31 d’octubre 2005

Nova versió de Battlestar Galactica

Categoria:

He vist la minisèrie Battlestar Galactica que és l'episodi pilot d'una nova versió de la popular sèrie dels anys setanta. L'essència és la mateixa però els creadors han tengut la bona idea de replantejar situacions i personatges per crear un producte excel·lent. Hi ha efectes especials (i, per cert, són boníssims) però la trama descansa sobre la relació entre els personatges. Tres hores de metratge que et capfiquen en una història captivadora acabada amb una factura que per res pareix de sèrie de televisió. Si creus que ho has vist tot en batalles espacials, espera a veure les d'aquí. Als EUA estan emetent la segona temporada i ja ha sortit en DVD aquesta minisèrie i la primera temporada. Això sí, només en zona 1 però amb doblatge i subtítols en castellà. Si algú està interessat pot visitar la meva tenda eBay per conseguir-la a molt bon preu.

Novetats de Recerca Editorial per a novembre

Categoria:

CVO: El artefacto

Guió: Alex Garner, Jeff Mariotte. Dibuix: Gabriel Hernández, Alex Garner.

Tom. 17 x 24 cm. 100 pàgines a color. Història completa. 9,95 €.

CVO és una agència secreta governamental que s'encarrega de les amenaces més perilloses... i a més està formada per vampirs. Una combinació de terror, espionatge i acció.

Extres: portada exclusiva d'en Gabriel Hernández; quadern d'esbossos.

100 Girls: La primera chica

Guió: Adam Gallardo. Dibuix: Todd Demong.

Tom. 17 x 24 cm. 100 pàgines a color. 9,95 €.

Na Sylvia se sent diferent a la resta de les al·lotes de la seva edat. El problema és que efectivament ho és. I no és l'única: 99 al·lotes, totes amb el mateix aspecte però amb habilitats completament diferents. I una organització secrteta que les vol capturar costi el que costi.

Extres: totes les portades originals; pròleg inèdit.

Grendel: Rojo, blanco y negro

Tom. 17 x 24 cm. 200 pàgines en bitò i portada a color. Història completa. 16,95 €.

Guió: Matt wagner. Dibuix: Matt Wagner, Jill Thompson, Phil Noto, Michael Avon Oeming, Farel Dalrymple i molts d'altres.

Segona antologia d'històries curtes ambientades en l'univers d'en Grendel. Amb aquest tom Recerca Editorial incorpora Grendel al seu catàleg després dels intents de Planeta DeAgostini i Astiberri.

Recopila la minisèrie de 4 números més 3 històries inèdites escrites i dibuixades pel creador de Grendel, Matt Wagner.

J. M. Ken Niimura: Historietas

Guió i dibuix: J. M. Ken Niimura.

Tom. 17 x 24 cm. 132 pàgines a color i en blanc i negre. Històries completes. 10,95 €.

Recopilació en un sol tom de les historietes d'en Ken Niimura que s'han anat publicant a través dels anys en diferents revistes i antologies. Acompanya la recopilació un aplec d'històries inèdites.

29 d’octubre 2005

Mare, torna a casa

Categoria:

Recentment Astiberri ha tret un còmic l'aspecte del qual crida molt l'atenció. Perfectament editat, com a objecte és d'una bellesa inusual, amb un regust retro molt interessant, molt dins la línia d'un Chris Ware. L'autor s'anomena Paul Hornschemeier i promet oferir-nos obres molt interessants al llarg de la seva carrera, que esper que sigui llarga i fructífera. El seu estil és net i commovedor, molt adequat per a la història que ens conta: la silenciosament impressionant lluita d'un pare i un fill per sortir endavant després de la mort de la figura femenina familiar (la dona i la mare). La història transcorr en el límit entre el surrealisme i la dolorosa objectivitat guiada per uns colors ombrívols i enginyosos que esdevenen un element adjectivitzador molt important.
Madre, vuelve a casa se centra en Thomas Tennant, un al·lot de nou anys que ha perdut la seva mare a causa d'un càncer i veu com el seu pare, severament deprimit, va caient en un pou sense fons fins que es fa necessari el seu ingrés en un centre psiquiàtric. En Thomas idearà un pla per treure el seu pare d'aquell lloc tan horrible i viurà amb ell una reunió breument feliç que en el fons es tornarà tràgica.

