el cercle

Categoria:

En el número 3 del col·leccionable Batman es tanca l'arc argumental dedicat al Segador amb una història on el facinerós es suplantat per fer creure que ha ressucitat, i s'obri l'arc argumental dedicat a la Bèstia, un mercenari de l'URSS que arriba a Gotham per fer malifetes sense el permís ni l'ordre del seu govern. Aquest home, d'una força i una brutalitat increïbles, posa a prova la paciència d'en Batman mentre comet desenes d'assassinats. Haurem d'esperar a la lectura del següent número per saber de quina forma en Batman el venç.

Reload

Categoria:

L'estètica que va popularitzar la sobrevaloradíssima pels professors de filosofia Matrix ha seduït en Paul Gulacy a l'hora de realitzar el dibuix d'aquesta història curta d'en Warren Ellis anomenada Reload. Sense ser res de l'altre món, l'atractiu principal no és n'Ellis sinó en Gulacy, un autor sobre el que hi ha una discusió sobre si és un geni o un incapacitat. La meva opinió és que és deliciosament naïf i no controla la perspectiva sense que vulgui deixar de ser un dibuixant realista. A mi m'encanta però precisament perquè és rotundament imperfecte i, sobretot, perquè té un domini de la narrativa i el dinamisme excel·lent.

El meu veïnat Totoro

Categoria:

L'amic Martí Martorell em va deixar fa temps el DVD My Neighbor Totoro en una edició de la Zona 3. Per una cosa o per l'altra havia passat el temps, els mesos, i tot just l'havia començat a veure sense que despertàs massa el meu interès. L'altre dia la vaig veure d'una tirada, encoratjat per la seva durada, i em va agradar molt perquè és una pel·lícula que suggereix, fa volar la imaginació i, el que més em va satisfer, deixa temes importants oberts, sense que per això sigui ambigua. En Totoro i la seva família (sobretot la seva família), aquell arbre immens que amaga el cau dels animals amb un laberint de passadissos vegetals, el moix autobús, la velleta que va a ajudar els protagonistes en les tasques diàries, les dues germanes... tot plegat un encert.

17 d’agost 2005

Batman Any Dos

Categoria:

El ritme setmanal del col·leccionable Batman fa que es plantegi una situació semblant però més extrema que la comentada en l'anterior entrada.

El número 2 inclou part del material de l'arc argumental titulat Año Dos. Un títol més publicitari que res perquè realment la història podria transcórrer en qualsevol moment. La qüestió és que l'antagonista és el Segador, un facinerós de la tercera edat que està en plena forma i que du un uniforme molt sadomasoquista, de cuiro vermell tatxonat, una màscara en forma de calavera i dues falçs que, a més, amaguen una pistola. És un justicier que va estar molt de temps retirat i que va treballar abans de l'existència d'en Batman. Els seus mètodes, però, inclouen l'execució de qualsevol persona que actuï al marge de la legalitat, plantejant així la contradicció: fent el que fa està actuant també al marge de la legalitat. No hi pot haver dos galls en un mateix galliner i l'enfrontament amb en Batman es fa inevitable.

Una bona història que perd punts pel canvi de dibuixant. Per a mi encaixa molt millor n'Alan Davis que en Todd McFarlane.

El colós d'Argos

Categoria:

Sortint-ne un cada quinze dies, per poc que badis es van acumulant els números de La espada salvaje de Conan. Acab de llegir el número 14, amb una portada molt suggerent en la que es veu en Conan lluitant cotnra un monstre amfibi just als peus d'un colós en construcció. I efectivament la història principal, titulada El coloso de Argos, ve a ser un homenatge al cavall de Troia i a la pel·lícula El coloso de Rodas, comentada fa un temps en aquest DIP.

En aquesta ocasió en Conan és l'home bo del rei d'Argos, qui té molts d'enemics que el volen fer desaparèixer del mapa. Un dels quals és la seva pròpia dona. El somni del monarca és erigir un monument colossal al seu exèrcit, que fa temps es va sacrificar per salvar el país. Aquest monument, però, esdevendrà el cavall de Troia que aficarà l'enemic dins el reialme... però per solventar-lo hi ha en Conan.

El guió és d'en Michael Fleisher, que va treballar molt en aquesta col·lecció amb més ofici que genialitat, i el dibuix és de n'Alfredo Alcalá, millor entintador que dibuixant.

