27 de setembre 2005

Novetats de Devir Iberia per a octubre

Categoria:

Devir Iberia ens fa arribar la informació de les dues novetats de l'octubre.

30 días de noche: regreso a Barrow

Rústica. 16,5 x 25,5 cm. 144 pàgines en color. 12,50 €.

Autors: Steve Niles i Ben Templesmith

Amb aquest volum acaba l'exitosa saga de 30 días de noche. Ara els supervivents tornen a Barrow, el poble on tot va començar. Una vegada més la llarga nit s'arrossega per la tundra. Algunes coses poden haver canviat, però l'horror perdura.

30 días de noche ha estat un dels indiscutibles fenòmens del còmic actual, convertint-se en un èxit de vendes amb els drets per a una superproducció cinematogràfica venuts.

És una novel·la gràfica que ens presenta una terrorífica història de vampirs amb un dibuix original i un guió esplèndid.

Los caballeros de la mesa del comedor #16

Rústica. 16,5 x 25,5 cm. 96 pàgines en blanc i negre. 7 €.

Los caballeros de la Mesa del Comedor és un còmic legendari als EUA. Els seus protagonistes són un grup de joves jugadors de rol i faran que et sentis reflexat en totes les partides en els que fan sufrir fins el límit el seu sacrificat director de joc. Però no és només un còmic dirigit als jugadors de rol asidus, sinó a tot aquell que qualque vegada s'hagi divertit jugant una vegada o dues en la seva vida, o a tots els qui no acaben de comprendre aquesta incomprensible afició.

Nova web de Recerca Editorial

Categoria:

Recerca Editorial inaugura una nova pàgina web plena de continguts interessants i amb un format funcional i molt senzill.

Entre els seus serveis destaca la inclusió de les quatre primeres pàgines dels còmics que van editant, un fòrum, i un servei de venda directa molt útil per a la gent que no tengui una llibreria especialitzada a l'abast o que vulgui aconseguir exemplars antics.

A més, per celebrar la inauguració, llança la promoció d'un còmic gràtis per cada compra en línea que es realitzi abans de 22 de novembre.

25 de setembre 2005

20th Century Boys

Categoria:

Acab de llegir que per a Nadal Planeta DeAgostini té previst editar 60 novetats, Norma també un nombre semblant i Panini arribarà als 30 títols. Això sumen 150 novetats només tenint en compte les tres editorials més potents. Podrà el mercat absorbir aquest volum de paper? Estam davant un creixement molt important del mercat tebeístic o només és una bombolla creada per l'agressiva competència entre els gegants editorials? Aquestes preguntes se les feia fa poc n'Álvaro Pons al seu DIP. Queden a l'aire per a la reflexió. Per a mi que en tot això hi ha un problema molt gran. Comença a ser difícil que un aficionat mitjà adult pugui seguir tot el que surt que li interessi. No en parlem d'un adolescent sense massa poder adquisitiu perquè aquí sí que la cosa està clara. Pot ser que a la llarga l'oferta superi la demanda i la cosa vagi un poc malament. Les xifres pareixen convidar a l'eufòria però sincerament crec que aquest creixement tan salvatge haurà de frenar-se un poc. La política d'almenys una d'aquestes tres editorials de saturar el mercat amb l'única finalitat d'ofegar la competència juga desfavorablement per al mercat. Inundar de sèries que comencen i que després de pocs números desapareixen de qualsevol manera sense cap tipus d'explicació és deshonest. I per desgràcia es fa massa sovint, tant si les sèries són limitades com si són obertes. Aquest fet fa que es comencin a col·leccionar sèries amb el cor prim perquè mai no saps si un dia senzillament no tornaran a aparèixer més números.

