21 de juliol 2006

La saga de Ra's al Ghul #5

Categoria:

Feia molt de temps que havia deixat de comentar el col·leccionable que Planeta DeAgostini va treure en dotze entregues aprofitant l'estrena de la nova pel·lícula d'en Batman. El facinerós és el poderós Ra's al Ghul, molt més interessant en la versió en paper, i aquest col·leccionable recopila no sé si tots, però podria ser que sí, els arcs argumentals en els que ha aparegut directament o indirecta.

Continúa la saga "Contagio", que en el seu moment es va escampar per diverses sèries regulars de DC, no totes elles dedicades a l'home disfressat de rata pinyada. És per això que el dibuix i el guió és tan desigual ja que són diferents equips artístics els que donen forma als episodis. Pur entreteniment que no aspira a cap tipus de trascendència.

Aquí tens unes pàgines.

20 de juliol 2006

Les criatures de Rhan

Categoria:

La història principal del número 20 de la tercera edició de La espada salvaje de Conan té un equip artístic de luxe: guió d'en Bruce Jones i dibuixos d'en John Buscema i n'Ernie Chan. El resultat és una història inquietant al voltant d'una enigmàtica al·lota que té una peculiar forma d'evolucionar amb el temps. La capacitat d'enteniment del cimmeri es du al límit amb aquest afer mentre evidentment es veu obligat a lluitar amb criatures hostils.

La història de complement és la VI part de La isla de los piratas, protagonitzada per na Valeria i creada per en Roy Thomas i en John Buscema. Com sempre, el gran Buscema desmillora molt quan és ell mateix qui s'entinta.

La maniobra hutt

Categoria:

La segona part de la Trilogía de Han Solo continúa la trama plantejada al primer llibre. L'autora teixeix la història d'en Han Solo prèvia a la trilogia clàssica enllaçant-la amb la informació que coneixem pels canals canònics i pels de l'univers expandit. Ens explica el rescat d'en Chewie, l'expulsió deshorosa d'en Han del cos d'oficials imperials, la vida a la lluna contrabandista de Nar Shadda, que apareix a Dark Empire, i moltes altres coses que entusiasmaran els fans de la saga.

19 de juliol 2006

Batman #2

Categoria:

Ficar quatre o cinc històries que corren paral·leles, i que pertanyen a altres tantes col·leccions, en un sol volum no em pareix la millor manera d'afavorir la implantació de la sèrie regular de Batman. Segurament és un fet habitual en l'edició de còmics de superherois, ho desconec, però presenta una confusió fàcilment evitable. Algú pot dir que és com si llegissis quatre còmic books diferents un darrere l'altre, però tenir-los enquadernats conjuntament i sense més distinció entre un i altre que un petit text de suport que diu una cosa així com "Continuarà", em segueix donant una sensació de galimaties innecessari.


Així i tot, la selecció em pareix correcta. De totes, la història més interessant és la primera, amb una trama al voltant de Mr. Fred, i la que fa reaparèixer el facinerós que més m'agrada de tots: Bane. La darrera, guionitzada pel desaparegut Archie Goodwin, em pareix molt inquietant, sobretot pel tipus de dibuix que la il·lustra. Veurem com continúa...

100 bales #1

Categoria:

Una vegada rellegits els dos primers números de la sèrie 100 bullets, que formen el primer lliurament de la sèrie regular que tot just acaba d'arrencar Planeta DeAgostini, he de dir que m'ha agradat molt més que la primera vegada que ho vaig fer, quan Norma tenia els drets de DC. Tenia un record de gran confusió en les històries que vaig llegir en el seu moment, però en aquesta ocasió no m'ha parescut així. La història és prou clara per no tenir problema a l'hora d'assimilar un nou món fictici creat per Brian Azzarello i Eduardo Risso, un món que tanmateix està basat en el real, i més concretament en els suburbis hispanoamericans dels EUA. Una protagonista carismàtica i una història de venjança que queda a l'aire, a l'espera del segon número.

El dibuix és molt especial. El punt fort de Risso no són les cares però fa un esforç recompensat per dotar-les d'expressivitat. Els cossos, sobretot els femenins, gaudeixen d'una sensualitat esplèndida i en conjunt és un goig recrear la vista amb aquestes vinyetes.