En Hornschemeier explora la naturalesa de la malenconia i de la capacitat dels éssers per superar o al manco enfrontar-se a vivències molt dures. Que ho faci amb el llenguatge únic del còmic és una empresa difícil que aconsegueix dur a terme amb molta dignitat. En aquest sentit destaca la introducció, que presenta el pare d'en Thomas surant sobre un paisatge dessolat i monòton cercant algú. No sabem a qui però ho podem intuir. És una escena estranya que ens fa adonar-nos de l'estat d'ànim d'un home que ha perdut el cap. Sense que ho faci de forma explícita, l'autor ens dóna a entendre perfectament que el pare és incapaç d'acceptar una separació permanent de la seva dona i per això vaga pel buit de la depressió.

Mentre el seu pare sura a través de la pena, en Thomas s'intenta refugiar darrere una màscara de lleó que la seva mare li va donar temps enrere. En un principi se sent còmode amagat darrere una cara de plàstic però gradualment descobreix que així no arribarà a enlloc. El sentit metafòric d'aquesta relació entre en Thomas i la màscara és bellíssim: quan el nostre ordre, la nostra rutina, s'esfondra, sovint confiam en estructures externes, en màscares, per protegir-nos no solament del món que ens envolta, agressiu, sinó també de les nostres pròpies ments. Alguns no aconsegueixen superar aquesta etapa i d'altres, en canvi, la deixen enrere.

El to general de l'obra és de culpabilitat i de tristor. La manca d'humor que domina la història fa que alguns dels aspectes més experimentals puguin arribar a considerar-se com a pretensiosos.
Formalment predomina el dibuix de línia llisa i precisa, que crea una sensació de fredor que accentua el dramatisme de la història. Abans que ens n'adonem oblidam que els personatges són personatges i ens capbussam en les seves vivències. Al llarg de l'obra en Hornschemeier canvia hàbilment d'estil per fer-nos veure els esdeveniments a través dels ulls d'en Thomas, com si ho dibuixàs un nin observador.

Madre, vuelve a casa és un d'aquells tebeos que haurien d'estar a l'abast de tothom, i que la gent hauria de poder llegir amb tota normalitat. No obstant, la realitat és una altra i el gran públic quedarà al marge de l'existència d'aquest bloc de paper enquadernat, fruit del treball d'un autor i uns editors que han adoptat el camí difícil, el camí que no du a l'èxit massiu però que condueix a un altre lloc, per a mi molt més important: el de la minoria.

Homuncles

Categoria:

Ponent Mon s'ha caracteritzat fins ara per editar tebeos de gran qualitat per a un públic minoritari dins la minoritarietat del còmic. Aquesta tasca, necessària en una societat que tendeix a una perillosa homogeneïtzació, suposa anar contracorrent, cosa que generalment està molt mal vista des d'un punt de vista social. Quant a l'edició de còmics, se sol castigar amb un màxim de vendes molt inferior al que existiria si es donàs al públic allò al que està més acostumat. Les petites editorials es poden permetre subsistir d'aquesta manera però moltes vegades arriben a un carreró sense sortida i abandonen. Algunes d'elles comencen a alternar aquests tipus de còmics amb altres més comercials. És el cas de Ponent Mon, que ens presenta una nova sèrie que a Japó està oberta, o sigui que durarà molt de temps si les vendes acompanyen. L'editorial abandona els seus autors habituals però segueix apostant pel manga amb Homunculus, de n'Hideo Yamamoto. Durant un temps en la pàgina de l'editorial tarragonina han estat disponibles les primeres pàgines del primer número i ara hi podem trobar les 60 primeres pàgines del segon número. Amb aquesta estratègia se'ns està donant a entendre que els editors hi tenen molta confiança dipositada. I s'ha de dir que després de la lectura del primer número, l'únic que ha sortit per ara, els he de donar la raó. El manga promet, i molt. Abans de cercar la paraula «homunculus» a la Wikipedia el títol no em donava cap pista de la temàtica. Una vegada sabut el seu significat ja no ve tant de nou el que s'hi pot trobar. L'autor parteix d'una teoria sobre la trepanació cranial, una pràctica cirúrgica antiquíssima de misteriós significat. El protagonista és un jove que fa poc ho ha perdut tot menys el cotxe i viu en un parc habitat per indigents. Un estudiant de medicina molt ric es fixa amb ell i li proposa sotmetre's a una intervenció quirúrgica consistent en una trepanació cranial a canvi de 700.000 iens. Ell es nega però els esdeveniments el duen a replantejar-se la negativa (sinó no hi hauria història), acceptant formar part d'aquest experiment. Una vegada practicada la trepanació ja no hi ha marxa enrere. De tot d'una no nota més que mal però ben aviat comença a notar una alteració de la seva percepció creixent. Se suposa que en números posteriors aquesta nova aptitud es concretarà en la possibilitat de veure els homuncles que hi ha en l'interior d'alguns éssers humans.