20th Century Boys és una sèrie oberta que és del millor que s'està publicant ara mateix. Ja sé que el nom és bastant desafortunat però darrere ell s'hi amaga un triller aclaparador ideat i realitzat pel gran Naoki Urasawa, que ja coneixíem gràcies a Monster, editada a Espanya en 36 lliuraments mensuals que allargaren innecessàriament l'ànsia de llegir més i més. Al final, Monster crea una expectativa tan gran que el seu acabament és insuficient. 20th Century Boys comença sense tanta estridència (de fet el primer número no deixa entreveure de cap manera la magnitud que prendrà a partir del segon número).

Aquest còmic, de cadència mensual i que en aquests moments va pel número 8, ens conta una història estremidora que transcorr en un marge de seixanta anys mitjançant el recurs del flash-back sistemàtic, que en un primer moment pot confondre un poc però que ben aviat s'accepta com una forma immillorable de narració d'un esdeveniment importantíssim que en aquesta ficció se suposa que va succeir el darrer vespre del segle XX. Gairebé 40 anys enrere una colla d'amics liderats per en Kenji somniaven que en el futur alliberarien el món d'una amenaça mai vista. Idearen l'amenaça amb tot detall i la forma en que la desarticularien, com segurament han fet molts d'infants amb imaginació durant els llargs dies d'estiu. Pareixia que això només havia de ser un joc que s'esvairia amb el temps però anys després, quan els infants ja són adults, en Kenji descobreix que una misteriosa organització amb atributs de secta utilitza el símbol que va crear per a la seva colla infantil. I no només això sinó que aquesta secta pretén dur a terme el pla de destrucció que ells varen idear temps enrere. La secta esdevé partit i aviat controla les estructures de poder. En Kenji, veient que la policia està controlada per aquest partit, reunirà els seus amics d'infància per fer front al malson que ells mateixos crearen sense voler.

N'Urasawa ens ofereix un manga que està construït amb una precisió de rellotger superior a Monster, amb un guió contundent i delirant a parts iguals, mesclant humor i paranoia amb el misteri que creix gràcies a l'hàbil utilització del flash-back i del flash-forward. Amb les 1600 pàgines que fins ara s'han editat a Espanya 20th Century Boys ens ha ferit, ens ha creat una necessitat imperiosa de la nostra dosi mensual. Com pot acabar? És inimaginable. Per una part m'encantaria saber-ho però per altra no en fris gens. Que duri molt perquè en aquesta ocasió sí que podem dir que la història no és un medi per arribar al final.

18 de setembre 2005

La maquinació Voronov

Categoria:

De l'allau reedicions que van apareixent en el nostre mercat en destacaria moltes però avui li toca a la que du a terme Norma de les aventures de dos personatges que es consideren injustament a l'ombra d'en Tintín: Les aventures d'en Blake i en Mortimer. Aquest títol és més que una reedició perquè també surten històries noves d'irregular qualitat. La que comentam avui és sens dubte una obra a tenir molt en compte.

En plena guerra freda, una astronau soviètica du de l’espai un bacteri extraterrestre mortal per als adults però innocu per als infants. Aquest organisme, batejat amb el nom de "Bacteri Z", permet al doctor Voronov maquinar un atac biològic a Occident. Amb aquest plantejament propi d’una pel·lícula d’espies comença l'àlbum dels aventurers Francis Blake i Philip Mortimer titulat La maquinación Voronov. Lògicament els herois hauran de neutralitzar les perverses intencions del científic sonat enmig d’escenaris tan pintorescs com el cosmòdrom de Baïkonour, la ciutat de Londres o Moscou, i hauran de tractar amb espies de noms tan exòtics com Nastasia Wardyuska, amb agents del KGB i, com no, amb l’etern enemic Olrik.

