27 de juny 2006

Novetats de Planeta DeAgostini per a juliol

Categoria:

Aquí tens el pdf amb les novetats de Planeta DeAgostini del mes de juliol. Les portades, preus i una breu sinopsi.

Novetats de Recerca per a juliol

Categoria:

De les sèries de Recerca Editorial que continuen i comencen aquest mes destacam les editades en català. Una aposta arriscada que hauria de tenir una implantació estable.

Pots veure totes les novetats d'aquest mes aquí.

Col·lecció Hal #4: El Arsenal (2 de 2)

Guió: Salvador Vázquez. Dibuix: Daniel Pérez. Color: Tatto y Homer.

Comic-book. 17 x 24 cm. 52 pàgines color. Enquadernació amb grapa. Història completa en 2 parts. Colecció Hal volum 4, mensual. 3,50 €. ISBN: 84-96402-78-9

Simón Templas Masiosare és el millor mercenari del “Sistema”. És l’escollit per robar l’arma més poderosa que es coneix i lliurar-la al millor postor. Aquesta arma és un virus capaç de deshidratar un cos humà en segons. Només un portador vivent pot contenir aquesta arma biològica: un escarabat. Però Simón no és l’únic mercenari que va darrera aquesta joia mortal. Tots els millors mercenaris i caçarecompenses estan competint pel mateix premi. Tenim a Godzukee, que guarda una forta rancúnia a Simón; El Torque, un assassí fred i misteriós; Zazil, la nouvinguda que cerca l’oportunitat de fer-se un nom i Carroñas, un patètic perdedor que sempre segueix a Zazil.

I com a complement, una història inèdita d’Star Trek, com a avanç de la propera miniserie en motiu del 40 aniversari.


Col·lecció Valhalla #1: Akameshi: El cant del mar

Guió: Giovanni GUALDONI. Dibuixos i Color: Stefano TURCONI.

Comic-book. 17 x 24 cm. 52 pàgines color. Enquadernació amb grapa. Història completa. Col·lecció Valhalla, volum 1. 3,50 €. ISBN: 84-96402-78-9.

Japó, segle XVII. Lluny de les mirades de la resta del món, el clan dels Tokugawa, àvid de poder, firma un pacte diabòlic amb els Tama, déus ancestrals, despertant-los d’un somni mil·lenari.

És el començament d’un regnat de terror. Tan sols un grapat d’herois s’atreveix a lluitar, iniciant un viatge a través del màgic imperi. Una aventura extraordinària que reuneix la bella i misteriosa Akameshi al vell i savi monjo Uraga i al valent samurai Hayashi.

Recerca té l’honor d’inaugurar la col·lecció mensual Valhalla amb Akameshi, obra de Gualdoni i Turconi, publicada a França per Soleil.

26 de juny 2006

Watchmen en cel·luloide

Categoria:

S'ha confirmat que està en marxa de bon de veres la versió cinematogràfica de Watchmen, la novel·la gràfica de n'Alan Moore i en Dave Gibbons que és considerada una de les 100 millors novel·les (així, en general) publicades des de l'any 1923 fins avui dia.

Estarà produïda per Warner i n'Alex Tse està fent un primer esborrany. De moment el director serà en Zach Snyder (Dawn of the Dead).

Pots llegir la notícia a Reuters.

El retorn del caparrot

Categoria:

Ve't aquí una paròdia sobre la més risible de les pel·lícules de la trilogia clàssica de Star Wars. El retorno del cabezón, de n'Enrique V. Vegas, conclou la trilogia de prestigis dedicat a unes pel·lícules que han marcat tota una generació. Es parteix de la trama original per simplificar-la i capgirar-la, creant un encadenament de situacions mitjanament sostenibles i alguna francament molt bona.

El dibuix, caricaturesc i amb una exageració cranial, és molt adequat. El to de la historia és desenfadat però en cap moment és sarcàstic amb la pel·lícula. Es nota que l'autor és un fan de la saga. L'únic inconvenient que li veig és la falta d'un segon nivell. Hagués estat ideal que hi poguéssim trobar, a més de l'humor directe que té, un humor una mica més elevat, amb aclucades d'ull als fans més erudits. Però potser aquest no era el propòsit...