La història presenta una intriga interessant i és un encert introduir un component irracional, d'exploració del comportament humà davant situacions com la recent indigència o la possibilitat de guanyar molts de doblers arriscant la teva vida. I darrere el fil argumental dominant hi ha detalls que contribueixen a fer d'aquesta una obra especial, com per exemple el fet que no se'ns digui clarament què li ha passat a en Susumu, com ha arribat a a situació d'haver de viure dins el seu cotxe i perquè aquest és tan important per a ell.

No havia llegit res de n'Hideo Yamamoto i m'està agradant la seva forma de plantejar la trama i d'anar interioritzant en Susumu. El seu dibuix segueix els plantejaments estètics del manga però amb un cert realisme que en ocasions arriba a enlletgir els personatges. En aquest sentit, l'estudiant és terrorífic i molt desconcertant. En aquest primer tom la trama només es planteja però es fa sòlidament, perfilant uns personatges interessants dels que volem saber més coses.

Ponent Mon ens ofereix aquesta sèrie en format tom, de petites dimensions i amb més de dues-centes cinquanta pàgines maquetades en el format original japonès, amb sentit de lectura de dreta a esquerra. El paper no és satinat com en altres obres de l'editorial sinó que s'ha optat per un amb un color més natural i una mica de textura. A mi particularment m'agrada més així perquè permet gaudir més del detall gràfic i segurament fa que el preu sigui més popular.

27 d’octubre 2005

Els dimonis de la flama

Categoria:

Planeta Deagostini tenia previst que la tercera edició de La espada salvaje de Conan duràs 24 números de periodicitat quinzenal. Quan està a punt de sortir el darrer l'editorial em fa partícep d'una bona notícia, que segurament li donaran continuïtat fins que les vendes ho recomanin. Així podrem continuar col·leccionant una sèrie extraordinària que ens ofereix les històries d'en Conan més adultes.

La història bona del número 17 es titula Los demonios de la llama i està guionitzada per en Michael Fleisher, dibuixada per en John Buscema i entintada per n'Ernie Chan. Un repartiment de luxe per a un còmic que recull la tradició de la ressurrecció dels cadàvers amb finalitats no massa clares. Molt recomanable tant pel guió com, especialment, pel dibuix, dinàmic i magnífic.

Ombres i màscares

Categoria:

Amb molt de material acumulat per llegir reemprenc el comentari d'algunes de les meves lectures recents.

El segon número de Las aventuras de Batman, editat per Planeta DeAgostini, segueix estant format per històries curtes però totes tret de dues formen un arc argumental en el qual en Bruce Wayne s'infintra en una banda de facinerosos adoptat la personalitat d'un home mort.

Realitzada per una colla de guionistes i dibuixants, aquesta sèrie suavitza els aspectes més foscs del detectiu emmascarat per penetrar en el públic més petit sense perdre de vista el públic adolescent i adult, que trobarà sens dubte la diversió que cerca en les seves pàgines. El dibuix, estil cartoon, és senzillament deliciós.

L'odi atàvic

Categoria:

Un bon amic, sempre atent a les agressions a la nostra nació, em fa arribar una còpia d'un document real que parla per ell mateix.

Demostra l'odi atàvic que ens tenen. Ens odien però no ens deixen marxar.

24 d’octubre 2005

Cefa reedita els clàssics!

Categoria:

Inaugur una nova i necessària categoria dedicada als jocs. Els aficionats als jocs de taula estam d'enhorabona perquè aquest tipus d'entreteniment, que pareixia haver estat desbancat pels videojocs, no tan sols es mantenen sinó que agafen una empenta mai vista. De tant en tant, quan em vengui bé, aniré comentant alguns dels que crec que són més interessants. Ja vos dic que sobretot seran jocs de taula, però també caurà qualque videojoc, que n'hi ha de molt bons.

Durant els anys 80 la casa saragossana CEFA va treure alguns jocs que a hores d'ara estan descatalogats. aprofitant aquest boom n'està reeditant els més emblemàtics amb un nou disseny molt actual. Ha començat per dos jocs que va fer les delícies de molts d'al·lots. Jo els relacion amb s'Estanyol de Migjorn i aquells estius que no s'acabaven mai.

