Llunari

Adéu Llunari, hola Nou Llunari

2006-08-21T19:53:00.000+02:00

Aquesta és la darrera entrada d'aquest bloc. A partir d'ara escriuré al Nou Llunari. Esper que el visiteu regularment.

Bola de drac #2

2006-08-18T08:39:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Ja amb la lectura del número dos de l'edició definitiva de Bola de Drac, que apareix quinzenalment editada per Planeta DeAgostini, han desaparegut tots els prejudicis que tenia contra aquesta icona dels anys noranta. Mai no he estat seguidor de les aventures d'en Son Goku, sobretot perquè ha arribat un punt que els dibuixos animats em patinen sobiranament. Com sempre passa, la versió en còmic, que sol ser anterior a l'anime, possibilita conèixer el personatge de la mà directe del seu creador, en aquest cas el gran Akira Toriyama. Pàgines i pàgines plenes d'un humor que a vegades és fàcil però que en la majoria de casos està resolt amb molta perícia. L'obsessió del follet tortuga per les al·lotes jovenetes i, més concretament, per les seves bragues, podria arribar a convertir aquesta sèrie en un monument al mal gust. Res d'això. Darrere aquest humor picant o l'aparent simplesa de la trama i els personatges protagonistes i antagonistes hi ha tot un univers que va agafant forma tridimensional.

El camí a Hanumar

2006-08-18T08:28:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El número 12 de la sèrie regular Conan: La Leyenda és molt especial perquè a la fi es topen cara a cara en Conan i na Janissa, una al·lota tremenda que segurament es convertirà en un dels personatges més carismàtics d'aquesta nova etapa d'històries del cimmerià. Misteriosa i poderosament atractiva, na Janissa té una mirada obscura i insondable, que amaga un passat inimaginable. Segurament és la millor lluitadora de l'era Hibòria i evidentment en Conan no és rival per a ella, i així ho demostra en cinc minuts de lluita. El nostre bàrbar es queda completament al·lucinat d'aquest organisme femení i la seva destresa en el combat, però com gairebé sempre li passa, les dones que més l'interessen són molt esquives. El número s'arrodoneix amb la història de na Janissa, el per què i com es va convertir en una màquina de matar. Una autèntica joia.

La saga de Ra's al Ghul #6

2006-08-04T08:26:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Un número centrat en en Bane és per a mi un plaer. I si està acompanyat de na Talia, la filla d'en Ra's al Ghul, la cosa no pot anar millor. Un guió contundent d'en Chuck Dixon i un dibuix molt bo d'en Graham Nolan i en Tom Palmer fan d'aquest volum un dels millors de la col·lecció.

La saga de Ra's al Ghul #5

2006-07-21T08:13:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Feia molt de temps que havia deixat de comentar el col·leccionable que Planeta DeAgostini va treure en dotze entregues aprofitant l'estrena de la nova pel·lícula d'en Batman. El facinerós és el poderós Ra's al Ghul, molt més interessant en la versió en paper, i aquest col·leccionable recopila no sé si tots, però podria ser que sí, els arcs argumentals en els que ha aparegut directament o indirecta.

Continúa la saga "Contagio", que en el seu moment es va escampar per diverses sèries regulars de DC, no totes elles dedicades a l'home disfressat de rata pinyada. És per això que el dibuix i el guió és tan desigual ja que són diferents equips artístics els que donen forma als episodis. Pur entreteniment que no aspira a cap tipus de trascendència.

Aquí tens unes pàgines.

Les criatures de Rhan

2006-07-20T16:09:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La història principal del número 20 de la tercera edició de La espada salvaje de Conan té un equip artístic de luxe: guió d'en Bruce Jones i dibuixos d'en John Buscema i n'Ernie Chan. El resultat és una història inquietant al voltant d'una enigmàtica al·lota que té una peculiar forma d'evolucionar amb el temps. La capacitat d'enteniment del cimmeri es du al límit amb aquest afer mentre evidentment es veu obligat a lluitar amb criatures hostils.

La història de complement és la VI part de La isla de los piratas, protagonitzada per na Valeria i creada per en Roy Thomas i en John Buscema. Com sempre, el gran Buscema desmillora molt quan és ell mateix qui s'entinta.

La maniobra hutt

2006-07-20T15:45:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La segona part de la Trilogía de Han Solo continúa la trama plantejada al primer llibre. L'autora teixeix la història d'en Han Solo prèvia a la trilogia clàssica enllaçant-la amb la informació que coneixem pels canals canònics i pels de l'univers expandit. Ens explica el rescat d'en Chewie, l'expulsió deshorosa d'en Han del cos d'oficials imperials, la vida a la lluna contrabandista de Nar Shadda, que apareix a Dark Empire, i moltes altres coses que entusiasmaran els fans de la saga.

Batman #2

2006-07-19T08:07:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Ficar quatre o cinc històries que corren paral·leles, i que pertanyen a altres tantes col·leccions, en un sol volum no em pareix la millor manera d'afavorir la implantació de la sèrie regular de Batman. Segurament és un fet habitual en l'edició de còmics de superherois, ho desconec, però presenta una confusió fàcilment evitable. Algú pot dir que és com si llegissis quatre còmic books diferents un darrere l'altre, però tenir-los enquadernats conjuntament i sense més distinció entre un i altre que un petit text de suport que diu una cosa així com "Continuarà", em segueix donant una sensació de galimaties innecessari.