A les muntanyes de la follia

Categoria:

O he tornat molt valent de sobte o no consider que la narrativa d'en Howard Phillips Lovecraft es pugui enquadrar en el gènere de terror. La temàtica no és el gènere, per sort, sinó l'imminent perill de l'espècie humana a causa d'uns éssers extraterrestres que són activats per l'homo sapiens sapiens.

A les muntanyes de la follia és una de les més celebrades obres d'aquest autor, segurament per ser la més extensa i perquè ens presenta els horrors de l'Antàrtida d'una forma molt versemblant. La seva prosa, sense diàlegs directes, ens ofereix tota casta de detalls de les accions que els protagonistes estan duent a terme i del que van veient a mesura que exploren la maleïda ciutat perduda.

Aquesta novel·la és un bona manera d'introduir-se en els Mites creats per aquest autor, amb una validesa literària molt més elevada que d'altres més arrelats i convertits, fins i tot, en religions mil·lenàries.

25 de juny 2006

Els cylons foren creats pels humans...

Categoria:

La sèrie de televisió Battlestar Galactica ha revolucionat la ciència ficció i per aquí quasi no ens n'hem temut. No es tracta d'una refosa de l'antiga sèrie sinó un producte completament nou que apenes guarda relació amb l'original. A punt d'estrenar-se la tercera temporada, Dynamite Entertainment, un petit segell editorial ianqui llança la sèrie de còmics inspirada en aquest univers. Acaba d'aparèixer el número 0, que ens introdueix en el primer arc argumental i que transcorre just després de l'episodi 207 (la segona part de Home).

El que falla més, com sol ser habitual, és la semblança dels personatges de paper amb els de carn i os, però si s'obvia aquest detall, les poques pàgines d'aquest número prometen diversió. Això sí, no es pretén revolucionar el còmic de la mateixa forma que la sèrie ha revolucionat la televisió.

24 de juny 2006

El tresor del Temple

Categoria:

L'edició espanyola de la sèrie El Escorpión ja ha arribat al número 6, agafant així la sèrie original francesa. Aquest darrer àlbum es titula El tesoro del Temple i ens dóna a conèixer la persona que hi ha darrere la sinistra màscara de l'home de la portada. Aventures clàssiques amb un fons històric i legendari sòlid. El guió de Desberg és captivador, i els dibuixos de Marini són senzillament perfectes.

Els lectors de còmic... per què hem de mester bigmacs com El codi Da Vinci tenint obres com aquesta?

23 de juny 2006

Excés

Categoria:

En Boba Fett és un dels personatges més estimats de la saga de Star Wars. Sense ser una simple comparsa, a les pel·lícules té un paper molt curt amb un aparent final poc digne. Així i tot, s'ha convertit en una icona. En els còmics podem conèixer noves aventures seves, algunes d'elles poc afortunades però d'altres, com Overkill, prou interessants.

En aquesta ocasió l'acció transcorre sis mesos després de la batalla de Yavin, amb un Imperi desconcertat i un Fett que demostra anar per lliure. En aquest número únic ens centram en en Fett i l'Imperi. No hi apareixen rebels, ni tampoc les grans figures imperials, com en Darth Vader o l'Emperador. Oficials de segona destinats a Troska, un planeta apartat, tenen una topada amb en Fett.

El dibuix és per a mi una mica massa humorístic en les faccions dels personatges, però els escenaris i artefactes que hi apareixen donen goig, realçats per un color digital fantàstic, com ens tenen acostumats els de Dark Horse.


19 de juny 2006

Els dies més llargs

Categoria:

La infantesa és un moment de la nostra vida de relativa durada segons es miri des del seu interior o des de l'exterior. De petit els majors m'advertien que aprofitàs bé les hores perquè a mesura que em fés gran s'acurçarien. «De gran els dies passen volant», dèien. No ho acabava de veure clar perquè el temps era inesgotable i a mi em pareixia que tampoc no corria tan ràpid per als vellets que, gaiato en mà, passaven les estones a la terrassa dels cafès de plaça. Els estius eren gairebé infinits. Transcorrien a s'Estanyol de Migjorn i el record que tenc d'aquella època és d'un temps estirat al màxim, amb dies de trenta o quaranta hores omplits amb nedades, jugades amb geypermans o clicks de Famobil (ara Playmobil), bicicletades, exploració d'obres, lectures de tebeos damunt el llit, berenars de pa amb nocilla (a mi m'agradava la marró), acampades al pinar de devora... Hi havia temps per a fer moltes coses. Tot això ho record amb una certa enyorança, content d'haver viscut una infantesa en la que la innocència no era excepció. De vegades, quan torn al lloc on vaig forjar els meus records i veig encara un rastre de cabanya o de pintures rupestres que vaig fer fa més de dues dècades, em ve una sensació molt agradable, efímera però suficient.

