18 de setembre 2005

La maquinació Voronov

Categoria:

De l'allau reedicions que van apareixent en el nostre mercat en destacaria moltes però avui li toca a la que du a terme Norma de les aventures de dos personatges que es consideren injustament a l'ombra d'en Tintín: Les aventures d'en Blake i en Mortimer. Aquest títol és més que una reedició perquè també surten històries noves d'irregular qualitat. La que comentam avui és sens dubte una obra a tenir molt en compte.

En plena guerra freda, una astronau soviètica du de l’espai un bacteri extraterrestre mortal per als adults però innocu per als infants. Aquest organisme, batejat amb el nom de "Bacteri Z", permet al doctor Voronov maquinar un atac biològic a Occident. Amb aquest plantejament propi d’una pel·lícula d’espies comença l'àlbum dels aventurers Francis Blake i Philip Mortimer titulat La maquinación Voronov. Lògicament els herois hauran de neutralitzar les perverses intencions del científic sonat enmig d’escenaris tan pintorescs com el cosmòdrom de Baïkonour, la ciutat de Londres o Moscou, i hauran de tractar amb espies de noms tan exòtics com Nastasia Wardyuska, amb agents del KGB i, com no, amb l’etern enemic Olrik.

L'edició original francesa en poc temps va passar els 400.000 exemplars venuts, rebent a parts iguals elogis de públic i de crítica. El creador d’aquests personatges va ser el belga Edgar Pierre Jacobs l’any 1946 amb el Secret de l’Espadon mentre col·laborava com a dibuixant de fons a l’estudi d’Hergè. D’ell diuen que agafa l’essència de l’estil, en el que predomina la línia clara dins la més pura tradició de l’escola francobelga però sense ser mai una còpia sinó que el seu producte té una personalitat pròpia. Fins que l’autor es va morir a finals dels anys vuitanta van veure la llum a penes vuit títols guionitzats i dibuixats per ell mateix però amb ell no es varen morir els personatges i el seu univers –com sí va passar amb els de n’Hergè– sinó que han tengut continuïtat amb altres autors. Aquest és el cas de La maquinación Voronov, guionitzada pel belga Yves Sente, un fan incondicional dels dos aventurers des de que va llegir l’excel·lent La marca amarilla als nou anys, i dibuixada pel francès André Juillard, reconegut autor especialitzat en el còmic d’ambientació històrica, de l’obra del qual destaquen Las 7 vidas del Gavilán i Arno.

Tot i que és el primer guió d’en Sente, aquest funciona de forma contundent, agafant el millor de l’estil literari jacobià, evitant oportunament alguns dels seus defectes més acusats, com ara la redundància text–imatge, però sense abandonar-ne d’altres com els globus carregadíssims de text que fan la funció de veritable filtre entre els lectors interessats i els que no.

I si el guió és magnífic, no queda enrere el dibuix del camaleònic Juillard, autor amb un estil gràfic molt personal que ha sabut deixar de banda a l’hora d’enfrontar-se a la difícil tasca de versionar un altre estil gràfic personalíssim. I ho aconsegueix perfectament en tots els aspectes: tant en els personatges –teatrals i nostàlgics– com també en el fons –rigorós amb el detall– i les onomatopeies, encertadament europees (PAN! en comptes de BANG!).

Perillava que la història, ambientada en la pel·liculera guerra freda, pecàs de tòpica, amb els boníssims ianquis i els dolentíssims soviètics, però no és així: els bons són en Blake i en Mortimer, i els dolents són dos homes: el doctor Voronov i n’Olrik. La URSS no surt mal parada i, de fet, els soviètics no fan precisament festa amb les maquinacions d’en Voronov perquè la posada en pràctica dels seus plans suposaria la tercera guerra mundial i, conseqüentment, la fi de l’espècie humana.

Estam davant un dels millors àlbums de la saga, a l’altura del ja mencionat La marca amarilla, en el que no falten ingredients per convertir-lo, ben prest i per mèrits propis, en un clàssic del novè art.