27 de març 2006

Tres dies a Europa

Categoria:

No hi ha res com llegir les novetats de Dibbuks per conèixer bons autors que no són primeres firmes. En aquest sentit la tasca de l'editor, en Ricardo Esteban, és impagable. Avui he acabat de llegir una història titulada Tres días en Europa, realitzada pel britànic Antony Johnston i el ianqui Mike Hawthorne. No havia llegit res d'ells ni sobre ells, així que m'enfrontava a aquesta lectura amb el plaer d'haver apreciat una portada exquisida amb un aire seixanter. L'interior no decepciona: una comèdia frívola amb alguns elements una mica crus, amb un dibuix fresc amb reminiscències cartoon. Ideal per a fer descansar la ment.

26 de març 2006

Adolf

Categoria:

Diuen que el còmic de després de 1945 se sosté damunt l'obra de tres grans creadors: l'Hergé de la línia clara que inaugura el còmic europeu actualment entès com a tal, el Jack Kirby dels superherois dinàmics i hiperbòlics, sempre en escorç, i l'Osamu Tezuka pare del manga contemporani. De tots ells el més feble és el ianqui Kirby, per ser l'únic dels tres que no feia també els guions i perquè, a diferència de l'europeu i el japonès, la seva obra no ha aguantat el pas del temps, i per comprovar-ho basta pegar una ullada a l'edició de Cuarto Mundo que treu actualment Planeta DeAgostini. Coneixem perfectament n'Hergé, les seves virtuds i les seves limitacions, però gairebé ningú sap res del més gran de la tríada: Tezuka, el cirurgià que es va convertir en dibuixant de còmics, creant els fonaments de l'actual cultura tebeística japonesa, la més sòlida del món. A Espanya des de fa set o vuit anys es van editant les obres més emblemàtiques, però per ara cap d'elles supera Adolf, el segon millor tebeo de la història i que mereixeria més espai del que aquí li podem dedicar.

Adolf, amb una trama situada cronològicament entre 1936 i 1983, és una superproducció de 1300 pàgines d'una gran riquesa temàtica que gira al voltant de dos eixos: el primer que es planteja és l'existència d'uns documents que certifiquen el passat jueu de n'Adolf Hitler, pels que és assassinat el germà d'un dels protagonistes, en Sohei Toge, periodista japonès que cobreix els jocs olímpics de Berlín de 1936. L'esclariment de l'assassinat, així com la protecció dels documents que comprometen la credibilitat del partit nazi, seran el principal fil conductor de gran part de la trama, tot i que s'anirà entrellaçant de forma continuada amb altres nusos. El segon eix, el més important temàticament, és l'evolució de la relació entre dos alemanys que han nascut al Japó: n'Adolf Kaufmann, fill d'una japonesa i un nazi alemany, i n'Adolf Kamil, fill d'uns forners jueus.

Tres són els aspectes destacables de l'obra, i que la fan una obra mestra atemporal i imprescindible:

  1. L'eclecticisme. En Tezuka mescla un nombre important de gèneres (tragèdia, comèdia, intriga, amor...) formant una història de construcció complexíssima però de lectura amena i clara. A més, ho fa fugint sempre dels tòpics, especialment del maniqueisme, que no apareix en cap de les pàgines, fet singular tractant-se d'una història de japonesos, nazis i jueus, però constant en l'obra del mestre. L'eclecticisme, però, també afecta el pla formal, on hi convergeixen els referents fotogràfics, el realisme i el caricaturisme de forma perfecta.
  2. L'universalisme. Tot i ser una obra japonesa de fa gairebé 20 anys, les fronteres temporals, culturals i geogràfiques no li afecten. Segueix essent una obra perfectament intel·ligible amb uns valors temàtics i formals eterns. En Tezuka està per damunt dels posicionaments ideològics: alemanys, japonesos, jueus, palestins, tots els que surten i que lluiten per uns hipotètics ideals mereixen la crítica descarnada de l'autor però fugint de tota moralina. I aquesta crítica no deriva cap a plantejaments pessimistes sinó al contrari, tot Adolf és un cant a l'esperança en la humanitat però sense candidesa.
  3. L'humanisme. Tot plegat fa que Adolf sigui un tractat de la ment humana, sobretot la masculina. L'humanisme està present en cadascun dels personatges, principals, secundaris o comparsa. Aquest humanisme es materialitza en fortes emocions que hem de compartir els lectors i, sobretot, en una crueltat que tard o d'hora aflora en el pensament i les accions de tots els protagonistes masculins, sobretot en n'Adolf Kaufmann i n'Adolf Kamil. No estam davant una obra de bons i dolents sinó de víctimes desesperades que exterioritzen el dolor i la frustració fent actes terribles. Però al mateix temps, la vitalitat amb que els personatges afronten les desgràcies és una mostra de la confiança de l'autor en la voluntat de les persones per fer un món millor.
I moltes més coses que ens queden a l'aire. Adolf és aquella obra que qualsevol persona pot llegir i que, en cas que no sigui aficionada al còmic, li esborrarà per a sempre els prejudicis que el novè art carrega sobre les seves espatles.