El primer és La ruta del tesoro, una espècie de Monopoly ambientat en època de pirates i corsaris. És comprensible a partir de 6 anys.


El segon és el mític Imperio Cobra, un joc d'aventures per paisatges exòtics i de lluites contra homes cobra. Hi vaig jugar fins que el vaig destrossar. També a partir de 6 anys. Boníssim.


Més envant tenen pensat reeditar-ne un de molt bo: Lepanto, i esper que també entri en els seus plans la reedició de Dagon.

23 d’octubre 2005

Novetats de Planeta DeAgostini per a novembre

Categoria:

Per primera vegada incorpor les novetats de Planeta DeAgostini en el meu bloc. Ja tocava perquè és una de les editorials amb un catàleg més variat. Pots descarregar el butlletí de novetats d'aquí. De totes elles destac les següents:

Snoopy y Carlitos #2

Autor: Charles Schulz

352 pàgines en blanc i negre. 14,95 €.

Les tires diàries i les planxes dominicals d'aquest segon volum se centren en els anys 1953 i 1954 i permeten el lector a apreciar cada pic més l'evolució psicològica i gràfica dels personatges.

Doble máscara #1

Autors: Jean Dufaux i Martin Jamar

48 pàgines a color. 9,95 €.

París, 1802. En Napoleó bonaparte acaba de ser proclamat Primer Cònsol i en Fouché, hostil a aquest nomenament, ha abandonat el seu treball de policia. Els dos homes tenen una obsessió en comú: recuperar un objecte robat anomenat "el Torpede", per a la qual cosa ambdós hauran de veure's les cares en els barris baixos de París.

V de Vendetta: Edición especial

Autors: Alan Moore i David Lloyd

21,2 x 32 cm. 304 pàgines a color. 17,95 €.

El guionista Alan Moore i el dibuixant David Lloyd realitzaren a V de Vendetta una de les millors històries publicades en el panorama del còmic internacional. En un món sense honestedat política i sense llibertat personal, un home amb una màscara de porcellana blanca lluitarà contra els seus opressors com una metàfora de la lluita entre el be i el mal. Amb motiu de l'estrena de la versió cinematogràfica, aquesta edició té 8 pàgines extres d'esbossos i un format més gran. Un llibre absolutament imprescindible.

You Are Here

Autor: Kyle Baker

160 pàgines. 14 €.

En Kyle baker és un dels dibuixants actuals més prestigiosos del panorama ianqui. Les seves ilustracions i històries es troben presents en publicacions com The New Yorker, Esquire o Spin, i les seves creacions han aconseguit molts de premis. Es considera You Are Here una de les seves millors obres i amb ella va guanyar el premi Eisner 2001 en la categoria de millor guionista i millor artista en la modalitat d'humor. Un retrat de la contemporaneïtat de la mà d'un dels seus millors observadors.

El árbol que da sombra #1

Autor: Osamu Tezuka

336 pàgines en blanc i negre. 11,95 €

Les dècades de 1850 i 1860 varen ser molt importants per a Japó. Després de 250 anys d'autarquisme, l'any 1854 el comodor Perry de l'armada dels EUA fa arribar amb una flota de vaixells de guerra per intentar aconseguir un tractat comercial favorable als seus interessos. En aquell moment el shogunat feia les darreres.

En aquesta obra, el gran Tezuka compara el shogunat amb un gran cirerer que hi ha en el jardí d'un dels personatges: l'arbre, que proporciona una ombra molt agradable i que protegeix qui s'hi troba a sota, ha viscut 250 anys, però l'interior del seu tronc esta podrit de tal forma que una simple empenta bastaria per a què caigués. Una obra imprescindible.

A més destac tota una sèrie de títols importants de l'univers de superherois de DC Comics que comencen aquest mes.

Bajo la piel

Categoria:

Com ja anunciava fa uns dies, dia 26 d'aquest mes se realitzarà en la Biblioteca Central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat una xerrada sobre el món del còmic conduïda per n'Antoni Guiral i n'Óscar Nebreda que també presentaran la guia de lectura sobre cómics que la biblioteca.

Un pic acabada la xerrada es convidarà als presents a visitar l'exposició d'originalls del còmic Bajo la piel d'en Sagar Fornies i en Sergi álvarez, que constarà d'uns 34 originals (incloent-hi la portada original i altres de descartades), esbossos, guions i altres curiositats aportades pels autors.

Al cartell que adjunt hi trobaràs tota la informació necessària.