Avanç digital d'Homunculus

Categoria:

L'editorial Ponent Mon té la iniciativa d'oferir un mes abans de la seva aparició en paper les primeres 60 pàgines del manga Homunculus, d'Hideo Yamamoto.

Emprant en Susumo Nakoshi com a conillet d'índies per als seus estudis sobre trepanació, en Manabu Itô pretén descubrir el que no s'ensenya en la Facultat de Medicina. L'estudi de l'ésser humà més enllà de la carn i l'os. en Susumu Nakoshi no està molt segur dels efectes que això crearà, ja que deixar-se fer un forat en el front no pareix ni molt segur ni molt saludable però necessita el doblers per recuperar el seu cotxe, el seu únic amor. A més, 700.000 iens li pareix un bon preu.

Aquest còmic s'editarà en el seu format original japonès amb sentit de lectura de dreta a esquerra.

Pots trobar les 60 pàgines en format PDF aquí.

16 d’agost 2005

Nota informativa de Recerca Editorial

Categoria:

En Xavier Morell, de Recerca Editorial, em passa una nota sobre un error d'impremta en el còmic Travis 2: Hibernación. La pàgina 45 de la primera història està repetida en la que hauria de ser la pàgina 45 de la segona història. Pots gaudir de la pàgina que falta clicant la imatge de la dreta. Per a les properes novetats Recerca Editorial editarà un quadernet gratuït amb la pàgina que falta i material extra de Travis que es podrà recollir gratuïtament en el punt de venda del còmic.

Así que lo que hemos decidido es, de momento colgar la página que falta en esta misma página web y para las próximas novedades, publicaremos un cuadernillo gratuito con la página que falta y algún material extra de Travis, que podrás recoger gratis allí donde lo compraste. También reproducirem. Finalment, en el proper tom de Travis, que apareixerà a final d'any, també reproduiran la pàgina absent. Crec que amb tot això l'error estarà més que subsanat.

La pàgina web de l'editorial manacorina, que actualment està aturada, es reobrirà pel setembre, totalment remodelada i amb opció de compra en línea.

15 d’agost 2005

Amarcord

Categoria:

La primera vegada que vaig veure Amarcord era molt jovenet. Segurament el que emés em va cridar l'atenció va ser la seqüència d'en Titta i l'estanquera. Amb els anys he anat revisant-la moltes vegades, primer en vídeo i de poc ençà en DVD (quin goig la versió original!), perquè té alguna cosa que em fa sentir nostàlgia per unes vivències que no són meves, sinó dels personatges que habiten el petit poble que és el vertader protagonista de la pel·lícula. Amb un fil aparentment erràtic, Amarcord no deixa res a l'atzar. Té tants de registres que es fa difícil cansar-se de repetir el seu visionat de tant en tant. Uns personatges entranyables que visueren en una Itàlia feixista no gaire diferent de l'Espanya franquista. En Fellini ho condimenta amb una ironia que molt sovint esdevé sarcasme, un tipus d'humor que si és fill de la intel·ligència dóna uns resultats molt satisfactoris. Però els moments més memorables del film no són els humorístics sinó els poètics, arribant al clímax quan la colla d'amics van a ballar davant el gran hotel tancat a l'hivern. L'heu vista?

14 d’agost 2005

Sin City: That Yellow Bastard

Categoria:

En Frank Miller durant els anys noranta va dedicar gairebé tots els seus esforços a donar forma a una peculiar ciutat, que va anomenar Sin City (la ciutat del pecat), poblada per tota classe de personatges obscurs i miserables, juntament amb altres heroics i anònims. De totes les històries publicades de Sin City sense cap dubte s'ha de destacar la titulada Ese cobarde bastardo, que en el seu moment Norma va editar en sis còmics book i que fa no res ha reeditat en un sol volum.

En aquesta història trobam en Hartigan, un policia de seixanta anys que el seu darrer dia de servei salva una nina d'onze anys de ser brutalment violada i torturada pel fill consentit del senador Roark. Aquest acte heroic o rutinari, segons es miri, farà que en Hartigan, en comptes de poder-se retirar amb tots els honors, comenci a viure un autèntic calvari en el que ho perdrà tot, fins i tot la família, i serà empresonat durant vuit anys. L'única cosa que el manté ferm és la carta que reb de la nina cada dijous. Quan surt, cerca la nina, na Nancy Callahan, que s'ha convertit en una bellesa de denou anys i els problemes no fan més que continuar fins a la ressolució final.