Pots veure les primeres pàgines aquí.

16 de juliol 2006

Bola de drac #1

Categoria:

He de reconèixer que mai no havia llegit res de Bola de drac abans de l'aparició de l'edició definitiva en català en forma de col·leccionable quinzenal que fa uns mesos treu Planeta DeAgostini. Quan van aparèixer els dibuixos animats a TV3, allà per l'any 1989, no m'hi vaig enganxar, i quan va aparèixer la serialització en còmic ni tan sols me'n vaig tèmer. Aquesta nova edició, respectuosa amb l'original japonesa, és una bona ocasió per entrar en el fantàstic món de Son Goku i els seus amics i enemics. El número u ens introdueix en la història primer fent-nos conèixer la ingenuïtat de Goku, i després les característiques d'alguns dels personatges que es convertiran en principals.

Com que la història és, de moment, senzillíssima, Toriyama es pot recrear en anècdotes que enriqueixen el seu univers i que demostren un sentit de l'humor molt fi i irònic. És senzillament genial l'obsessió que el follet tortuga té per les bragues de les al·lotes.

Black Jack #6

Categoria:

El millor cirurgià del món segueix visquent aventures en la col·lecció que fa vuint anys va editar Glénat, i que va suposar l'aterratge de Tezuka a Espanya. En el número 6 destaquen les històries que aprofundeixen en la relació entre el metge i Pinoko, la nina que viu amb ell i, molt especialment, la titulada "Devoción por la medicina", que presenta un final esgarrifós. Això no vol dir que la resta d'històries incloses en aquest volum no valguin la pena. Aquest és un dels treballs més lúcids del mestre Tezuka, i segurament seria una bona idea reeditar-lo.

15 de juliol 2006

Batman #1

Categoria:

El mes passat Planeta DeAgostini va començar a publicar la nova sèrie regular de Batman en un format recopilatori de quatre còmics books. Si hom agafa el còmic i el llegeix del principi al final, com se sol fer, quedarà desconcertat davant la interrupció dels diferents arcs argumentals que es plantegen. Tot i que es pot intuir llegint la caixa de crèdits, no és fins al número dos que s'explica què és aquest aparent galimaties. Realment són quatre sèries que corren paral·leles en un mateix volum. Així, cada mes, per un preu molt raonable, tendrem quatre còmics books de Batman. Per ajustar tant el preu, i tenint en compte que a Espanya DC no estira tant com Marvel, el paper és barat i mata la lluentor de la tinta i el color.

Ja he dit moltes vegades que a mi ni els superherois ni els superdolents em diuen res, però sent una especial debilitat pel detectiu disfressat de rata pinyada, segurament perquè no és un superheroi. En aquest primer número predomina la seva vessant detectivesca i no hi apareix cap moneiato d'aquells tan horrorosos que solen fer malifetes a Batman. Ho agraesc profundament i esper que aquesta sigui la línia, al manco en una de les quatre col·leccions que incorpora.

Homunculus #3

Categoria:

Crec que han passat uns sis mesos entre la publicació del número 2 i el número 3 d'aquesta sèrie d'Hideo Yamamoto. En tot aquest temps hi he estat pensat moltes vegades perquè és una sèrie molt ben plantejada, amb un argument intrigant sense que hi hagi persecucions ni dispars. Esperava ansiosament el número tres i Ponent Mon, a la fi, l'ha editat. A mesura que anam adaptant-nos a la nova habilitat del protagonista, descobrim més coses d'un Japó una mica sòrdid. Qui no segueixi aquesta sèrie encara hi és a temps.

09 de juliol 2006

El viatger dela tundra

Categoria:

Fa gairebé cinc anys que vaig descobrir l'autor Jiro Taniguchi amb El almanaque de mi padre, una història apassionant que gira al voltant d'un funeral. A partir de la publicació de la seva publicació, hem pogut seguir la feina d'aquest autor gràcies a editorials com Ponent Mon, que ara ens ofereix El viajero de la tundra. Taniguchi no és un autor que faci series de milers de pàgines sinó que se centra en històries curtes (i les més llargues segueixen essent curtes per a un mangaka) en les que si hi ha acció sempre està subordinada a quelcom més profund que una simple descàrrega d'adrenalina.