Novetats de Ponent Mon per al novembre

Categoria:



Homunculus #3

Autor: Hideo Yamamoto

12,65 x 18,00 cm. 208 pàgines en blanc i negre. 8,95 €.

Data d'aparició: 14 de novembre.


El solar de los sueños

Autora: Oda Hideji

17 x 24 cm. 196 pàgines en blanc i negre. 12,50 €.

Data d'aparició: 28 de novembre.

Na Renei estudia Belles Arts a Tòquio i intenta trobar el seu propi estil pintant enigmàtics llenços. Per altra banda, manté una relació ambigua amb en Koga, el seu professor de la facultat, 20 anys major que ella.

Davant de l'apartament de na Renei hi ha un misteriós solar que li desperta records misteriosos. Debilitada per la seva recerca artística i per la seva relació insatisfactòria amb en Koga, na Renei sofreix malsons i cada vegada li costa més separar la realitat del món oníric, al que anomena "el món de Kû".

Quan na Kaya, una amiga que s'havia suïcidad, reapareix per convidar-la a reunir-se amb ella en aquell somni, parteix per descubrir aquell univers paral·lel que l'atrau irrestitiblement.

21 d’octubre 2005

Còmic per a totes les mirades

Categoria:

La Biblioteca Central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat és un model a seguir perquè està molt sensibilitzada pel còmic. Entre altres activitats edita una revista electrònica sobre còmic que pots consultar gratuïtament aquí.

El responsable de la Biblioteca Central Tecla Sala, en David Cuadrado, ha elaborat una guía que analitza 30 tebeos rellevants amb la finalitat de donar a conèixer la varietat del medi. Aquesta guia serà presentada a la biblioteca mateix el proper dia 26 d'octubre alhora que s'inaugurarà una exposició complementària.

Aquesta guia, fantàsticament editada, està il·lustrada amb la portada i dues vinyetes de cada còmic analitzat. Encara no la tenc en les meves mans però les imatges que acompanyen aquesta entrada tenen molt bona pinta.

Si t'interessa rebre a ca teva un exemplar d'aquesta guia gratuïtament has d'enviar un correu electrònic a en David Cuadrado Álvarez amb les teves dades postals.

20 d’octubre 2005

Watchmen absolut

Categoria:

Fa poc ha sortit Watchmen: The Absolute Edition, l'edició commemorativa del 20è aniversari de la seva primera edició. Un objecte de luxe que es presenta amb un recoloriment per part de Wildstorm FX i el colorista original John Higgins aprovat pel dibuixant Dave Gibbons. A més inclou 48 pàgines de material suplementari produït exclussivament per a aquesta edició, incloent mostres de l'escriptura del guió, la proposta original de Watchmen, art conceptual, esbossos de coberta i moltes coses més.

Mentre esperam que Planeta DeAgostini l'editi així com toca ens assabentam a través del bloc La cárcel de papel de n'Álvaro Pons que la revista Time ha col·locat Watchmen en la llista de les 100 millors novel·les del segle XX. Una molt bona notícia perquè es poden llegir poques coses millors que aquesta obra mestra.

Boicateja'm

Categoria:

L'Espanya actual és fruit de molts de segles d'història menuda escrita en lletra grossa i grollera. Ha estat, és i serà un país poc pràctic condemnat per la majoria a la tercera o quarta categoria. Això de cara a l'exterior, perquè de cara a l'interior l'Espanya que ens presenten gairebé tots els mitjans de comunicació com l'única possible no m'ompl d'orgull ni tan sols m'interessa perquè és el mateix de sempre: una mescla de capgirament de la Història i d'ignorància. "Tots els polítics són iguals". Aquesta és una de les moltes mentides que ens intenten incrustar als qui no combregam amb el pensament únic per desarticular-nos. Com en tot, hi ha gradacions.

Els catalanoparlants sofrim des de temps immemorial un genocidi cultural fredament calculat. I els catalans, a més, una persecució política. És el toro contra l'ase. Dos símbols ben diferents. Mentre el primer afirma "ets espanyol tant si t'agrada com si no", el segon diu "tenc dret a ser diferent".

Amb molt de sentit de l'humor, d'aquell tan sa que no comprenen els espanyols convinçuts, ha aparegut una web anomenada Boicateja'm per llevar ferro a l'acossament contra Catalunya per la reforma del seu estatut d'autonomia. Es tracta d'una eina de recerca per a tothom que vulgui boicotejar els catalans de qualque manera. Tothom que vulgui s'hi pot apuntar i, a més, pot deixar-hi constància de la seva experiència com a boicotejat. Els particulars també s'hi poden apuntar i poden facilitar els motius pels quals volen ser boicotejats. Evidentment el Llunari ja hi és. Oh, quin plaer!!!