L'edició original francesa en poc temps va passar els 400.000 exemplars venuts, rebent a parts iguals elogis de públic i de crítica. El creador d’aquests personatges va ser el belga Edgar Pierre Jacobs l’any 1946 amb el Secret de l’Espadon mentre col·laborava com a dibuixant de fons a l’estudi d’Hergè. D’ell diuen que agafa l’essència de l’estil, en el que predomina la línia clara dins la més pura tradició de l’escola francobelga però sense ser mai una còpia sinó que el seu producte té una personalitat pròpia. Fins que l’autor es va morir a finals dels anys vuitanta van veure la llum a penes vuit títols guionitzats i dibuixats per ell mateix però amb ell no es varen morir els personatges i el seu univers –com sí va passar amb els de n’Hergè– sinó que han tengut continuïtat amb altres autors. Aquest és el cas de La maquinación Voronov, guionitzada pel belga Yves Sente, un fan incondicional dels dos aventurers des de que va llegir l’excel·lent La marca amarilla als nou anys, i dibuixada pel francès André Juillard, reconegut autor especialitzat en el còmic d’ambientació històrica, de l’obra del qual destaquen Las 7 vidas del Gavilán i Arno.

Tot i que és el primer guió d’en Sente, aquest funciona de forma contundent, agafant el millor de l’estil literari jacobià, evitant oportunament alguns dels seus defectes més acusats, com ara la redundància text–imatge, però sense abandonar-ne d’altres com els globus carregadíssims de text que fan la funció de veritable filtre entre els lectors interessats i els que no.

I si el guió és magnífic, no queda enrere el dibuix del camaleònic Juillard, autor amb un estil gràfic molt personal que ha sabut deixar de banda a l’hora d’enfrontar-se a la difícil tasca de versionar un altre estil gràfic personalíssim. I ho aconsegueix perfectament en tots els aspectes: tant en els personatges –teatrals i nostàlgics– com també en el fons –rigorós amb el detall– i les onomatopeies, encertadament europees (PAN! en comptes de BANG!).

Perillava que la història, ambientada en la pel·liculera guerra freda, pecàs de tòpica, amb els boníssims ianquis i els dolentíssims soviètics, però no és així: els bons són en Blake i en Mortimer, i els dolents són dos homes: el doctor Voronov i n’Olrik. La URSS no surt mal parada i, de fet, els soviètics no fan precisament festa amb les maquinacions d’en Voronov perquè la posada en pràctica dels seus plans suposaria la tercera guerra mundial i, conseqüentment, la fi de l’espècie humana.

Estam davant un dels millors àlbums de la saga, a l’altura del ja mencionat La marca amarilla, en el que no falten ingredients per convertir-lo, ben prest i per mèrits propis, en un clàssic del novè art.

15 de setembre 2005

El deu canviant

Categoria:

En el número 15 de la tercera edició de La espada salvaje de Conan hi trobam dues històries. La primera es titula El dios cambiante i ens introdueix en la relació que es va establir entre en Conan i un enigmàtic personatge que va resultar ser un alienígena. La idea no està malament però el guionista, en Michael Fleisher, no acaba de perfilar la història amb la justa dosi d'intriga sinó que es limita a encadenar una sèrie d'accions més o manco tòpiques. El dibuix, d'en John Buscema, està entintat per ell mateix, cosa que actua desfavorablement en l'acabat ja que si bé era un dibuixant excel·lent, a l'hora d'entintar els seus treballs era mandrós.

La segona història es titula A través del cristal oscuro i no està protagonitzada pel Cimmeri. És una espècie de conte amb moralina molt entretengut però bastant previsible.

12 de setembre 2005

Dos de Black Jack

Categoria:

De tant en tant, una pausa, per gaudir de la lectura d'una de les sèries més recomanables de n'Osamu Tezuka, titulada Black Jack. Publicada entre l'any 1998 i 1999 per Glénat, actualment es troba descatalogada però és de fàcil localització en les llibreries especialitzades. Acab de llegir els números 3 i 4 i seguesc pensant, més sòlidament si és possible, que és un prodigi de la narrativa. Unes històries curtes per a tots els públics però amb la manca de concessió que caracteritza l'obra del gran Tezuka. El millor i més enigmàtic cirurgià del món, que es fa dir Black Jack, és un mercenari de la medicina que salva vides a canvi de desmesurades quantitats de doblers. Així i tot la seva humanitat es destil·la en cada acte seu, especialment amb la relació que manté amb alguns secundaris. De totes les històries que s'inclouen en aquests dos volums, destaca fora mida la titulada Amistad con una orca. Quina tendresa i quina crueltat!