El tom que avui comentam és una recopilació de sis històries realitzades entre 1994 i 2004, i publicades originalment en revistes japoneses. Aparentment les històries tenen poc en comú. Les tres primeres, la primera de les quals dóna nom al tom, comparteixen escenari: les muntanyes nevades i inhòspites recorregudes per humans assustats. Veure la coherència a aquesta tria no és fàcil, però tampoc impossible. Darrere sis històries essencialment diferents, i en especial les 3 darreres, s'hi amaga el nexe. No és un personatge, ni un escenari, ni una època. És la necessitat de solitud que comparteixen els personatges de les diferents històries i la impossibilitat de trobar-la fins i tot en els paratges més allunyats de la civilització.

A la historia "El viajero de la tundra" hi trobam uns caçadors que es perden i són rescatats per un home enigmàtic. Un dels caçadors és Jack London, conegut novel·lista que es va inspirar en les seves vivències per la part més nord de Nordamèrica. El fet de ser un personatge amb nom i llinatges inspirat en un home que va existir no té més importància. En la tundra pelada és una criatura més que intenta sobreviure substituint les inexistents capacitats físiques per fer-ho amb enginys. La segona, titulada "El páramo blanco", torna a estar ambientada en la regió del riu Yukon, a Alaska, i planteja una situació límit: la supervivència d'un home que forma part d'una comitiva que transporta el taüt d'un home ric per ser enterrat a la seva terra. Taniguchi aquí empra el recurs de el·lipsi de forma prodigiosa perquè no veiem com els llops es van cobrant les víctimes, primer els cans del trineu i després els humans. En comptes d'això se centra en la desesperació d'aquests homes que perden la vida per transportar el cos d'un home capritxós. La forma que tenen els llops d'aconseguir les preses posa els pèls de punta, i aquí més que mai percebem de la feblesa de l'espècie que controla el designi de tot el planeta. La tercera història, "Hacia la montaña", utilitza el tema de la venjança per fer una història més tòpica però tanmateix interessant. Un ancià està torturat pel record d'un fill que va ser víctima d'un ós i arriba a la conclusió que no podrà tenir conhort fins que acabi amb ell. Evidentment aquí el més important no és el tema, sinó com es resol i, sobretot, la caracterització psicològica dels personatges.

Les històries que vénen a continuació deixen la muntanya. "Kaiyosejima" és molt Taniguchi, amb la reflexió sobre el pas del temps com a tema que es materialitza en un salt enrere perquè el protagonista recorda l'amistad amb una al·lota però també detalls d'aquell estiu al poble dels seus oncles. "Shôkarô" és la història més fluixa de la recopilació, segurament perquè dóna molt més que per a una vintena de pàgines. Tornam a trobar-nos davant un exercici detallístic fruit del record del protagonista, que en aquesta ocasió és un aspirant a mangaka que viu en un prostíbul reconvertit en dispesa. Si hem arribat fins el final d'aquesta història i encara no ens ha captivat el tom, sucumbirem a "Regresar al mar", una història d'amor fraternal entre un oceanògraf i Dick, una balena geperuda. És tan deliciosa que m'estim més no comentar res més d'ella.

08 de juliol 2006

Knights of the Old Republic #2

Categoria:

Després d'un primer número introductori, aquesta nova sèrie de Star Wars ens endinsa plenament en una trama de dimensions desconegudes. El padawan Zayne Carrick no pot confiar en ningú perquè el seu món s'han enfonsat. O al manco això pareix. Es veurà immers en lluites entre companys sense que en cap moment pugui fer altra cosa que escapar sense destinació.

El dibuix és una mica xocant de tot d'una per una aparent blanor però aquesta sensació desapareix a les poques pàgines.

Gotham Central

Categoria:

Amb els anys Gotham, la ciutat protegida per Batman, ha agafat entitat pròpia i tard o d'hora havia de donar peu a còmics centrats en els seus habitants normals i corrents. La sèrie Gotham Central ens endinsa en el dia a dia de la policia local d'aquesta ciutat. Els casos, les persones, les debilitats, les vides més enllà del treball, formen la seva temàtica. Una sèrie de policies guionitzada pels prestigiosos Ed Brubaker i Greg Rucka i dibuixada per un excel·lent Greg Scott. Destac especialment la tasca del dibuixant, recolzada pel colorista. Els gestos, els enquadraments, els silencis, el muntatge... aquest manso és un petit geni!