12 d’octubre 2005

Travis

Categoria:

La ciència ficció que més m'agrada és aquella que beu directament en el nostre present però amb la fortuna de saber estar per sobre de modes passatgeres. Evidentment és un gènere que necessita seguidors que acceptin algunes incorreccions físiques, però mai no n'hi han faltat ja que sempre existirà gent que gaudeixi de fer volar la imaginació amb èpoques remotes o futures que utilitzen una tecnologia més avançada que la nostra. De tota la ciència ficció possible em qued amb l'univers de Star Wars (l'expandit, s'entén) però no només de Star Wars viu la gent que té la sort d'estojar una mica d'innocència. En el còmic ja fa molt de temps que es treballa aquest gènere, aconseguint resultats més que dignes i en ocasions superiors als aconseguits pel cinema fins a l'arribada de l'era digital. El dibuix encertat d'un dibuixant lúcid pot aconseguir representar les més imaginatives localitzacions, i l'inel·ludible esquematisme propi d'aquest art exercita la ment obligant-la a convertir aquelles línies i taques de color en objectes i personatges reconeixibles.

La ciència ficció és més que una aglomeració de naus espacials, portes automàtiques, pistoles làser i viatges per l'hiperespai. Si li falta una història tot això esdevé una carcassa buida i avorrida. Per anar bé primer de tot hi ha d'haver una història per contar i els elements científico-ficticis l'han de recolzar, mai no s'han de convertir en l'únic alicient. En termes d'espectacularitat el cinema se'n du la palma. Per tant els altres mitjans han de cimentar les seves obres en altres aspectes.

Recentment he tengut el gust de llegir els cinc primers àlbums d'una sèrie francòfona titulada Travis realitzada pel tàndem format per en Fred Duval i en Christophe Quet que Recerca Editorial ens ofereix en dos toms de petites dimensions. Així podem tenir el contingut de cinc o sis àlbums pel preu de dos. Això sí, tota aquella poètica de la tapa dura i l'enquadernació a prova de bomba es deixa de banda. A mi particularment no me molesta així que agraesc que les editorials optin per formats i preus populars.

Travis és una història que parteix de la competència salvatge entre dues multinacionals que sofreixen atemptats per part d'uns suposats terroristes que resulten estar dirigits per 7 cibernautes criogenitzats en una antiga base militar situada sobre l'emplaçament de la mítica Atlàntida. Un argument que en essència no és original però que tampoc no té més pretensió que entretenir el lector amb un guió i un dibuix suficientment atractius com per garantir la seva continuïtat. La clau d'aquesta sèrie és la destil·lació d'elements creïbles en un món futur però encara prou proper al nostre i la incorporació d'uns personatges que evolucionen al llarg de la història. De tots ells destaca en Vlad, el personatge amb més presència i personalitat de la sèrie, que es menja a tots els altres. El seu carisma es veu reforçat per l'enigma que gira al voltant de la seva reparació després d'un accident que el va conduir a la mort.

La feina del guionista i del dibuixant també evoluciona al llarg de la història. Són moltes pàgines realitzades amb anys de diferència unes de les altres i això es nota substancialment. El guió comença essent un mecanisme de rellotgeria que en el segon tom (equivalent als àlbums 4 i 5) s'ha complicat tant que crea una lleugera confusió en el lector. El dibuix coneix una millora substancial des de les primeres pàgines, amb un traç maldestre i massa angulós, que es va convertint en un dibuix molt personal i clar fins i tot en composicions complexes. En Quet es mou com ningú fent parafernàlia hi-tech però sobretot enfrontant-se a escenaris espacials i terrestres. Sempre en surt ben parat i en alguna ocasió d'una forma magistral, com en l'escena de la Torre Eiffel.

11 d’octubre 2005

THX 1138

Categoria:

A la fi he pogut veure el primer llargmetratge d'en George Lucas. Un film de culte que es mereix més atenció per part dels cercles intel·lectuals. És un monument a l'anticomercialitat d'una bellesa formal indiscutible i un tractament temàtic hermètic que accentua la seva principal qualitat: l'atemporalitat. Realitzada l'any 1970 es nota més la manca de recursos econòmics que la seva pertinença a aquella època. En Lucas sap aprofitar molt bé els mitjans que té a disposició seva perquè no paresqui un film gairebé d'aficionat.

