28 de novembre 2005

A la deriva

Categoria:

Diverses vegades he parlat de la bona salut que pareix tenir el còmic. Mai no hi havia hagut tantes editorials i tants de títols. Una situació que ja fa bastants d'anys que dura i que, lluny d'estancar-se, pareix que va consolidant-se i ampliant-se amb una oferta cada vegada més extensa. És simptomàtic el nombre d'editorials que aconsegueixen mantenir una presència regular a les llibreries especialitzades. Si comparam el nombre de les que desapareixen amb el de les que apareixen, guanyen de forma notable les darreres. Sovint són editorials sense pretensions massa allunyades de les seves possibilitats, que alhora que contribueixen a diversificar l'oferta, fent-nos arribar coses que en principi no estarien en les preferències dels grans mostres editorials, obliguen a aquestes grans empreses a tocar altres gèneres i formats que no siguin estrictament alimentaris, és a dir manga i superherois. Tot plegat fa que visquem una època esplendorosa i que s'hagi arribat a un equilibri entre qualitat material de les publicacions i preu de venda al públic. Una visió una mica allunyada podria fer pensar que això és degut a l'explotació d'alguns còmics per part del cinema, una afirmació que no faria més que posar en evidència la penositat de voler opinar sense saber res d'un tema. Ens estalviaríem moltes situacions ridícules si opinàssim sobre el que coneixem. El cinema més comercial pareix enrocat en un període de crisi d'idees i per això pega grapada a qualsevol cosa que pugui mantenir-lo en vida. Sovint les "adaptacions" no mereixen ni tan sols que els guionistes i dibuixants vulguin sortir als crèdits de la pel·lícula. Contràriament, el còmic viu el bull de la inspiració oferint el millor d'ell mateix a una minoria que té una sensibilitat diferent, que els entreteniments més promocionats no li interessen gaire i que vibra amb els còmics i els jocs (de taula, de rol, de cartes).

Una de les editorials més recents és la madrilenya Dibbuks (un nom que significa "llibres dibuixats"), amb una oferta editorial encara limitada però prou interessant. Ell primer còmic que he llegit d'aquest nou projecte és A la deriva, l'òpera prima molt tardana d'en Michel-Yves Schmitt, un francès que ha esperat als 37 anys per debutar amb una obra gens ambigua que tracta l'enfrontament generacional entre el protagonista i el seu pare. Com sol passar en aquest tipus de gènere pseudobiogràfic, el protagonista queda molt lluny de ser presentat ple de virtuts. Contràriament en Luc és un jove de bona casa rebel sense causa que té una especial fixació negativa cap al seu pare. En acabant l'adolescència decideix anar a córrer món (amb els doblers de la família) i poc més de mig any després torna a la seva ciutat coa baixa però sense atrevir-se a entregar-se a ca seva en aquella situació de derrota. Temps després s'assabenta que la seva mare va caure fulminada per un càncer i a partir d'aquí se'ns presenta una lluita interior que va dels remordiments a la ràbia canalitzada cap a la figura paterna, que en poc temps s'ha cercat una al·lota que podria ser la seva filla.

En Schmitt entra en el món del còmic amb el cap ben alt, amb un còmic de pretensions melodramàtiques que esdevé més interessant en els passatges menys transcendentals. La idea és molt bona, el plantejament també, però evidentment essent una primera obra presenta alt-i-baixos importants. A la deriva és una obra imperfecta però que demostra el potencial del seu autor i d'un gènere molt allunyat dels efectes especials. El dibuix recorda tímidament el d'en Mazzucchelli i el d'en Sergio Córdoba però presenta unes característiques estilístiques pròpies, com per exemple la forma de dibuixar els caps i les cares dels personatges. La llàstima és el color. La informàtica ens ha facilitat moltes coses però també n'ha banalitzat d'altres. Comprenc que el color digital és molt encisador per als autors, sobretot per la facilitat d'aprendre els rudiments bàsics i perquè és molt més econòmic que l'aplicació tradicional, però per a què quedi realment bé no s'ha de notar amb què està fet. Compartesc l'opinió amb n'Álvaro Pons quan afirma que hagués estat molt millor l'opció en blanc i negre. Però benvinguda sigui aquesta editorial i benvingut aquest còmic.