06 de juliol 2006

50 anys no són res

Categoria:

La manipulació dels fets històrics i, especialment, de la seva projecció en el present, ha estat una de les prioritats de qui ostenta el poder des d'Atapuerca. L'altra prioritat ha estat mantenir la majoria en la més absoluta ignorància. Això ha estat així des de sempre, i aquí hi tenen un paper molt important les religions, però aquest muntatge no ha acabat d'encaixar fins l'aparició de la democràcia. Aparentment és el millor sistema perquè és el poble qui té el poder d'elegir els seus governants. Evidentment aquest perill per a l'statu quo va ser detectat i resolt d'una forma esplèndida: fer creure a la gent que pensa per ella mateixa i donar-li accés a tots els béns materials que pugui somniar. Així els lliurepensadors, els crítics, els objectius, els intel·lectuals, els qui en definitiva pensen per ells mateixos, queden completament neutralitzats en ser arraconats en una minoria hermètica perquè la gran massa de gent ni entén què volen ni ho volen entendre.

Però a part de la història que ens permet entendre el present hi ha la petita història. Aquella viscuda anònimament per les persones planes que s'enquadra en els grans esdeveniments però de forma tangencial. Aquesta visió de la història també és important perquè ens permet humanitzar-la, posar-li nom i llinatges de gent que ja ha estat oblidada però que va viure la seva vida, llarga o curta, amb tot el ventall de sentiments, il·lusions i frustracions que podem tenir.
El còmic d'aquesta setmana va d'això: en poc més de cinquanta pàgines, el guionista Juan Luis Iglesias i la dibuixant Olga Carmona, realitzen 50 años no es nada, un repàs a la vida d'un home qualsevol, Amador, des de la guerra civil fins l'any 1987. Un projecte molt pretensiós per a dos autors novells, que a més estructuren la història de forma fragmentària, com a flaixos que van agafant sentit a mesura que els anam unint mentalment. S'inventen un protagonista, que comença tenint 25 anys i en plena guerra civil deixa la seva dona embarassada per fugir amb la seva amant a Portugal. A partir d'aquí recorrerem la seva vida acompanyats per episodis històrics transcendentals com la descolonització d'Angola, la revolució dels clavells o l'aprovació de la constitució espanyola. Tots aquests esdeveniments serveixen per contextualitzar la veritable història d'aquest còmic, la d'Amador i la seva família. Aquest és per a mi un encert, perquè els autors haurien pogut caure en la temptació de voler relacionar aquests grans esdeveniments amb els petits d'una forma forçada.

La tasca era molt difícil i l'esforç lloable. El resultat és per a mi satisfactori tot i que no és perfecte. La caracterització psicològica dels personatges es ressenten de l'aposta excessiva pel transcentendalisme. Aquest, en cas de pretendre la seva aparició, s'ha de construir a partir dels personatges i no a l'inrevés. La intenció emotiva dels autors, especialment del guionista, no acaba de quallar. S'intueix, i en alguns episodis apareix de forma clara, com el titulat "Carlos, el niño pintor", però, en la mort de Joano o en la vellesa d'Amador la cosa va més justa.

També hi apareixen els homenatges, essent el més evident el dedicat en dos episodis a Carlos Giménez i la seva obra Paracuellos. Al primer que apareix, "Carlos, el niño pintor", es fa de forma indirecta, apareixent un hospici semblant als que va conèixer Giménez. A "Tarde de domingo" és molt més evident, perquè el protagonista de l'episodi, el jove que temps enrere va viure a l'hospici, llegeix el primer àlbum de Paracuellos.

50 años no es nada és una coedició de Dibbuks i Aleta, dues editorials caracteritzades per la seva aposta per obres arriscades. Aquesta és una d'elles, que ha de lluitar amb centenars de novetats mensuals. Si la veus, arrufada en un racó de qualque prestatgeria de la llibreria especialitzada, dóna-li una oportunitat. S'ho paga.

Novetats de Dibbuks per a juliol

Categoria:

Koma #1: La voz de las chimeneas

Autors: Pierre Wazem i Frederik Peeters.

24 x 32 cm. 48 pàgines a color enquadernades en cartoné. 12 €.