THX 1138 suggereix, no narra. Deixa moltíssimes llacunes que s'han d'omplir amb la nostra imaginació. Ja en una obra tan primerenca en Lucas ens fa participar d'una història que pareix tenir vida més enllà de la presó del cel·luloide. Una delícia.

07 d’octubre 2005

Conan #4

Categoria:

Continuen les noves aventures d'en Conan amb el número 4 de la sèrie regular Conan: La leyenda. A la fi arriba a Hiperbòrea però no de la forma que li hagués agradat més. I aviat descobrirà que el paradís que esperava trobar només està reservat a una minoria selecta no humana.

El plat fort d'aquesta sèrie segueix essent la perfecta simbiosi entre guionista i dibuixant, que han aconseguit refer en Conan mantenint el seu esperit original. Ho tenien molt difícil perquè Marvel va haver de cancel·lar les sèries per desinterès dels lectors. Als EUA no han aparegut ni 20 números i ja s'ha consolidat com un dels millors còmics del moment. Una sèrie de de moment és gairebé perfecta.

04 d’octubre 2005

Exxxpanya

Categoria:

EXXXPAÑA: Historia del porno español

Glénat presentarà el llibre Exxxpaña a l'FNAC de l'Illa Diagonal de Barcelona avui a les 19.30 hores.

Des dels seus orígens aristocràtics fins el seu renaixement a partir de la dècada dels anys noranta, mai el porno espanyol havia gaudit d'una salut tan bona o, almenys, de tanta presència en els circuits no especialitzats. Noms com Sophie Evans o Nacho Vidal ja són de coneixement comú i l'assistència al Festival de Cine Erótico de Barcelona augmenta any rere any.

Aquest llibre és la primera documentació de l'evolució d'aquest gènere a Espanya. Està editat per Glénat en col·laboració amb el Festival de Cine Erótico de Barcelona. És obra d'en Manuel Valencia i en Paco Gisbert i conté més de dues-centes imatges i un DVD documental únic, a més de dos pròlegs escrits per en Juanma Bajo Ulloa i en Romà Gubern.

03 d’octubre 2005

Novetats de Recerca Editorial per a l'octubre

Categoria:

Buffy Cazavampiros #8

Guió: Chris Boal, Tom Fassbender i Jim Pascoe. Dibuix: Cliff Richards.

Tom. 17 x 24 cm. 180 pàgines a color. Col·lecció bimestral. 12,95 €.

Continua la sèrie regular de Buffy, amb la publicació dels números 26-28 i 31-34. Na Buffy està essent acossada per una criatura que pretén matar-la i la clau per vèncer-la està en una caçadora que se suposa morta fa molt de temps.

Extres: Totes les portades originals, tant dibuixades com fotogràfiques; Buffidos, per n'Iván Sarnago; un article sobre en Joss Whedon, per en Víctor Alós, i un capítol sencer de regal com a premi a la fidelitat dels lectors.

Jack Staff: Todo solía ser en blanco y negro

Tom. 17 x 24 cm. 356 pàgines en blanc i negre. Obra completa. 19,95 €.

Mentre esperam un nou tom en color de Jack Staff Recerca Editorial publica en un sol tom tota l'etapa en blanc i negre que en Paul Grist va autoeditar amb el seu segell Dancing Elephant.

Aquesta història era un projecte per al Capità Britània de la Marvel britànica però en cancel·lar-se es va convertir en una historieta independent sobre l'heroi més gran de Gran Bretanya.

Recordem que en Paul Grist és un dibuixant britànic d'estil clar i elegant molt preocupat per la narració.

Mad Trío #1

Prestigi. 17 x 24 cm. 64 pàgines en blanc i negre. Minisèrie de 2 números. 5,50 €.

Guió: Jason Degroot. Dibuix: Carla Berrocal.

Els autors ens narren les aventures del trio més subversiu de la ciutat de Horrorshow. En un món en el qual llegir és perseguit i la història ha estat alterada, en Murdock, un professor, es el coll cada pic que ensenya i lluita per la llibertat que han perdut. Té l'ajuda d'en Bel i na Mina. Junts s'enfrontaran al pitjor enemic mai conegut: Lord Kurtz.

Extres: Pròleg d'en Cels Piñol; epíleg de na Carla Berrocal.

Cómic Tecla #15

Categoria:

Ha aparegut el número 15 de la revista digital Cómic Tecla, amb 18 pàgines d'informació sobre el passat Saló de Barcelona, novetats recomenades i crítiques. La pots trobar en format PDF aquí.