Els caps quadrats

Categoria:

El còmic espanyol té alguns artistes de luxe, que han passat dècades dedicats al seu treball, moltes vegades amb el gust amarg de la falta de respecte als drets d'autor. Entre els més veterans en actiu hi ha en Francisco Ibáñez i en Joan López, més conegut com a Jan. En aquesta ocasió serà d'aquest darrer de qui comentaré una de les seves obres més emblemàtiques, realitzada en la ja llunyana dècada dels anys vuitanta: Los cabecicubos.

De totes les històries que ha protagonitzat en Superlópez destaca Los cabecicubos perquè és una historieta excepcional en tota l'obra d'en Jan ja que va més enllà de l'habitual ironia i crítica a la rutina, l'estrès, els problemes de trànsit i el fum, autèntiques obsessions de l'autor. Amb Los cabecicubos en Jan recull un dels episodis més destacats de la nostra història recent: la transició democràtica que, oficialment, es fa acabar l'any 1982, precisament l'any que va aparèixer aquest àlbum, per fer, amb guió propi, un tebeo inoblidable amb dues lectures, la de pur entreteniment i la de reflexió política.

Tota obra creativa s'ha de valorar també com a fruit d'una època concreta. I en aquest sentit el còmic que ens ocupa va ser (i ho és encara) una obra atrevida, de les que en aquesta època de pensament pensable dirien que és políticament molesta (o directament antiespanyola), en la que l'autor no amaga la seva visió escèptica d'un procés molt rebimbombant que no va rompre amb el règim anterior sinó que es va preocupar, abans que res, d'assegurar la integritat física i econòmica de les classes dominants del tardofranquisme i, a més, de dotar-los d'un aire d'heroïcitat quasi èpica.

El mòbil del tebeo és la creació d'un ou cúbic que presenta moltíssims més avantatges que l'ou original. Els productes químics emprats en el procés de modificació de la seva forma fan que la gent vagi sofrint una deformació cranial acompanyada d'una creixent mentalitat autoritària. Quan aquestes persones de cap cúbic són minoria, la gent "normal" se'n riu de la seva diferència i les marginen. Però molt aviat la intoxicació s'extén i els caps cúbics passen de perseguits a perseguidors, liderats per un antic empresari (el cap d'en López) reciclat a cabdill sense una ideologia concreta. S'envolten de parafernàlia feixista i adopten com a escut una gallina (clara referència a l'àguila franquista). A partir d'aquí la historieta corr de forma paral·lela a la història d'Espanya: el règim dictatorial controla totalment el pensament (representat per la forma del crani) i no tolera la diferència; la resistència es forma, com no pot ser d'altra manera, a les clavegueres i és absolutament incapaç d'enderrocar el règim, que només tambaleja quan comença a tenir membres que, contra la seva voluntat, veuen dissipar els efectes químics i el seu crani torna a la seva forma original. Quan les "desercions" són escasses els afectats són processats per traïdors, però aviat aquestes esdevenen massives i el líder es dóna per vençut i deixa que els esdeveniments segueixin el seu curs. Guanya l'oberturisme davant l'immobilisme.
Una gran diferència hi ha entre la forma que comencen i acaben les dues dictadures: mentre que la fictícia comença amb el triomf electoral del PA.CU. (Partido Cuadrado) i acaba amb una guerra que perd i que du a la transició, la dictadura real comença amb la guerra civil i acaba amb unes eleccions democràtiques, però sense que en cap dels dos casos existeixi un sol procés judicial sinó tot el contrari, amnistia general (que a la llarga hem vist que beneficia més els autoritaris reciclats) i reinserció total, com si no haguessin tengut un passat recent del que demanar-los responsabilitats. El sarcasme de Los cabecicubos arriba a tal nivell que el còmic acaba com comença, amb la creació artificial d'un ou nou, aquesta vegada completament esfèric, que només té l'avantatge que no és quadrat. Una altra vegada pareix que les coses tornen a la normalitat... fins que la gent perd la memòria històrica i la mica d'esperit crític que podia tenir. Una vegada arribada aquesta situació ja poden fer creure que els botxins són les víctimes.