Així i tot, la selecció em pareix correcta. De totes, la història més interessant és la primera, amb una trama al voltant de Mr. Fred, i la que fa reaparèixer el facinerós que més m'agrada de tots: Bane. La darrera, guionitzada pel desaparegut Archie Goodwin, em pareix molt inquietant, sobretot pel tipus de dibuix que la il·lustra. Veurem com continúa...

100 bales #1

2006-07-19T07:55:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Una vegada rellegits els dos primers números de la sèrie 100 bullets, que formen el primer lliurament de la sèrie regular que tot just acaba d'arrencar Planeta DeAgostini, he de dir que m'ha agradat molt més que la primera vegada que ho vaig fer, quan Norma tenia els drets de DC. Tenia un record de gran confusió en les històries que vaig llegir en el seu moment, però en aquesta ocasió no m'ha parescut així. La història és prou clara per no tenir problema a l'hora d'assimilar un nou món fictici creat per Brian Azzarello i Eduardo Risso, un món que tanmateix està basat en el real, i més concretament en els suburbis hispanoamericans dels EUA. Una protagonista carismàtica i una història de venjança que queda a l'aire, a l'espera del segon número.

El dibuix és molt especial. El punt fort de Risso no són les cares però fa un esforç recompensat per dotar-les d'expressivitat. Els cossos, sobretot els femenins, gaudeixen d'una sensualitat esplèndida i en conjunt és un goig recrear la vista amb aquestes vinyetes.

Pots veure les primeres pàgines aquí.

Bola de drac #1

2006-07-16T07:48:00.000+02:00

Categoria: Còmic

He de reconèixer que mai no havia llegit res de Bola de drac abans de l'aparició de l'edició definitiva en català en forma de col·leccionable quinzenal que fa uns mesos treu Planeta DeAgostini. Quan van aparèixer els dibuixos animats a TV3, allà per l'any 1989, no m'hi vaig enganxar, i quan va aparèixer la serialització en còmic ni tan sols me'n vaig tèmer. Aquesta nova edició, respectuosa amb l'original japonesa, és una bona ocasió per entrar en el fantàstic món de Son Goku i els seus amics i enemics. El número u ens introdueix en la història primer fent-nos conèixer la ingenuïtat de Goku, i després les característiques d'alguns dels personatges que es convertiran en principals.

Com que la història és, de moment, senzillíssima, Toriyama es pot recrear en anècdotes que enriqueixen el seu univers i que demostren un sentit de l'humor molt fi i irònic. És senzillament genial l'obsessió que el follet tortuga té per les bragues de les al·lotes.

Black Jack #6

2006-07-16T07:35:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El millor cirurgià del món segueix visquent aventures en la col·lecció que fa vuint anys va editar Glénat, i que va suposar l'aterratge de Tezuka a Espanya. En el número 6 destaquen les històries que aprofundeixen en la relació entre el metge i Pinoko, la nina que viu amb ell i, molt especialment, la titulada "Devoción por la medicina", que presenta un final esgarrifós. Això no vol dir que la resta d'històries incloses en aquest volum no valguin la pena. Aquest és un dels treballs més lúcids del mestre Tezuka, i segurament seria una bona idea reeditar-lo.

Batman #1

2006-07-15T07:33:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El mes passat Planeta DeAgostini va començar a publicar la nova sèrie regular de Batman en un format recopilatori de quatre còmics books. Si hom agafa el còmic i el llegeix del principi al final, com se sol fer, quedarà desconcertat davant la interrupció dels diferents arcs argumentals que es plantegen. Tot i que es pot intuir llegint la caixa de crèdits, no és fins al número dos que s'explica què és aquest aparent galimaties. Realment són quatre sèries que corren paral·leles en un mateix volum. Així, cada mes, per un preu molt raonable, tendrem quatre còmics books de Batman. Per ajustar tant el preu, i tenint en compte que a Espanya DC no estira tant com Marvel, el paper és barat i mata la lluentor de la tinta i el color.

Ja he dit moltes vegades que a mi ni els superherois ni els superdolents em diuen res, però sent una especial debilitat pel detectiu disfressat de rata pinyada, segurament perquè no és un superheroi. En aquest primer número predomina la seva vessant detectivesca i no hi apareix cap moneiato d'aquells tan horrorosos que solen fer malifetes a Batman. Ho agraesc profundament i esper que aquesta sigui la línia, al manco en una de les quatre col·leccions que incorpora.

Homunculus #3

2006-07-15T07:16:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Crec que han passat uns sis mesos entre la publicació del número 2 i el número 3 d'aquesta sèrie d'Hideo Yamamoto. En tot aquest temps hi he estat pensat moltes vegades perquè és una sèrie molt ben plantejada, amb un argument intrigant sense que hi hagi persecucions ni dispars. Esperava ansiosament el número tres i Ponent Mon, a la fi, l'ha editat. A mesura que anam adaptant-nos a la nova habilitat del protagonista, descobrim més coses d'un Japó una mica sòrdid. Qui no segueixi aquesta sèrie encara hi és a temps.