20 de març 2006

Apunts d'un derrotista

Categoria:

Tres són les obres que he llegit d'en Joe Sacco, un maltès afincat als EUA que s'ha fet un nom en el novè art gràcies a obres compromeses com Palestina o Gorazde, zona de guerra. A aquestes hem d'afegir Apuntes de un derrotista, editat per Planeta DeAgostini aquest mes.

En aquesta ocasió no es tracta d'una obra unitària sinó una col·lecció d'històries curtes, algunes d'elles no són còmics, que durant les dues darreres dècades ha anat fent i publicant aquí i allà.

Aquest Sacco per a mi té una inquietud política admirable, així com una personalitat molt marcada que el fan prendre el seu propi camí, al marge de modes. No hem d'oblidar que viu i fa feina al país que ha creat la forma definitiva de dictadura. Però es perd en la concreció d'aquesta ebullició ideològica. En aquest volum veiem que molt bones idees queden en poc més que una embestida de cavall i arribada d'ase. No crec que sigui en absolut falta de genialitat per part de l'autor, sinó que l'excés de coses a contar el fan ser més espontani que reflexiu.

De totes maneres això és filar molt prim perquè la gran majoria de gent que pot estar interessada en llegir coses com aquesta segur que ho troba plenament satisfactori. La intel·ligència sempre surt a llum. I d'això en Sacco en té per regalar i vendre.

Categoria:

Fa molts d'anys vaig llegir alguna cosa d'en Lovecraft. No record exactament què, però devia ser algun conte de terror que no parlava dels Mites. Ben aviat va estar tapat d'anys i mira per on ha estat gràcies a l'excel·lent joc de cartes col·leccionables ambientat en la literatura lovecraftiana que he redescobert aquest home i la seva feina.

Davant la gran quantitat de títols que hi ha actualment en el mercat d'en Lovecraft i els seus seguidors hom queda una mica aclaparat. Per no arriscar-se, sempre hi ha les edicions de butxaca d'Alianza, i alguna traducció al català que també s'ha de tenir en compte.

D'Alianza recoman llegir primer El Horror de Dunwich, un recopilatori de quatre històries clau però no les més famoses. Els Mites hi apareixen però de forma embiaixada. I l'horror hi és present en major grau que altres de més anomenada. Les tres primeres (El horror de Dunwich, El modelo de Pickman i El susurrador en la oscuridad) són excel·lents, mentre que la darrera (El extraño) és un divertiment massa previsible per posar-se amb les altres.

19 de març 2006

Camelot 3000

Categoria:

La llegenda del rei Artús Pendragó, els cavallers de la taula rodona, el bruixot Merlí i la facinerosa Morgan és una de les més famoses del món anglosaxó. De procedència enigmàtica, arrela en l'època obscura del segle V, segons pareix a partir de l'existència real d'un tal Ambrosius Aurelianus, que va fer front a una invasió saxona. Sigui com sigui la iconografia tradicional del rei Artús i el seu seguici ha anat envoltada de forma anacrònica per una parafernàlia més pròpia de la baixa Edat mitjana, segurament per la cosa de fer-ho més atractiu a uns ulls meravellats per les formes i colors de les armadures més modernes. I com a paradigma d'aquesta afirmació tenim la irregular però tanmateix interessant pel·lícula Excalibur.