Celebració

Categoria:

Fa poc es va celebrar el 30è aniversari de l'assumpció de la caporalia d'Estat d'Espanya per part d'en Joan Carles. Per si encara no ho teníem clar, ens han tornat a inundar de programes, entrevistes, articles i reportatges sobre la sort que tenim de tenir de ser súbdits de la millor persona del món. Quina sort tenir monarquia! Quina sort tenir en Juanca de monarca!

El Llunari també es vol afegir a aquesta celebració, encara que un poc tard, rescatant unes boniques imatges del monarca saludant uns republicans bascs.

Pots descarregar l'arxiu de vídeo d'aquí. Naturalment no el trobareu en els canals de (des)informació habituals.

19 de novembre 2005

La maledicció

Categoria:

Una de les darreres novetats manga de Planeta DeAgostini és La maldición, adaptació de la pel·lícula de terror homònima.

Una història que gira al voltant de la maledicció que afecta una casa que no troba propietari estable. Els seus habitants comencen a veure i a patir fenòmens sobrenaturals que solen acabar amb la seva vida.

Quin és el secret que s'amaga darrere aquesta maledicció? Una obra de petites dimensions que ens recorda l'argument de la pel·lícula Los otros de n'Alejandro Amenábar.

Un dibuix molt japonès (aquests ulls tan grossos...) i un guió tan fragmentari que arriba a inquietar-nos.

Cómic Tecla #16

Categoria:

Acaba de sortir el darrer número de la revista digital Cómic Tecla, dedicada a comentar una selecció de novetats per part de firmes de prestigi.

El pots descarregar gratuïtament d'aquí.

18 de novembre 2005

Memòries de l'underground barceloní

Categoria:

Avui Glénat fa la presentació de llibre Onliyú, memorias del underground barcelonés. Es contarà amb la presència de l'autor i amb molts dels protagonistes d'una de les èpoques més importants del còmic, la música, el teatre i les arts.

L'acte tendrà lloc a les 20.30 hores al bar Segundo acto (carrer Roca, 18, Barcelona).

11 de novembre 2005

El fill del dimoni

Categoria:

Més Batman. En aquesta ocasió llegesc el tercer volum de la col·lecció La saga de Ra's al Ghul, que inclou una història de farcit anomenada Elecciones, en la que ens assabentam de les aventures d'en Ra's en època de la conquesta d'Amèrica, i dues novel·les gràfiques que són figues d'un altre paner.

La primera es titula El hijo del demonio i presenta un nou villà anomenat Qayin (les referències bíbliques sempre donen molt de joc). Aquí en Batman i na Tàlia flirtegen una mica mentre l'aventura transcorr en la fortalesa d'en Ra's que té a l'Antàrtida. Un dibuix molt bo amb una línea fina que no sol ser l'emprada en aquest tipus de còmic.

La segona es titula La novia del demonio i ens planteja la història d'un científic que té uns coneixements que poden ser útils per als plans d'en Ra's. Molta d'acció a l'estil James Bond i un final sorprenent.

10 de novembre 2005

Númenes, el pare

Categoria:

Quan es parla de mitologia sempre ve al cap la grecoromana, que destaca per la complexió de les relacions entre déus i humans. Ha estat la més influent perquè els romans s'encarregaren de difondre-la al llarg del seu imperi juntament amb els fonaments lingüístics, polítics i socials actuals de l'Europa occidental i les seves creacions. Ha donat noms a planetes i a mesos, i ha encetat el camí dels culebrons amb el desgavell sentimental que els déus clàssics han provocat. Ha estat font d'inspiració artística i informàtica, entretenint així els cultes i els incultes. La seva ombra es fa palesa en tants d'aspectes que sovint és impossible distingir original de còpia. I després hi ha l'altra mitologia, més difusa, no tan civilitzada, embotida en una Edat mitjana idealitzada. L'ha popularitzada en Tolkien, iniciant un dels dos corrents de l'anomenada fantasia heroica, el més famós, amb unes quantes novel·les i antologies de contes fruit d'una vida dedicada a la creació d'un món i una època. La seva mitologia parteix de la nòrdica i és l'única que coneixen les masses, no tant per haver llegit l'obra literària sinó per haver vist les adaptacions cinematogràfiques.