El viatger dela tundra

2006-07-09T09:33:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Fa gairebé cinc anys que vaig descobrir l'autor Jiro Taniguchi amb El almanaque de mi padre, una història apassionant que gira al voltant d'un funeral. A partir de la publicació de la seva publicació, hem pogut seguir la feina d'aquest autor gràcies a editorials com Ponent Mon, que ara ens ofereix El viajero de la tundra. Taniguchi no és un autor que faci series de milers de pàgines sinó que se centra en històries curtes (i les més llargues segueixen essent curtes per a un mangaka) en les que si hi ha acció sempre està subordinada a quelcom més profund que una simple descàrrega d'adrenalina.

El tom que avui comentam és una recopilació de sis històries realitzades entre 1994 i 2004, i publicades originalment en revistes japoneses. Aparentment les històries tenen poc en comú. Les tres primeres, la primera de les quals dóna nom al tom, comparteixen escenari: les muntanyes nevades i inhòspites recorregudes per humans assustats. Veure la coherència a aquesta tria no és fàcil, però tampoc impossible. Darrere sis històries essencialment diferents, i en especial les 3 darreres, s'hi amaga el nexe. No és un personatge, ni un escenari, ni una època. És la necessitat de solitud que comparteixen els personatges de les diferents històries i la impossibilitat de trobar-la fins i tot en els paratges més allunyats de la civilització.

A la historia "El viajero de la tundra" hi trobam uns caçadors que es perden i són rescatats per un home enigmàtic. Un dels caçadors és Jack London, conegut novel·lista que es va inspirar en les seves vivències per la part més nord de Nordamèrica. El fet de ser un personatge amb nom i llinatges inspirat en un home que va existir no té més importància. En la tundra pelada és una criatura més que intenta sobreviure substituint les inexistents capacitats físiques per fer-ho amb enginys. La segona, titulada "El páramo blanco", torna a estar ambientada en la regió del riu Yukon, a Alaska, i planteja una situació límit: la supervivència d'un home que forma part d'una comitiva que transporta el taüt d'un home ric per ser enterrat a la seva terra. Taniguchi aquí empra el recurs de el·lipsi de forma prodigiosa perquè no veiem com els llops es van cobrant les víctimes, primer els cans del trineu i després els humans. En comptes d'això se centra en la desesperació d'aquests homes que perden la vida per transportar el cos d'un home capritxós. La forma que tenen els llops d'aconseguir les preses posa els pèls de punta, i aquí més que mai percebem de la feblesa de l'espècie que controla el designi de tot el planeta. La tercera història, "Hacia la montaña", utilitza el tema de la venjança per fer una història més tòpica però tanmateix interessant. Un ancià està torturat pel record d'un fill que va ser víctima d'un ós i arriba a la conclusió que no podrà tenir conhort fins que acabi amb ell. Evidentment aquí el més important no és el tema, sinó com es resol i, sobretot, la caracterització psicològica dels personatges.

Les històries que vénen a continuació deixen la muntanya. "Kaiyosejima" és molt Taniguchi, amb la reflexió sobre el pas del temps com a tema que es materialitza en un salt enrere perquè el protagonista recorda l'amistad amb una al·lota però també detalls d'aquell estiu al poble dels seus oncles. "Shôkarô" és la història més fluixa de la recopilació, segurament perquè dóna molt més que per a una vintena de pàgines. Tornam a trobar-nos davant un exercici detallístic fruit del record del protagonista, que en aquesta ocasió és un aspirant a mangaka que viu en un prostíbul reconvertit en dispesa. Si hem arribat fins el final d'aquesta història i encara no ens ha captivat el tom, sucumbirem a "Regresar al mar", una història d'amor fraternal entre un oceanògraf i Dick, una balena geperuda. És tan deliciosa que m'estim més no comentar res més d'ella.

Knights of the Old Republic #2

2006-07-08T08:57:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Després d'un primer número introductori, aquesta nova sèrie de Star Wars ens endinsa plenament en una trama de dimensions desconegudes. El padawan Zayne Carrick no pot confiar en ningú perquè el seu món s'han enfonsat. O al manco això pareix. Es veurà immers en lluites entre companys sense que en cap moment pugui fer altra cosa que escapar sense destinació.

El dibuix és una mica xocant de tot d'una per una aparent blanor però aquesta sensació desapareix a les poques pàgines.

Gotham Central

2006-07-08T08:47:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Amb els anys Gotham, la ciutat protegida per Batman, ha agafat entitat pròpia i tard o d'hora havia de donar peu a còmics centrats en els seus habitants normals i corrents. La sèrie Gotham Central ens endinsa en el dia a dia de la policia local d'aquesta ciutat. Els casos, les persones, les debilitats, les vides més enllà del treball, formen la seva temàtica. Una sèrie de policies guionitzada pels prestigiosos Ed Brubaker i Greg Rucka i dibuixada per un excel·lent Greg Scott. Destac especialment la tasca del dibuixant, recolzada pel colorista. Els gestos, els enquadraments, els silencis, el muntatge... aquest manso és un petit geni!

50 anys no són res

2006-07-06T08:09:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La manipulació dels fets històrics i, especialment, de la seva projecció en el present, ha estat una de les prioritats de qui ostenta el poder des d'Atapuerca. L'altra prioritat ha estat mantenir la majoria en la més absoluta ignorància. Això ha estat així des de sempre, i aquí hi tenen un paper molt important les religions, però aquest muntatge no ha acabat d'encaixar fins l'aparició de la democràcia. Aparentment és el millor sistema perquè és el poble qui té el poder d'elegir els seus governants. Evidentment aquest perill per a l'statu quo va ser detectat i resolt d'una forma esplèndida: fer creure a la gent que pensa per ella mateixa i donar-li accés a tots els béns materials que pugui somniar. Així els lliurepensadors, els crítics, els objectius, els intel·lectuals, els qui en definitiva pensen per ells mateixos, queden completament neutralitzats en ser arraconats en una minoria hermètica perquè la gran massa de gent ni entén què volen ni ho volen entendre.