Koma és una història trepidant. La petita Addidas ajuda diàriament al seu pare amb la neteja de les ximeneies de les que s'encarrega segons contracte. No poden perdre temps ja que la competència d'altres zones està esperant un moment de flaquesa. No obstant existeix un món diferent ocult sota les ximeneies, amb les seves pròpies regles i hàbits en els que Addidas es veu implicada i serà protagonista de la sort d'un dels habitats d'aquestes profunditats.

Cuentos perversos #1

Autor: Richard Moore.

21 x 29,7 cm. 80 pàgines en blanc i negre enquadernades en rústica. 12 €.

Primer recopilatori d'històries eròtiques publicades originalment en la revista Sizzle Magazine. Segons el mateix autor és "una col·lecció per a adults en les que incloc saboroses i contundents aventures protagontizades per déus, diableses, querubins i tota classe de delicioses belleses semidivines. Aquest art és luxuriós, voluptuós, exuberant, irresistible i... bé... estimulant. Perill: pot ser addictiu!".

05 de juliol 2006

Entrevista a Guillem March

Categoria:

Guillem March és un incansable autor que s’ha fet un racó en el difícil món del còmic. Tot i ser encara (legalment) jove, ja fa lustres que dibuixa. Amb un passat Otaku inconfessable, que ara acaba de publicar en àlbum, fa cinc anys que dibuixa tires de premsa, unes tires que demostren que ha superat la prova i que no és un de tants al·lots que començaren a dibuixar en un moment donat, sense continuïtat. El seu talent és innegable, i la seva cordialitat envejable.

Acabes de publicar dos àlbums, amb poques setmanes de diferència.

Sofía, Ana y Victoria és una nova edició d'una sèrie de tres de còmic books que fa dos anys va treure Dolmen, amb el color revisat i millorat i amb un format més europeu. L'altre, Laura, és la primera vegada que surt recopilat en un sol volum.

Laura el treu Dolmen, i Sofía, Ana y Victoria ho fa una nova editorial, Diábolo.

Sí, la gent de Diábolo es va posar en contacte amb mi perquè els havia encantat la minisèrie i em varen oferir la publicació de material semblant. Ja tenia enllestit i enparaulat Laura amb Vicente García, de Dolmen, i va ser quan em demanaren poder treure l'esmentada minisèrie en format àlbum. A mi em va encantar la idea i Dolmen no va posar cap entrebanc a alliberar els drets d'edició per cedir-los a Diábolo.

No són tots els autors que veuen dues edicions de la mateixa obra en tan poc temps.

Això és el que pens, però si un editor troba que val la pena fer-ho, deu ser perquè de qualque manera hi troba sentit comercial.

I entre la minisèrie i l’àlbum de Diábolo, Sofía, Ana y Victoria va debutar al mercat francès, amb el nom de Souvenirs.

Ho va editar Paquet Éditions, que és una editorial francesa molt petita però que edita molt bé. Ara veurem com funciona per allà.

Hi ha gent que creu que Diábolo és un segell de Dolmen.

Això és perquè la maquetació de la portada i de l'interior l'he feta jo, procurant-hi una unitat estilística, i casualment el logotip d'ambdues editorials també és un disseny meu. Dolmen és de Palma i Diábolo és de Madrid i Saragossa i no tenen cap relació, tot i que no han tingut cap problema a incloure un anunci del còmic de l'altra editorial en la darrera pàgina.

Els dos àlbums estan protagonitzats per al·lotes.

Són dos còmics dirigits a lectors d'ambdós sexes. Fa cinc anys vaig rebre la comanda d'un diari de realitzar una tira setmanal que havia d'estar protagonitzada per al·lotes i que havia d'anar dirigida al públic femení. Aquesta va ser una condició, i l'altra va ser que el format havia de ser
apaïsat perquè havia d'ocupar poc menys de mitja plana, compartint secció amb una altra tira, realitzada per Jaume Balaguer, de temàtica i públic masculí. En aquells moments no sabia quant de temps estaria fent la tira, però em vaig arriscar a fer-la de continuarà, fent durar cada arc
argumental entre vint i trenta entregues, tot oferint-hi una història cada any. Abans d'aquesta feina només havia publicat un fanzine i una història inconclosa amb Amaníaco, amb un estil humorístic, així que no sabia si mai hi podria haver algú interessat a treure’n la recopilació.