Per tant tenim dues mitologies: la grecoromana, centrada en el fulletó, i la nòrdica-tolkieniana, centrada en l'epicitat. Hi ha vida més enllà d'aquestes dues mitologies? Baldament pareixi mentida la resposta és afirmativa. Cada societat té, o ha tengut, la seva pròpia mitologia. I totes elles han complit el mateix objectiu: donar resposta als enigmes vitals. Algunes d'elles s'han consolidat en religions; altres s'han mantengut en una latència irregular fins avui dia en forma de folklore. Totes elles interrelacionant-se i entrelleçant-se en distint grau de profunditat. Però el darwinisme cultural que impera a Occident posa en perill la riquesa cultural. Els contes populars han deixat de sonar en la seva diversitat per convertir-se en lectures estandaritzades o, pitjor, en el no-res. Una besada. Bona nit. I tancam el llum.

El còmic que avui coment és un esforç per part dels autors i l'editorial per no deixar morir una mitologia tan vàlida com una altra, però sense la propaganda mediàtica de les altres dues. En qualsevol cas aquesta despreocupació dels canals d'entreteniment ha fet que aquesta i altres que estan en una situació semblant, s'hagin conservat pures, petites però pures. El guionista i colorista Unai Busturia i el dibuixant Julen Ribas són els artífexs de l'àlbum Númenes, el padre, on apareixen éssers de la mitologia euskera en una història que transcorr en dos plans temporals: l'actual i el passat.

El guió gira al voltant de na Mari, una de les figures mitològiques cabdals d'Euskal Herria. Aquesta criatura viu en coves plenes de tresors que estan escampades per les muntanyes basques. Es presenta als humans com una bellíssima dona però també es pot materialitzar en forma d'animal o híbrida. Una deessa que viu en la terra i que tant pot ser font de temor com font de saviesa. El text d'en Busturia és una mica dispers perquè toca dos temps que no acaben d'encaixar entre ells. Les dues històries es van alternant, en pàgines diferents o en una mateixa pàgina, però donen la sensació de córrer paral·leles sense gairebé resquillar-se. Així i tot hi ha passatges d'una bellesa notable i el conjunt del guió demostren un bon coneixement de la mitologia.

El dibuix és senzillament meravellós. Influenciat per l'animació occidental, en Ribas crea una ambientació convincent i uns personatges visualment ben caracteritzats. La planificació és clàssica i el seu estil entre humorístic i realista. El color s'hi complementa molt bé i està creat amb tons càlids i una difuminació que converteix les escenes mitològiques en etèries. Llàstima que es noti un pèl la intervenció de la informàtica en la seva creació.

L'àlbum, editat en tapa dura, paper de gramatge alt i una impressió a tot color d'altíssima qualitat, és fruit de la tasca que l'editorial Saure està duent a terme al marge de qualsevol moda. Aquesta empresa basca dóna difusió a treballs que difícilment trobarien sortida comercial degut a la seva independència respecte al corrent majoritari. Autors desconeguts per la majoria de públic però que ens ofereixen un treball excel·lent.

09 de novembre 2005

Novetat de Devir Iberia per a novembre

Categoria:

La peor banda del mundo #5. La oficina de desechos postales

Autor: José Carlos Fernandes.

64 pàgines a color. 8,00 €.

Còmic des de Portugal. El marriment del personalíssim univers de José Carlos Fernandes torna amb aquest cinquè lliurament de la sèrie La peor banda del mundo.

08 de novembre 2005

Torneig AT-AT

Categoria:

La gent del fòrum The Revenge of the Minis hem organitzat un torneig per celebrar el nostre primer aniversari i l'aparició de l'AT-AT. El torneig tendrà lloc dia 26 d'aquest mes i en el cas de Mallorca es durà a terme a l'Espai Norma a les 10.00 hores. Les inscripcions es fan a Norma Palma del carrer Nuredduna i valen 6 €. Els curiosos que vulguin veure com funciona tot això estan convidats.

07 de novembre 2005

Les màscares de Nyarlathotep

Categoria:

Acaba de sortir al mercat la primera expansió del joc de cartes col·leccionables La llamada de Cthulhu, basada en l'obra de l'escriptor H. P. Lovecraft. Aquesta expansió, anomenada Las máscaras de Nyarlathotep, afegeix unes 140 cartes més a les de l'edició Arcana, augmentant les possibilitats d'un joc apassionant. Es presenta en sobres amb 11 cartes aleatòries (1 de rara, 3 d'infreqüents i 7 de comunes).