El naixement del Dimoni

Categoria:

El segon volum de La saga de Ra's Al Ghul inclou tres històries inconnexes i anecdòtiques de finals dels anys 70 (sempre amb n'Al Ghul com a villà destacat) i una novel·la gràfica que narra el naixement d'aquest personatge complex i ric en matisos, que va agafant cos a mesura que llegim més coses sobre ell. La novel·la gràfica es titula Birth of the Demon i va ser publicada originalment l'any 1993. Ens remontam fins a l'antiguitat per assistir a un flash-back sobre l'origen de la immortalitat de n'Al Ghul. Aquí en Batman només apareix circumstàncialment, fet inusual que s'accepta perfectament per l'interès de la història. El dibuix i el color són molt especials, amb un acabat d'aiguada aposta per la calidesa i la textura.

11 de setembre 2005

La darrera esperança de Jabiim

Categoria:

Amb aquest tom que recopila 6 còmic books de la sèrie regular Star Wars Republic Planeta DeAgostini dóna per acabada la publicació de còmics de Star Wars a Espanya. No és una qüestió de baixes vendes ni de falta de material per publicar. És senzillament un criteri editorial mal d'entendre per a un aficionat: Planeta té els drets d'edició no per editar sinó per a què ningú altre ho pugui fer.

Així i tot, en plena eufòria al voltant de La venjança dels Sith, han tret uns quants TPB de les dues sèries regulars, deixant el fil argumental a l'aire, en un moment molt interessant.

En aquest tercer volum de les Guerres Clon hi apareixen dos arcs argumentals ben diferenciats, el més interessant dels quals és el segon, on torna a aparèixer un dels personatges de l'univers expandit que trob més interessant: el Jedi A'Sharad Hett, un tusken molt especial que té una relació complicada amb n'Anakin en una missió en la que els han destinat plegats.

Llàstima que, amb la darrera pàgina d'aquest còmic, es tanqui l'edició espanyola. Esperem que sigui per poc temps.

08 de setembre 2005

Laszivia

Categoria:

Amb motiu del passat Saló de Barcelona Glénat va editar el còmic Laszivia en un sol àlbum amb l'excel·lent acabat que caracteritza els seus productes. El seu autor, en Jan, és conegut sobretot per donar vida a en Superlópez però també ha fet altres treballs destacables. En aquesta ocasió es tracta d'un tebeo que es va serialitzar en la revista A Tope l'any 1984.

Ens trobam amb un Jan insòlit perquè toca el tema de la sexualitat lliure sense prejudicis a través d'una metàfora sobre els set pecats capitals, aquí convertits en països d'un planeta en forma de dona nua anomenat Laszivia. La història en sí és un poc forçada però el més interessant és la despreocupada irreverència i el contestatarisme que destil·len les seves pàgines. I, evidentment, el dibuix, fet en l'època daurada del seu autor, amb un color aplicat a mà que no té res a envejar a l'era digital.

06 de setembre 2005

Conan: la llegenda

Categoria:

L'agost és un mes d'autèntica sequera editorial. El Saló de Barcelona, que a partir de l'edició d'enguany té lloc a principis de juny, esdevé una punta molt elevada de publicació de tebeos, arribant a una autèntica saturació. De totes formes, per sort, el mercat del còmic és minoritari i és improbable que el tiratge de qualque títol s'esgoti aviat, així que es poden espaiar les compres al llarg dels mesos següents. Només s'ha d'anar alerta als còmics que pertanyen a una sèrie regular perquè a vegades quan arriba el número nou les llibreries especialitzades tornen a la distribuidora el sobrant de números anteriors i després tarden molt en tornar-lo a tenir si el comanam.