El darrer tebeo que he llegit m'ha fet venir aquesta mateixa emoció perquè les petites històries que formen el seu contingut parlen de la infantesa de la meva generació. El títol no pot ser més suggerent: Los días más largos. El seu autor, Fermín Solis, és un dibuixant de còmics que també fa curtmetratges amb personatges de carn i os i d'animació al mateix temps que regenta una llibreria especialitzada de Càceres que, segons pareix, s'ha convertit en el centre tebeístic de la regió. És, per tant, un home polifacètic que, d'infant, era reservat i independent. Preferia un tebeo abans que una pilota i el seu caràcter observador el va fer ser bastant solitari. Els personatges que retrata al còmic que ens ocupa són així, sobretot el protagonista, Martín, qui segurament és l'alter ego de l'autor. L'àlbum, editat fa temps per Ediciones Balboa, és un aplec d'històries de quatre o cinc pàgines en les que assistim a les aventures quotidianes de Martín i els seus amics. Hem de dir que no són batalletes dins l'estil Paracuellos perquè són èpoques i objectius diferents els de Solís i Giménez. L'únic nexe d'unió que poden tenir és la seva intencionalitat de captar l'essència de la infantesa dels anys cinquanta en el cas de Giménez i de finals dels setanta i principis dels vuitanta en el cas de Solís. La capacitat de síntesi narrativa de Solis es va evident amb tota la informació que afica en cada pàgina, tot i emprar un dibuix clar, molt simple i només cinc o sis vinyetes per planxa. Estam davant un autor que promet molt, amb un estil gràfic molt personal, econòmic i precís, que s'aplega amb una manera de fer històries molt atractiva. És un magnífic dibuixant de personatges i un fetitxista dels objectes quotidians que ambienten deliciosament les anècdotes en el context exacte. M'han encantat els records d'àlbums de cromos aferrats amb Imedio, l'abocador ple de tresors, L'Eskeletor dels Masters del Universo, els treballs manuals amb escuradents i gafes d'estendre... I senzillament fantàstica la descripció de Joseito, l'al·lot un poc més gran que pretenia ser punk i per això retallava les mànigues de camisetes de propaganda i hi pintava les llavors enigmàtiques paraules «Sex Pistols».

Les històries de Los días más largos tenen un greu inconvenient: després de llegir-les et quedes amb unes ganes rabioses de seguir-ne llegint més. Les quaranta-sis pàgines de l'àlbum es queden curtes, entrant en contradicció amb el títol. Un títol imprescindible.

El déu del vas

Categoria:

Amb el número 11 acaba l'adaptació del conte atípic de Howard The God in the Bowl, en la que Conan es veu immers en una intriga al voltant d'un magnicidi. Tot i ser una història de transició que no ha rebut molt bones crítiques, he de destacar l'elegància amb la que els autors resolen un episodi sense gairebé gens d'acció. Uns homes, entre ells Conan, conversen i intenten resoldre la mort de Kallian Publico, i la seva investigació els condueix a un misteriós vas de grans proporcions que ha contingut qualque ésser monstruós.

A cada número els guions de Busiek i els dibuixos de Nord em captiven més. Estam davant una arriscada aposta pel rellançament d'un dels personatges més carismàtics que fa una dècada va caure en desgràcia a causa de la desídia editorial. Sense cap dubte Dark Horse ha encertat plenament l'equip que ha tengut la difícil tasca d'estar al nivell dels clàssics com Thomas, Windsor-Smith, Buscema i Chan.