Però a part de la història que ens permet entendre el present hi ha la petita història. Aquella viscuda anònimament per les persones planes que s'enquadra en els grans esdeveniments però de forma tangencial. Aquesta visió de la història també és important perquè ens permet humanitzar-la, posar-li nom i llinatges de gent que ja ha estat oblidada però que va viure la seva vida, llarga o curta, amb tot el ventall de sentiments, il·lusions i frustracions que podem tenir.
El còmic d'aquesta setmana va d'això: en poc més de cinquanta pàgines, el guionista Juan Luis Iglesias i la dibuixant Olga Carmona, realitzen 50 años no es nada, un repàs a la vida d'un home qualsevol, Amador, des de la guerra civil fins l'any 1987. Un projecte molt pretensiós per a dos autors novells, que a més estructuren la història de forma fragmentària, com a flaixos que van agafant sentit a mesura que els anam unint mentalment. S'inventen un protagonista, que comença tenint 25 anys i en plena guerra civil deixa la seva dona embarassada per fugir amb la seva amant a Portugal. A partir d'aquí recorrerem la seva vida acompanyats per episodis històrics transcendentals com la descolonització d'Angola, la revolució dels clavells o l'aprovació de la constitució espanyola. Tots aquests esdeveniments serveixen per contextualitzar la veritable història d'aquest còmic, la d'Amador i la seva família. Aquest és per a mi un encert, perquè els autors haurien pogut caure en la temptació de voler relacionar aquests grans esdeveniments amb els petits d'una forma forçada.

La tasca era molt difícil i l'esforç lloable. El resultat és per a mi satisfactori tot i que no és perfecte. La caracterització psicològica dels personatges es ressenten de l'aposta excessiva pel transcentendalisme. Aquest, en cas de pretendre la seva aparició, s'ha de construir a partir dels personatges i no a l'inrevés. La intenció emotiva dels autors, especialment del guionista, no acaba de quallar. S'intueix, i en alguns episodis apareix de forma clara, com el titulat "Carlos, el niño pintor", però, en la mort de Joano o en la vellesa d'Amador la cosa va més justa.

També hi apareixen els homenatges, essent el més evident el dedicat en dos episodis a Carlos Giménez i la seva obra Paracuellos. Al primer que apareix, "Carlos, el niño pintor", es fa de forma indirecta, apareixent un hospici semblant als que va conèixer Giménez. A "Tarde de domingo" és molt més evident, perquè el protagonista de l'episodi, el jove que temps enrere va viure a l'hospici, llegeix el primer àlbum de Paracuellos.

50 años no es nada és una coedició de Dibbuks i Aleta, dues editorials caracteritzades per la seva aposta per obres arriscades. Aquesta és una d'elles, que ha de lluitar amb centenars de novetats mensuals. Si la veus, arrufada en un racó de qualque prestatgeria de la llibreria especialitzada, dóna-li una oportunitat. S'ho paga.

Novetats de Dibbuks per a juliol

2006-07-06T07:58:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Koma #1: La voz de las chimeneas

Autors: Pierre Wazem i Frederik Peeters.

24 x 32 cm. 48 pàgines a color enquadernades en cartoné. 12 €.

Koma és una història trepidant. La petita Addidas ajuda diàriament al seu pare amb la neteja de les ximeneies de les que s'encarrega segons contracte. No poden perdre temps ja que la competència d'altres zones està esperant un moment de flaquesa. No obstant existeix un món diferent ocult sota les ximeneies, amb les seves pròpies regles i hàbits en els que Addidas es veu implicada i serà protagonista de la sort d'un dels habitats d'aquestes profunditats.

Cuentos perversos #1

Autor: Richard Moore.

21 x 29,7 cm. 80 pàgines en blanc i negre enquadernades en rústica. 12 €.

Primer recopilatori d'històries eròtiques publicades originalment en la revista Sizzle Magazine. Segons el mateix autor és "una col·lecció per a adults en les que incloc saboroses i contundents aventures protagontizades per déus, diableses, querubins i tota classe de delicioses belleses semidivines. Aquest art és luxuriós, voluptuós, exuberant, irresistible i... bé... estimulant. Perill: pot ser addictiu!".

Entrevista a Guillem March

2006-07-05T07:33:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Guillem March és un incansable autor que s’ha fet un racó en el difícil món del còmic. Tot i ser encara (legalment) jove, ja fa lustres que dibuixa. Amb un passat Otaku inconfessable, que ara acaba de publicar en àlbum, fa cinc anys que dibuixa tires de premsa, unes tires que demostren que ha superat la prova i que no és un de tants al·lots que començaren a dibuixar en un moment donat, sense continuïtat. El seu talent és innegable, i la seva cordialitat envejable.

Acabes de publicar dos àlbums, amb poques setmanes de diferència.