Es fa molt difícil pensar en la lectura tan fragmentada dels àlbums, a mitja plana per setmana. Les històries tenen un ritme d’acord amb el format àlbum no pas amb el format tira.

No hi ha un guió previ gaire detallat. El sistema que he emprat és fer un esbós de la mitja plana a partir del fil argumental. L'obra ha anat sortint de forma poc premeditada, d'avui sense pensar massa en el demà, precisament perquè com he dit no sabia, ni encara sé, quant de temps continuaré fent aquesta feina.

Aquests còmics els podria haver fet una dona.

Són històries parcialment autobiogràfiques. Les protagonistes són projeccions de vivències i de pensaments meus, canviant el sexe per despistar. No són estereotips recreats per una ment masculina, sinó que he fet un esforç per què el punt de vista sigui femení, i per això he comptat
amb l'ajuda de la meva germana petita, que ha aportat idees valuosíssimes i, a més, m'ha assessorat en aspectes com la combinació realista de la roba, la credibilitat de l'espai temporal i geogràfic ... coses que segurament m'haurien passat desapercebudes però que a ella no i que
han contribuït a fer els meus còmics més propers a la realitat.

La temàtica dels dos àlbums és semblant. Els definiries com a còmic costumista o crònica juvenil?

Tant m’és una cosa com l'altra.
I els personatges hi viuen immersos dins una Palma que coneixem, plena de detalls que retraten una època.

Per escriure i per dibuixar històries creïbles d'aquest estil has d'haver viscut el que viuen els protagonistes. És vera que he omplert el seu món d'objectes contemporanis. Es pot seguir la ràpida evolució del mòbil, hi apareix un Mégane perquè quan va sortir em feia gràcia que fos
tan lleig ...

Fins i tot la moda dels personatges hi ha anat evolucionant.

Clar que sí: quan vaig començar Sofía, Ana y Victoria era l'any 2001 i fins ara he dibuixat les històries ambientades en el moment que les dibuixava. No és una retrospectiva. Vist d'una tirada, a més de l'evolució estilística del meu dibuix, es pot seguir l'evolució de la societat.

En la primera pàgina de Sofía, Ana y Victoria, Sofía du un tipus de collar, com una cinta negra, que feia molt de temps que no veia.

Ara encara en duen, però més prim. Actualment la tendència és mesclar coses de totes les èpoques. No es pot dir que tornin els setanta o els vuitanta. Torna tot, i torna plegat.

El to de les històries oscil·la entre la frivolitat més banal i un cert grau de dramatisme.

Sí, en cada història del primer àlbum hi ha un intent de violació. Pareix coherent, però en realitat he anat improvisant molt a mesura que anava creant les històries. He anat variant l'enfocament. A l'album Sofía, Ana y Victoria hi ha tres històries, protagonitzades per les al·lotes que li posen títol. A Sofía em vaig centrar molt en ella. La segona història és un thriller, i la tercera és realment un aplec de tres històries en les quals em vaig centrar més en l'experimentació gràfica, fent que el guió se'n ressentís.

L’àlbum Laura és una única història de cinquanta pàgines.

Tot i que vaig dibuixar aquest còmic per al diari, el vaig pensar per ser editat en àlbum. L'altre no, m’acontentava poder arribar-lo a veure en format còmic book, però a l'hora de començar Laura ja em veia amb coratge d'aconseguir una edició més europea. Vaig donar a les pàgines molta més resolució que la necessària per a la reproducció en paper diari, pensant en l'edició d'un àlbum.

Centrem-nos en la tècnica. Aquests dos àlbums són una autèntica capsa de sorpreses, perquè en varia molt l’acabat.

A Sofía vaig fer l'entintat amb pinzell i el color amb aquarel·la, retocada informàticament a cada edició.

Hi ha uns quants trets estilístics curiosos, com la barbeta en punta dels personatges, especialment de la protagonista.

Això de la barbeta en punta em va condicionar molt. Vaig començar fent-la perquè m'agradava, però a la meitat de la història ja la tenia avorrida. Vaig intentar suavitzar-la però tampoc no massa perquè sinó no pareixeria la mateixa al·lota. L'original és més gran que la reproducció.
A Ana vaig entintar amb plomí i no em va agradar treballar-hi. Això d'haver de mullar la punta a cada moment... Ara, per aconseguir la línia fina utilitz un Pilot. El color d'Ana també és d'aquarel·la.