17 de juny 2006

Més enllà de la Força

Categoria:

És extraordinari que hom pugui autoeditar-se els llibres gràcies a l'edició digital, que permet suprimir els fotòlits i, per tant, abaratir els costos i els tiratges necessaris per fer rendible el producte. Hi ha empreses editorials que ofereixen edicions molt assequibles sempre i quan l'autor assumeixi les despeses d'impressió i s'encarregui de maquetar les pàgines. I aquí està el problema d'aquesta nova forma de crear llibres: el bon gust, l'ortotipografia, dificilment fan acte de presència. Per això l'acabat sol ser innecessàriament amateur.

Acab de llegir un llibre que segurament no es podria haver editat d'altra manera: Más allá de la Fuerza. Un petit volum que l'autor ven directament i que és un assaig fragmentari i dispers sobre el bagatge mitològic, esotèric i paranormal de les pel·lícules de la saga de Star Wars. La idea és genial, i algunes de les aportacions de l'autor, Jorge R. Valle, són francament interessants, però li falta una elaboració més sòlida dels seus propis continguts i propostes. Es queda en un enunciat de propostes que demanen un desenvolupament. Tot i així tot fan de la saga enriquirà la seva cultura galàctica amb aquest petit assaig.

La mòmia sense ulls

Categoria:

La momia sin ojos és el primer àlbum de Las arenas del tiempo, una sèrie que rescata el gènere d'aventures clàssiques ambientades en llocs exòtics per als occidentals. Egipte i les excavacions arqueològiques de tombes faraòniques sempre han despertat l'interès i la curiositat. Els autors aprofiten el gran poder d'atracció del tema per oferir-nos dues històries entrellaçades, una que passa l'any 1932 i l'altra que transcorre l'any 1250 aC. Lluny de ser una simple història d'entreteniment infantil, aquest àlbum planteja unes situacions al límit, sobretot en els passatges que transcorren en l'època antiga. Les dues històries, malgrat estar separades per més de 3000 anys, tenen punts de contacte argumental, alguns d'ells una mica forçats, i es complementen perquè una és la història principal i l'altra, que no compartim amb els protagonistes, ens fa conèixer als lectors els detalls de l'enigma que pertorba els arqueòlegs.

El guió, suficientment hàbil com per oferir-nos una història interessant a partir de llocs comuns, està recolzat per uns dibuixos humorístics fantàstics acolorits amb un acabat retro molt atractiu. L'edició de Dibbuks és senzillament esplèndida (crec que m'estic repetint, però no em cans de dir-ho). Gran format, cartoné, paper de somni i impressió perfecta.

16 de juny 2006

Selva Corpi (2006)


Selva Corpi
Vídeo enviado por ramonllull
Vídeo argumental realitzat pels alumnes de 4t D del curs 2005-2006 de l'IES Ramon Llull, coordinats pel professor d'àmbit sociolingüístic Jaume Salvà i Lara.

L'amenaça primigènia (2006)


L'amenaça primigènia (2006)
Vídeo enviado por ramonllull
Vídeo argumental realitzat pels alumnes de 3r E de l'IES Ramon Llull del curs 2005-2006 coordinats pel seu tutor i professor d'àmbit sociolingüístic, Jaume Salvà i Lara.

07 de juny 2006

17 anys

Categoria:

L'adolescència és una etapa meravellosa, sobretot quan l'has passat. Existeix realment o l'hem inventat amb tota la bona intenció per etiquetar aquell període en el qual l'ésser humà ni és infant ni és adult? els altres animals, passen l'adolescència? No m'imagin un cà adolescent, i molt manco una aranya. Bromes a part, la pubertat sí que és perfectament evident perquè consisteix en una transformació física com no havia patit l'individu des del seu primer any de vida. L'adolescència és un concepte que intenta definir els canvis psicològics de l'individu en la pubertat, però la meva convivència diària amb adolescents com a professor em fan dubtar de si primer ha estat l'ou o la gallina. Crec que els hem fet creure que són adolescents i que, com a tals, s'han de comportar d'una determinada manera i, el més important, s'han de pensar que estan transgredint les normes quan no fan més que representar a la perfecció el guió que s'ha escrit per a ells, sense botar-se ni una coma. Qui és el transgressor, el qui obeeix les consignes del cap de setmana de beure, fumar i jeure tot el diumenge o qui diu "no, gràcies" i aprofita la vetlada del dissabte per fer qualsevol altra cosa?