En Miller torna a insistir en la seva temàtica habitual: agafar un home i posar-lo al límit degut als seus ideals de justícia pura, que topen necessàriament amb la corrupció del seu voltant, creant així una situació de conflicte de difícil ressolució, sobretot perquè el protagonista no cedeix mai, i quan ho fa la cessió és aparent. El resultat és, una vegada més, lloable, tant en l'aspecte argumental com en l'artístic, format per una planificació en grans vinyetes plenes de blanc i negre molt contrastat, de clarobscur.

Sin City: la pel·lícula

Categoria:

La pel·lícula Sin City és un exemple de cinema que està intentant evolucionar a partir de la incorporació de recursos lingüístics propis del còmic. No és simplement una pel·lícula realitzada a partir d'uns personatges i unes situacions alienes sinó que intenta, i en gran mesura ho aconsegueix, captar l'essència mateixa d'una sèrie de còmics, Sin City, que suposaren una fita molt important en l'evolució del novè art a principis dels anys 90. Segurament és l'adaptació més fidel que s'ha fet mai d'un o diversos còmics, tot i que fins i tot en aquest cas aquest producte cinematogràfic no es podrà considerar mai en cinema el que el Sin City original ha suposat per al còmic, aquest darrer molt més contundent, cru i despiatat. A més, no s'han censurat els nuus masculins i femenins. De tot el film destacaria especialment el paper que fa n'Elijah Wood: un dels éssers més fotuts del cap que s'han vist mai.

Recomanable... però més recomanable és encara la sèrie de còmic, especialment That Yellow Bastard, que Norma va traduir com a Ese cobarde bastardo.

13 d’agost 2005

Victòries i sacrificis

Categoria:

La pel·lícula L'atac dels clons acaba quan comencen les famoses Guerres Clon i la pel·lícula La venjança dels Sith suposa just la fi d'aquestes guerres. Per tant, qui només vegi les pel·lícules mai no tendrà una idea de l'envergadura d'aquestes guerres. Per això s'ha de pegar grapada a l'Univers Expandit, ja comentat altres vegades. Només així es pot gaudir realment d'un esdeveniment importantíssim per a Star Wars. Les novel·les, la sèrie d'animació Clone Wars i els tebeos ens conten aquestes guerres. Anant als còmics, la sèrie regular Star Wars després de l'estrena de l'Episodi II va passar a dir-se Star Wars Republic i es va centrar en el període de la República Galàctica i la seva caiguda. Ben aviat el tema més recurrent va ser les Guerres Clon. En aquests moments en els EUA la sèrie es troba en el número 77 i segueix narrant aquest esdeveniment èpic. A Espanya només s'ha traduït i publicat fragmentàriament. És conegut el poc respecte que l'editorial que actualment té els drets d'edició, Planeta DeAgostini, té per als seguidors de Star Wars. Després de dos anys de no treure cap còmic de la saga enguany s'ha limitat a treure dos volums de la sèrie regular Star Wars Empire, l'adaptació de l'Episodi III i tres volums sobre les Guerres Clons. En aquests moments no tenen previst treure res més, deixant amb el cul a l'aire tots aquells lectors que, pels motius que sigui, no tenen accés al material original ianqui.

En Las Guerras Clon número 2 hi trobam un arc argumental titulat Victorias y sacrificios que transcorr deu setmanes després de la batalla de Geonosis. Aquí hi fan aparició dos facinerosos molt carismàtics, la misteriosa Asajj Ventress i el mutant Durge, que donaran un poc de mala vida als herois republicans. El volum es completa amb una història de na Shaak Ti, una Jedi que ha anat guanyant molts de seguidors tot i tenir poc paper a les pel·lícules. Aquí la coneixerem millor. No són les dues millors històries d'aquest període però cumpleixen perfectament el seu paper d'entreteniment ambientat en l'univers de Star Wars.

12 d’agost 2005

El culte

Categoria:

La reedició de la minisèrie Batman: The Cult en un sol tom molt ben editat ha estat un encert de Planeta DeAgostini a l'hora de col·locar els productes DC en un mercat saturat de superherois Marvel.