A Ana l’acabat és menys definit, brossenc.

L'original és més petit que la reproducció i per això es veu així.

Victoria és molt Lichtenstein.

Vaig tornar a entintar amb pinzell i el color és totalment digital. Vaig experimentar molt, introduint metàfores visuals que no haguessin encaixat gaire en un altre estil gràfic. Abans
d'acabar la història vaig canviar, deixant d'experimentar tant i aprofundint en la textura i la introspecció dels personatges.

Al llarg de l’àlbum vas abandonant la nit.

He tingut la tendència a fer unes històries molt lineals, sense el·lipsis massa pronunciades. Al final de l'àlbum ho intent evitar enllaçant la darrera història amb la primera. Per cert, la darrera història de Sofía, Ana y Victoria està feta després de Laura.

Hi empres molt el recurs fotogràfic.

Tinc una càmera digital de fa quatre o cinc anys, quan encara no estava clar que desbancaria la fotografia tradicional, i en tot aquest temps he reunit moltíssimes imatges que volia aprofitar en algun còmic. Pareix que no, però du més feina que si es dibuixa tot. Fixa't que les pàgines
tenen el color i la lluminositat unificada i una composició també molt estudiada. He aprofitat les fotos de moltes maneres: com a model, com a fons identificable i com a textura. El color és íntegrament digital, però hi he anat afegint capes perquè tingués un acabat més manual. Em
vaig cansar molt de fer aquesta història i a la meitat la vaig deixar per fer-ne una altra, que formarà part d'un tercer àlbum d'al·lotes. En reprendre Laura vaig aprofitar el canvi temporal per fer també un canvi argumental. De més tràgica a més desenfada.

Totes les històries passen a Mallorca.

De sempre m'han agradat els llocs i els noms que conec. Quan dibuixava imitant els autors japonesos posava noms d'aquí, i això xocava.

Hi ha poc humor en aquestes històries, però quan n’hi ha no caus en la debilitat de fer la verba sobre les espatlles dels de sempre.

Això del castellorquí no m'agrada gens. És un humor molt barroer i fàcil que té un públic, però no m'hi incloc.

Abans has afirmat que en aquestes històries has tingut plena llibertat. Són còmics d’autor, o hi fas proves per fer el bot cap a Amèrica?

Sí. Em pensava que havia de venir un editor de DC al Saló de Barcelona i he fet unes pàgines de Batman per provar sort, però ha resultat que no vé ningú de DC i ve un editor de Marvel, així que he hagut de deixar Batman per fer uns esbossos de Wolverine.
És a dir, que autor o mercenari: no hi ha terme mitjà.

Això està clar. O faig el que vull o que em paguin molt i faré el que em diguin. Si d'aquestes mostres surt qualque contracte, fantàstic.
Si et va bé, deixarem de veure còmics teus, com aquests que has publicat?

En tinc dos més prevists, un ja està fet i l'altre està començat, així que baldament soni la flauta a Amèrica aquests apareixeran.

Ara no has d’anar físicament als EUA, per fer-hi feina.

Es pot fer feina des d'aquí. En Paco Díaz fa feina per als EUA i els països escandinaus sense sortir de sa Cabaneta.

A aquest l’he d’aplegar aviat. I el mercat francès?

El primer àlbum ja ha sortit amb Paquet Éditions. El segon segur que sortirà a França però per ventura no ho traurà Paquet. Estaria molt bé que s'hi interessàs Dargaud.

03 de juliol 2006

Novetat de Ponent Mon per al juliol

Categoria:

Ponent Mon ens prepara la següent novetat per a aquest mes:

Homunculus #4

Autor: Hideo Yamamoto

200 pàgines en blanc i negre. 12,5 x 18 cm. 10 €.

Novetats de Glénat per a juliol

Categoria:

Pots descarregar el pdf amb les novetats d'aquest mes de Glénat d'aquí.

S'hi han detectat dues errades: K, d'Humberto Ramos, i Valentine 2 tenen 48 pàgines a color i no apareixeran fins a mitjan juliol.