Sofía, Ana y Victoria és una nova edició d'una sèrie de tres de còmic books que fa dos anys va treure Dolmen, amb el color revisat i millorat i amb un format més europeu. L'altre, Laura, és la primera vegada que surt recopilat en un sol volum.

Laura el treu Dolmen, i Sofía, Ana y Victoria ho fa una nova editorial, Diábolo.

Sí, la gent de Diábolo es va posar en contacte amb mi perquè els havia encantat la minisèrie i em varen oferir la publicació de material semblant. Ja tenia enllestit i enparaulat Laura amb Vicente García, de Dolmen, i va ser quan em demanaren poder treure l'esmentada minisèrie en format àlbum. A mi em va encantar la idea i Dolmen no va posar cap entrebanc a alliberar els drets d'edició per cedir-los a Diábolo.

No són tots els autors que veuen dues edicions de la mateixa obra en tan poc temps.

Això és el que pens, però si un editor troba que val la pena fer-ho, deu ser perquè de qualque manera hi troba sentit comercial.

I entre la minisèrie i l’àlbum de Diábolo, Sofía, Ana y Victoria va debutar al mercat francès, amb el nom de Souvenirs.

Ho va editar Paquet Éditions, que és una editorial francesa molt petita però que edita molt bé. Ara veurem com funciona per allà.

Hi ha gent que creu que Diábolo és un segell de Dolmen.

Això és perquè la maquetació de la portada i de l'interior l'he feta jo, procurant-hi una unitat estilística, i casualment el logotip d'ambdues editorials també és un disseny meu. Dolmen és de Palma i Diábolo és de Madrid i Saragossa i no tenen cap relació, tot i que no han tingut cap problema a incloure un anunci del còmic de l'altra editorial en la darrera pàgina.

Els dos àlbums estan protagonitzats per al·lotes.

Són dos còmics dirigits a lectors d'ambdós sexes. Fa cinc anys vaig rebre la comanda d'un diari de realitzar una tira setmanal que havia d'estar protagonitzada per al·lotes i que havia d'anar dirigida al públic femení. Aquesta va ser una condició, i l'altra va ser que el format havia de ser
apaïsat perquè havia d'ocupar poc menys de mitja plana, compartint secció amb una altra tira, realitzada per Jaume Balaguer, de temàtica i públic masculí. En aquells moments no sabia quant de temps estaria fent la tira, però em vaig arriscar a fer-la de continuarà, fent durar cada arc
argumental entre vint i trenta entregues, tot oferint-hi una història cada any. Abans d'aquesta feina només havia publicat un fanzine i una història inconclosa amb Amaníaco, amb un estil humorístic, així que no sabia si mai hi podria haver algú interessat a treure’n la recopilació.

Es fa molt difícil pensar en la lectura tan fragmentada dels àlbums, a mitja plana per setmana. Les històries tenen un ritme d’acord amb el format àlbum no pas amb el format tira.

No hi ha un guió previ gaire detallat. El sistema que he emprat és fer un esbós de la mitja plana a partir del fil argumental. L'obra ha anat sortint de forma poc premeditada, d'avui sense pensar massa en el demà, precisament perquè com he dit no sabia, ni encara sé, quant de temps continuaré fent aquesta feina.

Aquests còmics els podria haver fet una dona.

Són històries parcialment autobiogràfiques. Les protagonistes són projeccions de vivències i de pensaments meus, canviant el sexe per despistar. No són estereotips recreats per una ment masculina, sinó que he fet un esforç per què el punt de vista sigui femení, i per això he comptat
amb l'ajuda de la meva germana petita, que ha aportat idees valuosíssimes i, a més, m'ha assessorat en aspectes com la combinació realista de la roba, la credibilitat de l'espai temporal i geogràfic ... coses que segurament m'haurien passat desapercebudes però que a ella no i que
han contribuït a fer els meus còmics més propers a la realitat.

La temàtica dels dos àlbums és semblant. Els definiries com a còmic costumista o crònica juvenil?

Tant m’és una cosa com l'altra.
I els personatges hi viuen immersos dins una Palma que coneixem, plena de detalls que retraten una època.

Per escriure i per dibuixar històries creïbles d'aquest estil has d'haver viscut el que viuen els protagonistes. És vera que he omplert el seu món d'objectes contemporanis. Es pot seguir la ràpida evolució del mòbil, hi apareix un Mégane perquè quan va sortir em feia gràcia que fos
tan lleig ...

Fins i tot la moda dels personatges hi ha anat evolucionant.

Clar que sí: quan vaig començar Sofía, Ana y Victoria era l'any 2001 i fins ara he dibuixat les històries ambientades en el moment que les dibuixava. No és una retrospectiva. Vist d'una tirada, a més de l'evolució estilística del meu dibuix, es pot seguir l'evolució de la societat.

En la primera pàgina de Sofía, Ana y Victoria, Sofía du un tipus de collar, com una cinta negra, que feia molt de temps que no veia.

Ara encara en duen, però més prim. Actualment la tendència és mesclar coses de totes les èpoques. No es pot dir que tornin els setanta o els vuitanta. Torna tot, i torna plegat.

El to de les històries oscil·la entre la frivolitat més banal i un cert grau de dramatisme.