La llegenda del rei i la seva espasa ha anat actualitzant-se sovint fins a uns extrems considerables. Serveixi d'exemple la maxisèrie de dotze còmic books que varen realitzar a principis d'anys vuitanta el guionista Mike Barr i el dibuixant Brian Bolland, ambientada en l'encara llunyà any 3000, en una Terra envaïda per uns misteriosos alienígenes reptiloides. En Barr, partint de la certesa que el rei Artús tornaria al món dels vius per defensar Anglaterra en el moment de màxim perill, recrea el mite en un futur incert en el que no tan sols pateix Anglaterra sinó tot el món sencer. Serà un jove anomenat Tom qui, després de perdre la seva família en un atac, farà ressuscitar de forma involuntària el rei Artús. Els primers números de la sèrie serveixen per plantejar-nos la situació, així com el descobriment dels altres cavallers de la taula rodona reencarnats en persones que desconeixien la seva naturalesa heroica fins que veuen el símbol del seu ordre de cavalleria. A partir d'aquí, per un costat, es planteja la lluita dels protagonistes contra la invasió i la rivalitat personal entre Artús i la seva germanastra Morgan, però aquesta saga és sobretot interessant per les complexes relacions personals que s'estableixen entre els personatges, cap d'ells purament bo; tots tenen unes inquietuds, unes fòbies, unes gelosies que els fan xocar sovint. Aquesta tridimensionalitat dels protagonistes fa que Camelot 3000 sigui un tebeo que, amb el pas dels anys, no perdi actualitat, en no ser pel disseny de tecnologia, vestuaris i pentinats, a hores d'ara molt lluny de l'estètica vigent. El dibuix és eficient, però en tot cas es troba a faltar una preocupació major per detalls que l'arrodonirien; la ingenuïtat d'alguns dissenys xoquen amb la violència en que es resolen segons quins passatges. Així i tot s'hi pot gaudir una de les dones més sensuals de la història del còmic, na Morgan Le Fay, la malícia de la qual encara la fa més atractiva.

Aquest còmic, al seu moment, va ser molt important perquè va ser la primera maxisèrie del còmic book americà, això vol dir que s'havia de resoldre en dotze números i, com que no havia de tenir continuïtat, hi podia passar qualsevol cosa, fins i tot la mort d'un o diversos membres de la taula rodona. A més, va botar-se el Comics Code Authority per tractar el tema de forma més adulta de l'habitual; només així va ser possible incloure evidències d'adulteri i lesbianisme. Aquest fet va impedir la seva distribució a quioscs però li va donar un pes adult important. Han passat molts d'anys des de la seva aparició a Espanya, tot i que és relativament bo de trobar a preu de canari jove. Ja comença a ser hora que s'editi en unes condicions que corresponguin a la qualitat d'aquesta obra, ja esdevinguda clàssica.

16 de març 2006

El rostre d'Amic

Categoria:

La lectura de cada número de 20th Century Boys que apareix és tan intensa i breu que crea una extranya sensació haver d'esperar tot un mes per llegir el número següent. De moment Planeta DeAgostini la considera sèrie oberta, i acaba de sortir el número 15. Però anem a pams i comente'm el 12, titulat El rostro de Amigo.

El sistema polític que ha muntat Amic al llarg de 14 anys pareix que està sòlidament consolidat. Així i tot antics amics d'en Kenji i la seva neboda Kanna, han consagrat la seva vida a trobar la forma de fer trontollar aquesta dictadura del segle XXI. Per això és imprescindible descobrir qui s'amaga realment darrere el nom d'Amic.

En aquest número s'avança molt en aquest sentit, però l'autor, en Naoki Urasawa, sempre troba la forma de donar una volta més a la tensió.

14 de març 2006

Batman en blanc i negre

Categoria:

Fa temps aquesta obra va circular per aquí en la discreta edició de l'editorial mexicana Vid. Fa uns mesos Planeta DeAgostini va tenir la bona idea d'editarla en unes condicions excepcionals: un sol tom en tapa dura i paper de somni. El contingut és una amalgama d'històries realitzades expressament per un grapat de bons autors. Els elements que tenen en comú són dos, expressats en el títol del volum: el protagonista és el detectiu alat de Gotham i les pàgines estan realitzades en blanc i negre. La portada, de n'Alex Toth, és senzillament brillant. El contingut, heterogeni, com ja he dit, essent destacable El creador de monstruos, dibuixada per l'excels Richard Corben, i els pin-up de gent com en Moebius.