Aquesta obra, guionitzada per en Jim Starlin i dibuixada per en Bernie Wrightson du en Batman a tocar fons. Segurament mai no havia arribat tan al límit de les seves forces físiques i mentals per combatre el crim, en aquesta ocasió materialitzat en un reverend indi que aconsegueix fer-se amb Gotham gràcies a una hàbil combinació de demagògia i tècniques sectàries. En Starlin li dóna una claretat expositiva lloable a una història molt obscura, tot i que presenta alguna petita concessió a alguns tòpics cinematogràfics que, per a mi, li fan nosa (per exemple la típica escena que un home està apuntant el protagonista amb una pistola, tot pareix que el matarà, i en el darrer moment li disparen de darrere). En Wrightson pot lluir la seva habilitat per recrear episodis sanguinosos gràcies a la duresa de les lluites. I en conjunt aquest Batman: The Cult estaria un poc per darrere de les grans històries del detectiu emmascarat creades per en Frank Miller però molt per sobre de la gran majoria de material d'aquest personatge.

11 d’agost 2005

Col·leccionant art original

Categoria:

De tant en tant faig una volta per alguns DIP principalment relacionats amb el còmic. Un d'ells és el del meu paisà Jaume Vaquer i gràcies a una entrada seva he trobat un espai per mostrar la meva modestíssima col·lecció d'art original de còmics de Star Wars. Es tracta d'una web anomenada ComicArtFans i és un excel·lent punt de trobada per a col·leccionistes. Et convid a entrar a la meva galeria, on hi trobaràs les peces que he anat aconseguint amb contactes i subhastes. Tot el que hi trobaràs és art original que tenc a ca meva.

La temàtica tan concreta d'aquesta col·lecció d'originals fa que sigui una recerca a llarg termini, però en principi no fris d'arribar a cap fita. És un anar fent, sense frissar ni perdre els nervis si no aconseguesc alguna peça que em feia il·lusió. Bon profit!

Pulp Fiction

Categoria:


Aquesta pel·lícula va ser el testament d'en Quentin Tarantino, tot i ser només la seva segona obra. Aquí hi va posar tot el seu talent i va quedar esgotat. En dues hores i escaig assistim a un festival d'humor negre i mala llet fet amb intel·ligència i en ocasions arribant al límit amb el mal gust. En Tarantino l'any 1994 va descobrir una nova forma de contar les històries de sempre però que s'havia d'emprar amb mesura. La realitat va ser que tanta gent, professional i aficionada, va intentar reproduir el mateix efectisme que la fórmula va cadurar precipitadament. Així i tot, el producte "original" es manté fresc i critica una societat completament perduda amb tanta força com llavors. Darrere el que pot parèixer una simple pel·lícula d'acció s'hi amaguen nombrosíssimes mostres de sensibilitat que van dirigides a un públic que cerca intel·ligència allà on només se sol oferir estupidesa.

Quan la pel·lícula ja es podia considerar com un èxit internacional, en una entrevista en Tarantino va fer una declaració sorprenent. Va dir una cosa així: «Em puc vanagloriar de ser el primer director que ha incorporat una sodomització sadomasoquista i racial en un producte de la Walt Disney». I efectivament així era, perquè Miramax és propietat de la multinacional Disney. Una escena, per cert, memorable.

10 d’agost 2005

La venjança dels Sith

Categories: i

Ara que ja fa una setmana que han llevat la darrera pel·lícula de Star Wars dels cinemes mallorquins em ve de gust comentar les impressions del film i de la novel·lització.

Vaig anar a veure-la dues vegades. La primera el dia de l'estrena amb la parella i uns amics però no a Ocimax, on se suposava que havíem d'anar tots els aficionats a la saga, sinó al Metropolitan, més tranquil, que ens anam fent majors. Evidentment estava molt emocionat per veure en pantalla la cloenda de la nova trilogia de Star Wars però amb la serenor que et dóna gaudir de l'Univers Expandit tant com de les pel·lícules canòniques. Amb els còmics, les novel·les i la sèrie Clone Wars, a més dels comentaris que han anat sorgint al fòrum The Revenge of the Minis, del qual tenc el plaer de ser l'administrador, ja hi anava amb el coneixement de tot el que passaria i en el moment que passaria. El factor sorpresa no em diu res, no és el que esper de Star Wars.