L'empresa que edita el joc a Espanya és Edge Entertainment. En poc temps ha aconseguit fer-se un lloc en el mercat de jocs de taula, de cartes i de rol, apostant per productes de gran qualitat i unes edicions molt acurades. La llàstima és que la seva difusió estigui pràcticament restringida a les llibreries especialitzades, i no a totes. La gran majoria de gent, que no té l'ocurrència de visitar-les, es perd algunes joies de l'entreteniment.

Qui s'apunta a jugar-hi a Palma?

06 de novembre 2005

L'ull del bruixot

Categoria:

L'incombustible Roy Thomas firma el guió de la història bona del número 18 de la tercera edició de La espada salvaje de Conan. Aquesta vegada en Conan s'ha d'enfrontar a la cosa que menys gràcia li fa: la bruixeria, encarnada en un bruixot que té un inquietant tercer ull enmig del front amb poders suficients com per esdevenir un repte considerable a la perícia del cimmeri.

El dibuix és de n'Ernie Chan, filipí que solia treballar més com a entintador. I és curiós que el punt dèbil de la part gràfica sigui precisament l'entintat, de n'Alfredo Alcalá, que hem conegut en treballs millors. L'aiguada que utilitza per fer els volums no és la més adequada per a una col·lecció que pretén treure la vessant més salvatge de l'era hibòria.

Any tres

Categoria:

Després de la mort del segon Robin a mans d'en Jòquer, el col·leccionable Batman ens ofereix un nou arc argumental amb el pretenciós títol d'Año tres. Un títol que cerca cridar l'atenció als lectors d'una forma poc sincera. Pareix que vol ser la tercera part d'aquell magnífic Batman Year One d'en Miller i en Mazzucchelli. Res a veure. Un guió justet i un dibuix bastant penós. I aquí ja comença a complicar-se un poc la cosa amb la inclussió de personatges d'altres col·leccions: aquesta mania de creuar sèries per obligar els lectors a comprar-les totes si no volen perdre el fil. Sort que en aquest col·leccionable se'ns presenten els diferents números de les diferents sèries ordenades per ordre cronològic de la història. Tot un detall.

03 de novembre 2005

Novetats de Saure per a novembre

Categoria:

El legado de Cnossos

Guió: Pello Gutiérrez. Dibuix: Daniel Redondo. Color: Iban Astondoa.

El mite del minotaure dóna peu a una connexió entre Creta i Pamplona, unides per una tradició compartida de culte als braus.

Preu: 16 €.

La nueva era del sueño

Guió: Agustín Ferrer Casas, Javier Erostarbe Garitano; Maite Toledo Saralegi, Juan Antonio Alcudia Pérez. Dibuix i color: Nacho Fernández. Tinta: Vicente Ibáñez.

El protagonista és un nin que nom Manuel i té dotze anys. És el fill major d'una família d'immigrants peruals que varen haver de deixar la seva terra per diverses raons.

Preu: 16 €.

Númenes, el padre

Guió i color: Unai Busturia. Dibuix: Julen Ribas.

Els éssers condemnats a viure de nit no tenen una existència plena, fins i tot els que han trobat el seu lloc. Sempre els faltarà la carícia del sol.

Preu: 17,90 €.


02 de novembre 2005

Fora del passat

Categoria:

En certes ocasions el còmic i la il·lustració transcendeixen dels seus canals habituals i es converteixen en productes culturals que arriben a ser considerats artístics. Poques vegades tenim a les illes Balears la oportunitat de veure mostres d'aquests esdeveniments singulars. Fa temps s'organitzava el CòmicNostrum però fa uns anys una sèrie de problemes encadenats van tenir com a conseqüència directa l'extinció d'aquestes activitats relacionades amb el novè art. Ara s'organitzen una o dues exposicions anuals gràcies a l'esforç de gent incombustible i a l'amplitud de front d'alguns tècnics al capdavant d'institucions culturals. Per als lectors de còmic no solen ser necessàries, tot i que sempre és un gust apreciar directament els originals, plens de correccions i imperfeccions que els fan més humanitzats. Molts de lectors són només això i no els interessa massa veure un grapat de planxes penjades a la paret, però com a mínim aquest tipus de muntatge es fa necessari per recordar a la resta de la societat que existeix una gent que es complica la vida dibuixant i una altra que es complica la bossa comprant el que fan, encara que sigui mitjançant la reproducció industrial que anomenam tebeo. L'art original dels còmics, que per definició no arriba directament al públic, adopta les formalitats de l'art més convencional per ser vist aïllat del seu context natural, convertint una cosa en una altra, un mitjà d'expressió en un mitjà estètic. Tot i que crec que és jugar un joc amb les regles d'un altre, he de dir que m'encanta visitar una bona exposició d'originals d'il·lustracions i de còmics com a font de plaer visual.