Una obra enfocada a mantenir l'afició al personatge que pot ser una mica feixuga per a qui en Batman ni li vagi ni li vengui.

Lovecraft

Categoria:

Una biografia en còmic entretenguda? És possible? Sí, sempre i quan sigui inventada. L'exemple clau és Buda de n'Osamu Tezuka. Un altre seria el còmic que ens ocupa avui: Lovecraft, un tom acuradament editat per Norma, amb guió d'en Hans Rodionoff i en Keith Giffen i dibuixos de n'Enrique Breccia. Una biografia alternativa per a un escriptor de pulps que s'ha convertit en una referència per al terror i la ciència ficció.

La ciutat maleïda d'Arkham, el Necronomicó i el seu autor, l'arab boig Abdul Alhazred, els Primigenis, els Shoggoths... són una invenció d'aquest home o tot existix de veritat? Els autors de Lovecraft ho tenen clar: va existir i en Howard ho va conèixer des de petit, així que ell ha estat senzillament un cronista, no un creador literari.

Si acceptam aquesta premisa podem gaudir enormement d'aquestes pàgines plenes de bogeria i deliri, en les quals en Howard, a pesar seu, es converteix en el que es va convertir: un home torturat per les visions terribles dels Mites.

09 de març 2006

Purga

Categoria:

Estic una mica desconcertat. Planeta DeAgostini anuncia nous còmics de Star Wars i no apareixen. Fulleig el Previews d'aquest mes per fer la meva comanda i em trob que Dark Horse es posa a editar còmics en castellà que podem comanar aquí. El llibreter em diu que és un acord entre Dark Horse i Planeta DeAgostini per a que la primera distribueixi els còmics de la saga que la segona ha traduït. No ho entenc però tampoc no m'importa tant com per començar a escriure correus d'un vent i de l'altre per confirmar la informació.

Sigui com sigui de moment convé llegir aquests còmics en la seva edició original, així que avui recoman un número únic que es titula Purge. Transcorr un mes després dels esdeveniments de La venjança dels Sith i ens revela successos que queden fora de l'abast dels puristes que encara creuen que Star Wars són únicament 6 pel·lícules. Veiem com en Darth Vader alcança el seu poder i també de quina forma els Jedis supervivents a l'Ordre 66 van tirant així com poden.

Una història molt intensa, amb molta d'acció i un dibuix realista fantàstic que està molt ben acompanyat per un color digital ben fet, sense photoshopejar. Llàstima que sigui un número únic de tan sols 22 pàgines. Es fa massa curt i et fa quedar amb ganes de saber més, més, MÉS...

Unes pàgines de mostra sempre vénen bé...





Novetats de Dibbuks per a març

Categoria:

Com sempre, Dibbuks ens ofereix una selecció de títols alternatius.

Cumpleaños turbulento

Autor: Nabiel Kanan.
64 pàgines en blanc i negre, 10 €.

És una època tempestuosa, però la vida és bella per a en Max Collins, conseller electoral d'en Thom Conran, candidat a la batlia. Li agrada evadir-se del circ polític i de l'estrès de la ciutat en el seu retir a fora vila. Allà pot sentir com el món segueix girant, lluny de la bogeria de Londres. Però quan la seva filla, a punt de complir els 15 anys, es veu involucrada en els canvis polítics que estan afectat tot el país, els problemes apareixen. És llavors quan la veritable naturalesa d'en Max comença a aparèixer en haver d'elegir entre els seus compromisos polítics i el seu passat més radical.

Aquesta és la segona obra publicada a Espanya d'en Nabiel Kanan.

La cofradía del mar #1. Punto base

Autora: Nancy Peña
48 pàgines a color, 12 €

Aquesta és la segona obra a Espanya d'aquesta historietista, després del seu èxit de crítica El Gabinete Chino. Aquesta jove professora d'arts aplicades, nascuda a Tolosa l'any 1979, desenvolupa en aquest àlbum un univers iconogràfic i històric totalment d'acord amb el seu grafisme i els seus gusts artístics. Ja està treballant en el segon tom: Punto entredós.