No entraré en massa detalls perquè només volia transmetre unes impressions però he de dir que em va satisfer molt. És Star Wars en estat pur i amb un caràcter èpic difícil de veure en productes que pretenen deixar la mateixa petjada. Res, cap pel·lícula ni trilogia cinematogràfica serà com Star Wars. A hores d'ara poca gent no sap que fa anys que ha sobrepassat el format cinematogràfic per convertir-se en una mitologia, segurament la primera mitologia autènticament contemporània. El paper que n'Anakin fa en aquesta història em fa veure que no es tracta de l'Elegit. En Qui-Gon Jinn es va equivocar, així com també es varen equivocar en Yoda i en Mace Windu. N'Anakin s'arriba a creure que és una passada sense que hi hagi cap fet tangible que ho demostri. Per contrapartida és un jove més bé justet, amb una vivor limitadíssima que en Palpatine aprofita. Aquesta obsessió per la mort prematura de na Padme no està massa ben resolta en el film però en la novel·lització d'en Matthew Stover queda aclarida d'una forma més natural i convincent.

La venjança dels Sith és una porta oberta a nous camins de l'Univers Expandit. En poc més de dues hores hi surten tantes coses gairebé només insinuades que demanen clamorosament un desenvolupament en històries paral·leles que configuren el teixit d'un univers extraordinàriament ric. El títol mateix de la pel·lícula és poc més que inintel·ligible, o en qualsevol cas desmesurat, si no es té una mínima cultura de la història dins l'univers de Star Wars que vagi més enllà de les 6 pel·lícules. Venjança... de què? Què han fet els Jedi als Sith perquè aquests estiguin tan emprenyats? Unes preguntes que només tenen resposta si es va més enllà de les dues trilogies.

09 d’agost 2005

Freaks in Love

Categoria:


Freaks in Love és d'aquelles obres que et trobes per casualitat, sense que darrere ella hi hagi ni una gran editorial ni un autor conegut o reconegut, i que et sorprenen gratament, alhora que et provoquen una certa admiració per l'artífex. El comences a llegir i no t'atures fins que l'has acabat; després, mires la portada i llegeis un altre pic el nom de l'autor –en aquest cas l'alacantí Sergio Córdoba– depositant-lo en el racó del cervell destinat als privilegiats precisament pel poc renou que ha fet a l'hora d'impactar-te.

L'obra en si no pot ser més austera: un tebeo de format còmic book amb dues històries curtes de temàtica adolescent, realitzades amb un dibuix més precís del que pot parèixer a simple vista i recolzat per un guió de deliciosa intrascendència, com diria en Josep Pla. La primera història, Freaks in love, dóna nom al tebeo i agafa com a excusa l'anada dels protagonistes (adolescents normals i corrents)a una festa anònima que fa un aspirant a director de cine que s'ha posat a fer curtmetratges; amb aquests discrets elements en Sergio Córdoba construeix la seva primera historieta que es va autopublicar el 1998 quan tenia 22 anys. Aquesta primera edició es va esgotar immediatament i l'editorial Subterfuge Comix en va treure una nova edició en la que va incloure una segona història de temàtica semblant. Aquesta única obra publicada li va servir a l'autor per fer-se amb el premi Autor revelació del Saló del còmic de Barcelona de l'any 1999 i va pasar a ser qualcú en la precària indústria del còmic espanyol. L'any 2000 aquesta edició ja s'havia exhaurit i de cara al Saló de l'any 2001 se'n va fer una reimpressió que ni tan sols va tenir temps d'arribar a Mallorca. Tant en una com en l'altra historieta en Córdoba retrata una darrera adolescència plena de contradiccions, preguntes sense resposta i, sobretot, un univers superficial que, en alguns casos, frega l'esnobisme. Això es fa molt clar –i d'una manera extraordinàriament econòmica de mitjans literaris i gràfics– a la vinyeta que acompanya aquesta columna, l'única de Freaks in love que romp la rígida planificació de les planxes de tres per tres vinyetes; en els diàlegs fragmentats que omplen l'aire del pub on té lloc la festa de l'aspirant a director apareix aquesta heterogeneïtat d'elements que maneja la gent que es mou per les pàgines del còmic i d'entre els quals sobressurt un comentari del propi Córdoba, com si ell també es trobàs allà: el que diu "Mazzucchelli es Dios", fent referència al prestigiós, incombustible i sempre sorprenent i venerat David Mazzucchelli, dibuixant ianqui que és el mite gràfic de l'autor alacantí, cosa que no pot ni vol amagar i que, de fet, es nota en el seu grafisme, amb blancs i negres contrastats, sense trames grises, i un dibuix molt simplificat.