En aquests moments i fins entrat el novembre, podem gaudir d'una excel·lent mostra del treball d'en Mark Schultz al Casal Solleric, planta baixa, mà esquerra. Un autor molt peculiar degut als seus plantejaments i les seves referències clàssiques. Un autor ianqui que és inclassificable dins els estils que actualment predominen tot i fer tan sols dues dècades que està en actiu. És curiós veure com en el còmic qui prefereix la línia clàssica, proporcionada, rebutjant les noves tecnologies com a eines per a la creació, pugui ser considerat, al manco per mi, com a autor independent, al marge de modes i amaneraments. Amb molta modèstia i sense amagar les seves influències, en Schultz és un extraterrestre dins el panorama del còmic actual. Només a un ianqui se li perdona viure dins un món tan friqui com el seu i fer-ho tan bé. Segur que molta gent que pugui anar a veure l'exposició es pegarà cops pel cap quan vegin tant de talent dedicat a unes temàtiques tan suposadament limitades, relacionades amb la fantasia i la ciència ficció. Allà ells. Per a mi és molt més seriosa i sobretot sincera una sola ratlla d'aquest artista que molts de monuments a la pedanteria que circulen impunement pel món de la cultura. Si això és el que li agrada a ell, això és el que ha de fer.

En aquesta exposició hi trobam tant còmics com il·lustracions. És en aquest segon gènere on trobam les excel·lències més sublims d'aquest autor. Cada dibuix, estigui acabat a tinta, a l'oli o simplement sigui un esbós a llapis, és un motiu per quedar badant, contemplant i admirant l'energia vital que desprèn.

No voldria acabar sense comentar el catàleg que acompanya l'exposició. Més que un catàleg és un assaig sobre la persona i l'obra d'en Mark Schultz. Realitzat pel crític Florentino Flórez amb un rigor que equilibra la dada tècnica amb l'anècdota, sense perdre mai de vista que va dirigit a un públic amb un nivell cultural mitjà-alt, la qual cosa em congratula perquè aquest tipus de públic té cada pic menys per triar. Els textos van acompanyats per abundants il·lustracions en color i blanc i negre que ens permeten endinsar-nos dins el món on viu aquest home de Filadèlfia. I la maquetació d'en Joan Roig no desmereix el contingut sinó que l'exalta.

El nin sense rostre

Categoria:

Aquests japonesos! He devorat literalment els números 9 i 10 de la sèrie 20th Century Boys d'en Naoli Urasawa i estic a punt d'acabar el número 11, que acaba de sortir. La trama al voltant de la massacre de la nit de cap d'any de 2000 s'està cargolant molt, prenint unes dimensions encara incalculables. De moment segueix essent una sèrie oberta així que no es té previst que acabi a mitjà termini. Na Kanna i una colla d'amics del seu oncle agafen el protagonisme per fer front al partit Amic. Una missió que temps enrere va costar la vida a en Kenji i que ara pareix més impossible que mai.

Una mort en la família

Categoria:

El número 5 del col·leccionable Batman inclou gran part de l'arc argumental anomenat Una muerte en la familia. La portada no pot ser més explícita: un homenatge a la Pietat d'en Miquel Àngel, amb en Batman que sosté en braços el cos d'en Robin. Un guió que no deixarà indiferent a ningú amb un dibuix funcional però res de l'altre món. Aquesta història és més important per les conseqüències que durà al caràcter d'en Bruce Wayne que per ella mateixa.

01 de novembre 2005

Naixement

Categoria:

En Franco va restaurar la societat estamental fa uns seixanta anys. Despusair va néixer un nou membre del primer estament amb moltes possibilitats de viure beníssim tota la vida sense fer-ne ni brot. Un altre florer a la col·lecció.

Ah! I tenim problemes més seriosos que el de la llei sàlica.