Una aventura de Laura #1. Noche oscura

Autors: Stygryt i Javier Niño
32 pàgines en blanc i negre, 5 €

L'estiu ha estat realment molt intens per a la petita Laura. Ha gaudit tant, abusant del sexe com una addicta, que ara ha perdut per complet qualsevol tipus de noció de plaer. Assustada, perd la il·lusió de tornar a recuperar el seu tresor perdut... Però un encontre fortuït està a punt de canviar el seu destí, un viatge cap al desconegut de la seva ànima destrossada.

Pánico entre chuchos

Autor: Jean-Christophe Pol
48 pàgines a color, 12 €

Aquest àlbum és un thriller entre animals. Està amarat en l'ambient dels grans clàssics de l'escola franco-belga en l'ús de la seva narrativa i molt proper al còmic més alternatiu en el seu estil gràfic. L'autor ens ofereix una història de molta acció, suspens, humor, emoció, dinamisme i excel·lents diàlegs entre animals de distint gènere.

07 de març 2006

Vull un príncep blau

Categoria:

Tot i que intent reflectir la diversitat de gèneres es pot destriar perfectament la meva tendència. Això de la divulgació (no en vull dir crítica) és completament subjectiu. Qui escriu ho fa des del seu punt de vista, forjat a partir de dècades de lectures apassionants i frustrants, filtrat per prejudicis i, per què no dir-ho, preferències clares. La cultura és per passar-s'ho bé. Ja haureu notat que segons quin tipus de còmic no apareix per aquí. El porno, el manga de garrotades o d'adolescents d'ulls enormes i els superherois m'avorreixen moltíssim, per la qual cosa, i com que hi ha molt per triar, ho deix per a qui li faci més profit.
L'humor intel·ligent m'agrada molt, sobretot quan està condimentat amb una forta dosi de mala llet. Per això he llegit amb molt de gust un àlbum presentat per Astiberri que recopila gags de n'Hélène Bruller, una parisenca de trenta-vuit anys que revisa la condició femenina. El primer que et ve al cap quan llegeixes les primeres pàgines és que guarda molta semblança temàtica amb la conegudíssima Maitena, que per a mi ha mort d'autocomplaença, com Star Trek. En acudits d'una o dues pàgines ambdues caricaturitzen les dones però també els homes. Na Maitena és més suau, tant de dibuix com de forma d'enfocar els temes, tan suau que a vegades no saps si has acabat de llegir un acudit fins que veus que la següent pàgina és el principi d'un altre. N'Hélène té un estil gràfic histèric, amb uns dibuixos femeninament agressius i uns colors que són una veritable bufetada.
Quiero un príncipe azul té com a protagonista l'autora, que es retrata com un ésser imperfecte que està ressentit per no ser com tanta gent a la que enveja però al mateix temps ridiculitza sense pietat. El món superficial i frívol en el que es mou no tracta bé les persones físicament normals, o al manco aquesta és la visió que ens vol transmetre l'autora. Aquesta falta de tacte de la naturalesa fa que cerqui formes de sentir-se bé criticant i parodiant gairebé tot el que l'envolta. La intenció no pot ser més bona, i en aquest cas superior a la pretensió de na Maitena, però el resultat és molt irregular. En gairebé 60 pàgines d'àlbum hi trobam cinc o sis gags genials, la gran majoria són simplement graciosos i molt pocs, pentura cinc o sis, són desafortunats. No està gens malament per aquesta incursió en el reialme de na Maitena.
L'edició d'Astiberri és totalment respectuosa amb l'original, i l'esforç per aconseguir el mateix impacte amb l'escriptura manual dels textos demostren que la ja no tan petita editorial basca destaca per la qualitat del seu treball.
Quiero un príncipe azul és recomanable per a aquelles persones que no tenguin por a trobar-se parodiades en alguna de les vinyetes que poblen aquest àlbum. El tractament, tot i que cruel, no arriba en cap ocasió al mal gust. Tot un detall que demostra la intel·ligència de l'autora, així com la seva capacitat per sintetitzar tanta i tanta estupidesa humana. Evidentment no és un còmic per a infants, però crec que totalment apte per a gent de qualsevol edat que tengui la sana habilitat de riure primer d'un mateix i després de tothom.
Unes págines d'exemple...