La complexitat neuronal de l'espècie humana pot ser molt satisfactòria però també pot fer molt de mal. I efectivament l'adolescència és una etapa d'inestabilitat emocional que es materialitza de diferents formes. Tant qui pareix tenir molta personalitat perquè és molt dominant com qui pareix tenir-ne poca perquè no té iniciativa són gent que mentalment va una mica de cul i cerca la forma de reafermar-se.

El manga d'aquesta setmana explora aquesta característica i la du al límit. 17 años és una nova sèrie d'en Seiji Fujii i en Youji Kamata el primer número de la qual ens arriba aquest mes gràcies a MangaLine. Una portada atractiva, amb una al·loteta amb uniforme escolar que es gira cap a nosaltres amb una mirada que es pot interpretar com a enigmàtica. A simple vista un còmic per a adolescents. Però a la contraportada se'ns fa saber que tracta la delinqüència i la violència juvenil. I, efectivament, després de la seva lectura, confirmes que es una temàtica i un tractament que requereixen una certa maduresa mental. Apareix el tema de l'abús entre companys, la inseguretat, la recerca de seguretat en una banda juvenil i el segrest i violació d'una al·lota. Qui està acostumat a llegir manga sap que la sensibilitat japonesa és diferent a l'occidental, i els autors japonesos són capaços de tocar qualsevol temàtica sense que arribi a ni tan sols el mal gust. Aquest 17 años no és una excepció, ben al contrari l'autor és capaç de plantejar una situació moralment insostenible de forma que tenguem una certa empatia amb el protagonista, l'al·lot de 17 anys que per debilitat es fica en un embolic que cada pic es fa més gros.

De moment els personatges no han cobrat una tridimensionalitat destacable però la situació plantejada sí, cosa que em fa pensar que el veritable protagonista no sigui un dels al·lots sinó la denúncia d'una mar de fons violenta entre el jovent japonès. Això sí, sense que s'intueixi cap intenció d'acabar fent una moralina barata ni convertint la història en una successió de barbaritats sense cap ni peus. Hi ha una intencionalitat, ben cert, però no la pretén imposar de qualsevol manera. Ens fa patir sobretot l'al·lota, però també la seva germana, que la comença a cercar arreu, i fins i tot n'Hiroki, aquest dèbil que no fa res per afrontar la seva debilitat amb valentia i fer el possible per sortir d'aquest cercle viciós quan encara hi és a temps.

El dibuix, la planificació i la narrativa estan perfectament enquadrats dins els estàndards del manga. En això no hi trobarem massa diferència amb altres obres, però aquesta és la primera vegada que s'afronta aquest tema en un còmic editat a Espanya i, guardant les distàncies geogràfiques i culturals entre Occident i Orient, pot ser molt interessant per reflexionar sobre un problema que tanmateix conviu amb nosaltres.

05 de juny 2006

Còmic Tecla #19

Categoria:

Ja està disponible el número 19 de la revista digital Cómic Tecla que dirigeix des de l'Hospitalet de Llobregat David Cuadrado. Hi pots trobar un article sobre l'assumpte del Premi Nacional del Còmic, una secció de novetats recomanades i les següents ressenyes:
  • Sonámbulo y otras historias (Juan Manuel Díaz de Guereñu)
  • Psiconautas (Norman Fernández)
  • El caso del velo (Enrique Martín González)
  • Animal man (Antoni Guiral)
  • Topolino el último héroe (Norman Fernández)
  • La mala gente (Juan Manuel Díaz de Guereñu)
  • Pobre cabrón (Jaume Vilarrubí)
  • El capitán escarlata (Jaume Vilarrubí)
  • El amor es el infierno (Antoni Guiral)
  • El gran libro del Capitán Trueno (Alfons Moliné)
  • El pare de Carpanta i Zipi y Zape (Antoni Guiral)
  • Nosotros los catalanes (Alfons Moliné)
  • Zits: descomprimido (Enrique Martín González)
  • Amphigorey además (José Oliver)
  • Voodoo child (Jaume Vilarrubí)
  • Vida de una niña (Antoni Guiral)
  • Modesty blaise (Antoni Guiral)
  • LJA / LJE (Hèctor Calvet)
  • El arte: conversaciones con mi madre (Manuel Vidal)
  • Dani & co (Antoni Guiral)
La pots descarregar d'aquí.