La segona història no té nom i és més del mateix, amb una o dues històries d'amor no correspost que s'entrecreuen enmig del desert ideològic de la joventut. Aquesta historieta està feta un any després que l'altra i ja es nota una depuració de l'estil gràfic i una planificació de les planxes més irregular que l'anterior.

08 d’agost 2005

Astroboy #4

Categoria:


Aprofit la lectura d'un número encarrerit d'Astroboy, el 4, per recomanar aquesta sèrie destinada a un públic infantil amb sensibilitat. N'Osamu Tezuka va aconseguir crear un personatge carismàtic amb unes situacions entretengudes però amb una transcendència sincera que es troba a faltar en gairebé tots els productes destinats als més petits, com si això de ser infant sempre hagués d'anar lligat a un món de color rosa. Com sempre en Tezuka aconsegueix posar missatge en les seves històries sense caure en la temptació de convertir-lo en moralina. El to? Humor agredolç.

06 d’agost 2005

Amo de la mort

Categoria:


Seguesc llegint la tercera edició de La espada salvaje de Conan i en el número 13 hi apareixen dues magnífiques històries guionitzades per en Roy Thomas, un dels guionistes que millor va captar l'essència de l'era hibòria. La primera, titulada La ciudad escarlata i dibuixada per en Frank Brunner, té gairebé tots els ingredients del gènere de fantasia heroica: epicisme, màgina, violència... li faltaria la sensualitat femenina, però aquesta és la que predomina en la segona, titulada Dueño de la muerte i dibuixada pel gran John Buscema. Assistim a un altre encontre impagable entre en Conan i na Red Sonja. Una delícia.

Els quatre fantàstics

Categoria:


La pel·lícula dels 4 Fantàstics: llarga, pesada, avorrida, supèrflua, irritant, irrellevant, prescindible, poc carismàtica, dolorosa, innecessària, inútil, molesta i incòmoda. A algú se li ocorr qualque qualificatiu més?

05 d’agost 2005

La vida i la mort d'en Peter Sellers

Categoria:


Un no sap ben bé què anar a veure a l'estiu, entre altres coses perquè és una estació en la que més que mai em desconnect d'influències externes a l'hora de triar i valorar els entreteniments. Em fic al cinema i se'm presenta un biòpic sobre en Peter Sellers, actor que no conec massa perquè no he seguit la seva trajectòria. De la pel·lícula destacaria l'ambientació, tan discreta com magnífica, i l'actuació d'en Geoffrey Rush, un dels actors madurs més interessants d'aquest moment. El guió és redundant i poc subtil perquè insisteix d'una forma fàcil en un sol aspecte del caràcter d'en Sellers, oblidant el camí cap a una possible riquesa a partir de la suggerència. Però no puc deixar de dir que val la pena el seu visionat.

La princesa cavaller

Categoria:


En la fèrtil producció de n'Osamu Tezuka hi trobam La princesa caballero (2004, Glenat), un còmic destinat al públic femení que va ser la pedra angular del Shôjo Manga, consolidant un estil que amb el temps a sofrit abusos fins a l'assaciament. M'estic referint, per exemple, als ulls extremadament grossos.

La història és una trama al voltant d'un príncep de sexe indefinit degut a l'entremeliadura d'un querubí feta just abans de néixer. Aquesta dualitat sexual li marcarà la sortida de l'infantesa i li donarà molts de problemes, però sense que aquesta vegada en Tezuka arribi a fer sofrir tant els personatges com en gran part de la seva obra.

Un conte de fades molt més interessant que els assèptics que estan a l'abast de tothom, entretengut per a totes les edats i sexes. Què més volem!