Sí, en cada història del primer àlbum hi ha un intent de violació. Pareix coherent, però en realitat he anat improvisant molt a mesura que anava creant les històries. He anat variant l'enfocament. A l'album Sofía, Ana y Victoria hi ha tres històries, protagonitzades per les al·lotes que li posen títol. A Sofía em vaig centrar molt en ella. La segona història és un thriller, i la tercera és realment un aplec de tres històries en les quals em vaig centrar més en l'experimentació gràfica, fent que el guió se'n ressentís.

L’àlbum Laura és una única història de cinquanta pàgines.

Tot i que vaig dibuixar aquest còmic per al diari, el vaig pensar per ser editat en àlbum. L'altre no, m’acontentava poder arribar-lo a veure en format còmic book, però a l'hora de començar Laura ja em veia amb coratge d'aconseguir una edició més europea. Vaig donar a les pàgines molta més resolució que la necessària per a la reproducció en paper diari, pensant en l'edició d'un àlbum.

Centrem-nos en la tècnica. Aquests dos àlbums són una autèntica capsa de sorpreses, perquè en varia molt l’acabat.

A Sofía vaig fer l'entintat amb pinzell i el color amb aquarel·la, retocada informàticament a cada edició.

Hi ha uns quants trets estilístics curiosos, com la barbeta en punta dels personatges, especialment de la protagonista.

Això de la barbeta en punta em va condicionar molt. Vaig començar fent-la perquè m'agradava, però a la meitat de la història ja la tenia avorrida. Vaig intentar suavitzar-la però tampoc no massa perquè sinó no pareixeria la mateixa al·lota. L'original és més gran que la reproducció.
A Ana vaig entintar amb plomí i no em va agradar treballar-hi. Això d'haver de mullar la punta a cada moment... Ara, per aconseguir la línia fina utilitz un Pilot. El color d'Ana també és d'aquarel·la.

A Ana l’acabat és menys definit, brossenc.

L'original és més petit que la reproducció i per això es veu així.

Victoria és molt Lichtenstein.

Vaig tornar a entintar amb pinzell i el color és totalment digital. Vaig experimentar molt, introduint metàfores visuals que no haguessin encaixat gaire en un altre estil gràfic. Abans
d'acabar la història vaig canviar, deixant d'experimentar tant i aprofundint en la textura i la introspecció dels personatges.

Al llarg de l’àlbum vas abandonant la nit.

He tingut la tendència a fer unes històries molt lineals, sense el·lipsis massa pronunciades. Al final de l'àlbum ho intent evitar enllaçant la darrera història amb la primera. Per cert, la darrera història de Sofía, Ana y Victoria està feta després de Laura.

Hi empres molt el recurs fotogràfic.

Tinc una càmera digital de fa quatre o cinc anys, quan encara no estava clar que desbancaria la fotografia tradicional, i en tot aquest temps he reunit moltíssimes imatges que volia aprofitar en algun còmic. Pareix que no, però du més feina que si es dibuixa tot. Fixa't que les pàgines
tenen el color i la lluminositat unificada i una composició també molt estudiada. He aprofitat les fotos de moltes maneres: com a model, com a fons identificable i com a textura. El color és íntegrament digital, però hi he anat afegint capes perquè tingués un acabat més manual. Em
vaig cansar molt de fer aquesta història i a la meitat la vaig deixar per fer-ne una altra, que formarà part d'un tercer àlbum d'al·lotes. En reprendre Laura vaig aprofitar el canvi temporal per fer també un canvi argumental. De més tràgica a més desenfada.

Totes les històries passen a Mallorca.

De sempre m'han agradat els llocs i els noms que conec. Quan dibuixava imitant els autors japonesos posava noms d'aquí, i això xocava.

Hi ha poc humor en aquestes històries, però quan n’hi ha no caus en la debilitat de fer la verba sobre les espatlles dels de sempre.

Això del castellorquí no m'agrada gens. És un humor molt barroer i fàcil que té un públic, però no m'hi incloc.

Abans has afirmat que en aquestes històries has tingut plena llibertat. Són còmics d’autor, o hi fas proves per fer el bot cap a Amèrica?

Sí. Em pensava que havia de venir un editor de DC al Saló de Barcelona i he fet unes pàgines de Batman per provar sort, però ha resultat que no vé ningú de DC i ve un editor de Marvel, així que he hagut de deixar Batman per fer uns esbossos de Wolverine.
És a dir, que autor o mercenari: no hi ha terme mitjà.

Això està clar. O faig el que vull o que em paguin molt i faré el que em diguin. Si d'aquestes mostres surt qualque contracte, fantàstic.
Si et va bé, deixarem de veure còmics teus, com aquests que has publicat?

En tinc dos més prevists, un ja està fet i l'altre està començat, així que baldament soni la flauta a Amèrica aquests apareixeran.

Ara no has d’anar físicament als EUA, per fer-hi feina.

Es pot fer feina des d'aquí. En Paco Díaz fa feina per als EUA i els països escandinaus sense sortir de sa Cabaneta.

A aquest l’he d’aplegar aviat. I el mercat francès?

El primer àlbum ja ha sortit amb Paquet Éditions. El segon segur que sortirà a França però per ventura no ho traurà Paquet. Estaria molt bé que s'hi interessàs Dargaud.

Novetat de Ponent Mon per al juliol

2006-07-03T21:06:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Ponent Mon ens prepara la següent novetat per a aquest mes:

Homunculus #4

Autor: Hideo Yamamoto

200 pàgines en blanc i negre. 12,5 x 18 cm. 10 €.