M'agradaria començar l'any escolar comentant una nova sèrie regular sobre en Conan que de poc ençà està publicant Planeta DeAgostini sota el segell Forum, que no fa tant de temps allotjava l'univers Marvel. El personatge, que va popularitzar l'editorial Marvel a través de la publicació en còmic de les seves aventures, va arribar a un carreró sense sortida als anys 90, quan ja no tenia res a veure amb la seva essència original: avia tornat un monstre hipermusculat sense cap tipus d'interès. A la Casa de les Idees es va arribar a la conclusió que el personatge havia complit el seu cicle de vida i decidiren cancel·lar les seves sèries, així com deixar de publicar res relacionat amb ell. Passaren un parell d'anys i pareixia que en Conan havia passat a la història, amb molta pena en llocs com Mèxic, Itàlia i Espanya, on tenia més seguidors, quan vàrem rebre la grata notícia que Dark Horse estava negociant la compra dels drets sobre en Conan amb Marvel. L'espectació es va convertir en alegria quan pel novembre de 2003 als EUA va aparèixer el número zero d'una nova sèrie regular sobre el personatge, que suposava una revisió total del personatge i el seu món. Ha hagut de passar un any i mig molt mogut per a què una editorial espanyola comenci a publicar aquesta sèrie. I ho ha fet, com no, Planeta DeAgostini, que a principis dels anys 80 va entrar en el món dels còmics estrenant-se amb la col·lecció Super Conan.

La sèrie aquí s'ha titulat Conan: La leyenda i amb el número 1 es va regalar el número 0. Aquest número ve a ser el pròleg i és un dels millors tebeos d'en Conan que s'han pogut llegir mai. El fet de començar després de segles de la mort d'en Conan, quan el seu regne d'Aquilònia és poc més que un caramull de ruïnes, ha estat un encert. En unes poques pàgines el tàndem Kurt Busiek i Cary Nord (guionista i dibuixant respectivament) ens introdueixen d'una forma màgica en una època fictícia meravellosa. Per a tots els que estimam en Conan veure que el temps l'ha convertit en una estàtua tombada que espera solitàriament a convertir-se amb pols amb els segles ha estat un impacte emocionant, i les pàgines posteriors, que resumeixen la seva vida, un deliciós aperitiu que crea una espectació molt gran sobre una sèrie que a hores d'ara aquí du tres números publicats. Efectivament Dark Horse ha volgut començar de zero amb un Conan adolescent que fuig de Cimmèria per córrer món i satisfer la seva set de sang, dones i beguda. El seu físic és més hereu del Conan d'en Buscema que d'en Barry Windsor-Smith però té una personalitat pròpia. De fet crec que amb el temps en Nord serà considerat com l'artista que millor ha dibuixat l'era Hibòria. La rudesa dels personatges i la cruesa del dia a dia hibori estan tractats amb un dibuix acolorit directament, sense entintat, donant-li un aire nou ajudat per un color magnífic que, en conjunt, crea una atmosfera molt especial. Mentre el número 1 i el 3 ens introdueixen en les primeres experiències fora de Cimmèria, el número 2 és una magnífica interpretació d'un dels contes més celebrats d'en Robert Ervin Howard titulada La hija del gigante helado, que tenia el llistó molt alt amb les versions que temps enrere feren en Buscema i en Windsor-Smith.

03 de setembre 2005

Gmail en català

Categoria:

Era qüestió de temps. Gmail, el millor sistema de correu electrònic, ara ja pot tenir la interfície en català. Només has de tenir una a/e d'aquestes i triar la opció de llengua en la configuració (Settings).

Unes mambelletes per als paios de Google!!!

Ja som papà!!!

Categoria:

Aquests dies he anat un poc de cul perquè el passat dimarts dia 30 d'agost va néixer la meva primera filla. Una preciosa padawan que nom Antonina. A la fi ja entenc qui em deia que tenir un infant és la millor experiència de la vida!