03 d’agost 2005

La saga d'en Ra's Al Ghul

Categoria:


Pel juny Planeta DeAgostini va fer el llançament d'en Batman amb tres col·leccions, una d'elles limitada a 12 números i editada en tapa dura. Es tracta d'una miscelània titulada genèricament La saga de Ra's Al Ghul, nom que pot conduir a l'error de fer suposar que és un conjunt d'històries pensades de forma coherent amb una trama principal. No és així. Simplement és una recopilació d'històries d'en Batman quetenen en comú l'aparició del villà Ra's Al Ghul, desconegut per al gran públic fins a la reaparició cinematogràficade l'home rata pinyada. Deixant de banda que es tracti d'una obra oportunista, recomanaria la seva lectura perquè es tracta d'un Batman a mig camí entre l'antic i el modern creat per en Frank Miller. I també perquè són històries entretengudes que gaudeixen de la presència d'un dels facinerosos més interessants que s'hagin pogut veure mai.

A hores d'ara, després de dos mesos de l'aparició del número 1, encara no ha aparegut el 2. Em diuen que Planeta DeAgostini ho sol fer així per donar temps a que la gent compri el primer número, llançat a un preu de 2,95 €.

02 d’agost 2005

El fogoner del Titànic

Categoria:


Quan s'ha arribat a un punt que l'art admet qualsevol cosa, que la gent pot opinar més o manco lliurement, que no hi ha censura explícita, quan passa tot això, en comptes de significar un enriquiment cultural i ideològic comporta l'efecte contrari, un deteriorament de la vida intel·lectual, artística i social. Quan es pot fer qualsevol cosa, la gent elegeix el camí més ràpid i còmode: el dels productes assèptics que fan aparcar la ment. És la cultura de l'oci i l'evasió malentesos, amb una falsa opinió pública dirigida des de dalt; és l'època del pensament únic, que es caracteritza precisament per l'absència de pensament propi i assimilació automàtica del corrent d'opinió que es pretén estendre. El materialisme ha arribat a donar pas al materialisme virtual, és a dir a la creença que estam molt més bé del que estam. Fins i tot circula una teoria sobre la reencarnació que afirma que la gent del tercer món són persones que en vides passades varen ser dolentes i per això els ha tocat sofrir. En fi. És l'època de l'apologia a la ganduleria i coses pitjors.

De tant en tant surten franctiradors intel·lectuals que ens féren allà on ens fa més mal, normalment practicant el gènere humorístic, que permet infinites possibilitats crítiques. Fa uns mesos comentàrem una obra que apunta en aquesta direcció, d'en Quino, i avui toca una altra més radical encara. Es tracta d'un volum titulat El fogonero del Titanic que conté una selecció dels millors acudits gràfics d'Andrés Rábago, més conegut com a El Roto, publicats diàriament a un periòdic d'àmbit espanyol.


El Roto s'ha fet un nom a base d'un humor molt personal, sempre amb el mateix format: una única vinyeta en un blanc i negre de línies gruixades, amb presència o no de text explicatiu i diàlegs. En cas que aquests apareguin, sempre són mínims i sovint són per crear l'efecte desitjat en relació amb la imatge. Els temes que elegeix El Roto sempre són quotidians, que es poden trobar en qualsevol canal tradicional de (des)informació, però ell els capgira, de forma que ens obliga a veure el fet amb un mínim d'objectivitat que pot crear un efecte de lleu xoc emocional, sobretot si el prenim seriosament, que és com s'ha de fer.

El Roto és un humorista que va a l'essència de la qüestió, deixant de banda elements superflus o excessivament emotius. La seva és una crítica freda, sempre elegant i que mai no arriba al mal gust, i sempre amb un posicionament clar a favor dels oprimits, dels obrers (que no se saben oprimits) i de la gent més desvàlida. Com he dit va contracorrent, enllaçant, perquè no dir-ho, amb l'època més crítica i del·lirant del Goya afectat per una crisi de valors.

Naturament, a molta de gent no li fa gens de gràcia el seu humor, i ell es defensa intel·ligentment diguent que la seva obra fa pensar, no fa pessigolles i, per tant, és un humor que no condueix necessàriament a la rialla.

El fogonero del Titanic és un nom amb un cert sentit: El Roto forma part essencial del món que combat de forma aïllada i incansable, un món que s'enfonsa qui sap on.