Novetats de Glénat per a juliol

2006-07-03T20:58:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Pots descarregar el pdf amb les novetats d'aquest mes de Glénat d'aquí.

S'hi han detectat dues errades: K, d'Humberto Ramos, i Valentine 2 tenen 48 pàgines a color i no apareixeran fins a mitjan juliol.

Novetats de Planeta DeAgostini per a juliol

2006-06-27T08:45:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Aquí tens el pdf amb les novetats de Planeta DeAgostini del mes de juliol. Les portades, preus i una breu sinopsi.

Novetats de Recerca per a juliol

2006-06-27T08:13:00.000+02:00

Categoria: Còmic

De les sèries de Recerca Editorial que continuen i comencen aquest mes destacam les editades en català. Una aposta arriscada que hauria de tenir una implantació estable.

Pots veure totes les novetats d'aquest mes aquí.

Col·lecció Hal #4: El Arsenal (2 de 2)

Guió: Salvador Vázquez. Dibuix: Daniel Pérez. Color: Tatto y Homer.

Comic-book. 17 x 24 cm. 52 pàgines color. Enquadernació amb grapa. Història completa en 2 parts. Colecció Hal volum 4, mensual. 3,50 €. ISBN: 84-96402-78-9

Simón Templas Masiosare és el millor mercenari del “Sistema”. És l’escollit per robar l’arma més poderosa que es coneix i lliurar-la al millor postor. Aquesta arma és un virus capaç de deshidratar un cos humà en segons. Només un portador vivent pot contenir aquesta arma biològica: un escarabat. Però Simón no és l’únic mercenari que va darrera aquesta joia mortal. Tots els millors mercenaris i caçarecompenses estan competint pel mateix premi. Tenim a Godzukee, que guarda una forta rancúnia a Simón; El Torque, un assassí fred i misteriós; Zazil, la nouvinguda que cerca l’oportunitat de fer-se un nom i Carroñas, un patètic perdedor que sempre segueix a Zazil.

I com a complement, una història inèdita d’Star Trek, com a avanç de la propera miniserie en motiu del 40 aniversari.

Col·lecció Valhalla #1: Akameshi: El cant del mar

Guió: Giovanni GUALDONI. Dibuixos i Color: Stefano TURCONI.

Comic-book. 17 x 24 cm. 52 pàgines color. Enquadernació amb grapa. Història completa. Col·lecció Valhalla, volum 1. 3,50 €. ISBN: 84-96402-78-9.

Japó, segle XVII. Lluny de les mirades de la resta del món, el clan dels Tokugawa, àvid de poder, firma un pacte diabòlic amb els Tama, déus ancestrals, despertant-los d’un somni mil·lenari.

És el començament d’un regnat de terror. Tan sols un grapat d’herois s’atreveix a lluitar, iniciant un viatge a través del màgic imperi. Una aventura extraordinària que reuneix la bella i misteriosa Akameshi al vell i savi monjo Uraga i al valent samurai Hayashi.

Recerca té l’honor d’inaugurar la col·lecció mensual Valhalla amb Akameshi, obra de Gualdoni i Turconi, publicada a França per Soleil.

Watchmen en cel·luloide

2006-06-26T11:55:00.000+02:00

Categoria: Cinema i TV

S'ha confirmat que està en marxa de bon de veres la versió cinematogràfica de Watchmen, la novel·la gràfica de n'Alan Moore i en Dave Gibbons que és considerada una de les 100 millors novel·les (així, en general) publicades des de l'any 1923 fins avui dia.

Estarà produïda per Warner i n'Alex Tse està fent un primer esborrany. De moment el director serà en Zach Snyder (Dawn of the Dead).

Pots llegir la notícia a Reuters.

El retorn del caparrot

2006-06-26T08:17:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Ve't aquí una paròdia sobre la més risible de les pel·lícules de la trilogia clàssica de Star Wars. El retorno del cabezón, de n'Enrique V. Vegas, conclou la trilogia de prestigis dedicat a unes pel·lícules que han marcat tota una generació. Es parteix de la trama original per simplificar-la i capgirar-la, creant un encadenament de situacions mitjanament sostenibles i alguna francament molt bona.

El dibuix, caricaturesc i amb una exageració cranial, és molt adequat. El to de la historia és desenfadat però en cap moment és sarcàstic amb la pel·lícula. Es nota que l'autor és un fan de la saga. L'únic inconvenient que li veig és la falta d'un segon nivell. Hagués estat ideal que hi poguéssim trobar, a més de l'humor directe que té, un humor una mica més elevat, amb aclucades d'ull als fans més erudits. Però potser aquest no era el propòsit...

A les muntanyes de la follia

2006-06-26T08:04:00.000+02:00

Categoria: Literatura

O he tornat molt valent de sobte o no consider que la narrativa d'en Howard Phillips Lovecraft es pugui enquadrar en el gènere de terror. La temàtica no és el gènere, per sort, sinó l'imminent perill de l'espècie humana a causa d'uns éssers extraterrestres que són activats per l'homo sapiens sapiens.

A les muntanyes de la follia és una de les més celebrades obres d'aquest autor, segurament per ser la més extensa i perquè ens presenta els horrors de l'Antàrtida d'una forma molt versemblant. La seva prosa, sense diàlegs directes, ens ofereix tota casta de detalls de les accions que els protagonistes estan duent a terme i del que van veient a mesura que exploren la maleïda ciutat perduda.