Novetat de Ponent Mon per a l'octubre

Categoria:

Homunculus #2

Autor: Hideo Yamamoto.

12,65 x 18 cm. 200 pàgines en blanc i negre. 8,95 €.

En Susumu Nakoshi ha de decidir a quin dels dos móns pertany: al parc on viuen els indigents o al luxe dels gratacels. Però perilla que els seus poders recentment adquirits el condueixin irremeiablement a la bogeria.
Continua aquest manga amb una intriga cada pic més envolvent.

02 d’octubre 2005

El senyor Spartaco

Categoria:

En Lorenzo Mattotti és un autor molt destacable i singular dins el panorama comiquer mundial perquè conjuga la seva vessant de dibuixant de còmic amb la de pintor i poeta, tot i que aquesta darrera característica no és explícitament reconeguda per ell, sens dubte és la que el converteix en un creador sense parell. No és molt prolífic però cada tebeo seu val la pena perquè ens descobreix una nova cara d'una personalitat artística que a mi particularment m'encanta. De poc ençà han anat apareixent alguns àlbums seus en diferents editorials que en cap cas s'han convertit en èxit de vendes. Ja sabem que l'art que va contracorrent sempre és més mal de vendre. Com ens diu n'Ibsen a Un enemic del poble, els avançats d'avui dia no accepten les veritats que es consideren inqüestionables. En Mattotti és un avançat i ho ha estat des dels seus inicis com a creador d'històries. Fa poc l'editorial madrilenya Sinsentido ha tret a la llum el primer àlbum a color del dibuixant, realitzat l'any 1981, en ple apogeu del còmic per a adults a Europa. Després de fer-se un nom en el selecte Olimp dels autors de culte amb un blanc i negre molt especial va decidir tantejar els camins del color creant una història explosiva, que impacta de forma contundent en la nostra retina amb uns dibuixos que en un principi poden parèixer excessivament agressius. Tanmateix la lectura ens fa veure aviat que ben al contrari es tracta d'una obra de gran sensibilitat. L'àlbum, titulat El señor Spartaco, gira al voltant de la personalitat d'aquest home, que anam coneguent a partir del fruit de la seva ment trastocada per la fantasia d'un ésser humà que no encaixa en el món que coneixem. El fil de la història no és ni la biografia d'aquest senyor ni res que faci o deixi de fer. En aquest sentit la narració, tan característica del còmic convencional, queda desbancada per un esclat de situacions oníriques que, ben lluny de ser aleatòries i sense sentit, esvenenen les peces del trencaclosques que ens ajudarà a comprendre i a estimar un home anònim. Aquest còmic, fet per en Mattotti en la seva joventut, és una autèntica declaració de principis de l'artista que reivindica la seva individualitat, el seu dret a ser un ésser humà però diferent. El protagonista és un home inadaptat que no aconsegueix viure la realitat del present. La seva ment està torturada pel record de les humiliacions experimentades durant la seva infantesa i de la violència que va viure durant la seva adolescència. De forma permanent aquestes cicatrius psicològiques l'ancoren en el seu passat i l'aïllen del seu voltant.El guió passa constantment del somni a la realitat de forma un tant confusa, recolzat en molt poc text, fet que es convertirà en marca d'autor en obres successives. L'estil gràfic encara està en procés de formació i segurament és la part més fluixa d'una obra que no és pot classificar d'altra manera que excel·lent. En algunes ocasions ens recorda la cartellística soviètica, en altres el mestre Daumier, en altres una mescla de fauvisme i expressionisme abstracte (em ve al cap en Kandinskij). Un autor culte amb una obra plena de citacions artístiques d'alt nivell. Aconsegueix una textura deliciosa (i molt ben impresa en l'edició que tenc a l'abast) gràcies a l'ús de colors purs i saturats, ajudant-se d'una paleta freda (grisos, cels i taronges) en els passatges que tenen lloc en el present i d'una paleta càlida en la major part de l'àlbum, domini del món dels somnis i dels records.La lectura d'aquest àlbum és un plaer sensorial, una d'aquelles emocions intel·lectuals ben allunyada de les emocions-xoc que ens acostumen a recomanar els mitjans de comunicació. Obres com aquesta esdevenen un oasi on descansar durant una pausa en la nostra vida tan plena de frenesi. Amb còmics així no es fan necessàries formes més sofisticades de passar una estona molt agradable.