Aquesta novel·la és un bona manera d'introduir-se en els Mites creats per aquest autor, amb una validesa literària molt més elevada que d'altres més arrelats i convertits, fins i tot, en religions mil·lenàries.

Els cylons foren creats pels humans...

2006-06-25T08:36:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La sèrie de televisió Battlestar Galactica ha revolucionat la ciència ficció i per aquí quasi no ens n'hem temut. No es tracta d'una refosa de l'antiga sèrie sinó un producte completament nou que apenes guarda relació amb l'original. A punt d'estrenar-se la tercera temporada, Dynamite Entertainment, un petit segell editorial ianqui llança la sèrie de còmics inspirada en aquest univers. Acaba d'aparèixer el número 0, que ens introdueix en el primer arc argumental i que transcorre just després de l'episodi 207 (la segona part de Home).

El que falla més, com sol ser habitual, és la semblança dels personatges de paper amb els de carn i os, però si s'obvia aquest detall, les poques pàgines d'aquest número prometen diversió. Això sí, no es pretén revolucionar el còmic de la mateixa forma que la sèrie ha revolucionat la televisió.

El tresor del Temple

2006-06-24T10:27:00.000+02:00

Categoria: Còmic

L'edició espanyola de la sèrie El Escorpión ja ha arribat al número 6, agafant així la sèrie original francesa. Aquest darrer àlbum es titula El tesoro del Temple i ens dóna a conèixer la persona que hi ha darrere la sinistra màscara de l'home de la portada. Aventures clàssiques amb un fons històric i legendari sòlid. El guió de Desberg és captivador, i els dibuixos de Marini són senzillament perfectes.

Els lectors de còmic... per què hem de mester bigmacs com El codi Da Vinci tenint obres com aquesta?

Excés

2006-06-23T16:39:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En Boba Fett és un dels personatges més estimats de la saga de Star Wars. Sense ser una simple comparsa, a les pel·lícules té un paper molt curt amb un aparent final poc digne. Així i tot, s'ha convertit en una icona. En els còmics podem conèixer noves aventures seves, algunes d'elles poc afortunades però d'altres, com Overkill, prou interessants.

En aquesta ocasió l'acció transcorre sis mesos després de la batalla de Yavin, amb un Imperi desconcertat i un Fett que demostra anar per lliure. En aquest número únic ens centram en en Fett i l'Imperi. No hi apareixen rebels, ni tampoc les grans figures imperials, com en Darth Vader o l'Emperador. Oficials de segona destinats a Troska, un planeta apartat, tenen una topada amb en Fett.

El dibuix és per a mi una mica massa humorístic en les faccions dels personatges, però els escenaris i artefactes que hi apareixen donen goig, realçats per un color digital fantàstic, com ens tenen acostumats els de Dark Horse.

Els dies més llargs

2006-06-19T07:38:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La infantesa és un moment de la nostra vida de relativa durada segons es miri des del seu interior o des de l'exterior. De petit els majors m'advertien que aprofitàs bé les hores perquè a mesura que em fés gran s'acurçarien. «De gran els dies passen volant», dèien. No ho acabava de veure clar perquè el temps era inesgotable i a mi em pareixia que tampoc no corria tan ràpid per als vellets que, gaiato en mà, passaven les estones a la terrassa dels cafès de plaça. Els estius eren gairebé infinits. Transcorrien a s'Estanyol de Migjorn i el record que tenc d'aquella època és d'un temps estirat al màxim, amb dies de trenta o quaranta hores omplits amb nedades, jugades amb geypermans o clicks de Famobil (ara Playmobil), bicicletades, exploració d'obres, lectures de tebeos damunt el llit, berenars de pa amb nocilla (a mi m'agradava la marró), acampades al pinar de devora... Hi havia temps per a fer moltes coses. Tot això ho record amb una certa enyorança, content d'haver viscut una infantesa en la que la innocència no era excepció. De vegades, quan torn al lloc on vaig forjar els meus records i veig encara un rastre de cabanya o de pintures rupestres que vaig fer fa més de dues dècades, em ve una sensació molt agradable, efímera però suficient.

El darrer tebeo que he llegit m'ha fet venir aquesta mateixa emoció perquè les petites històries que formen el seu contingut parlen de la infantesa de la meva generació. El títol no pot ser més suggerent: Los días más largos. El seu autor, Fermín Solis, és un dibuixant de còmics que també fa curtmetratges amb personatges de carn i os i d'animació al mateix temps que regenta una llibreria especialitzada de Càceres que, segons pareix, s'ha convertit en el centre tebeístic de la regió. És, per tant, un home polifacètic que, d'infant, era reservat i independent. Preferia un tebeo abans que una pilota i el seu caràcter observador el va fer ser bastant solitari. Els personatges que retrata al còmic que ens ocupa són així, sobretot el protagonista, Martín, qui segurament és l'alter ego de l'autor. L'àlbum, editat fa temps per Ediciones Balboa, és un aplec d'històries de quatre o cinc pàgines en les que assistim a les aventures quotidianes de Martín i els seus amics. Hem de dir que no són batalletes dins l'estil Paracuellos perquè són èpoques i objectius diferents els de Solís i Giménez. L'únic nexe d'unió que poden tenir és la seva intencionalitat de captar l'essència de la infantesa dels anys cinquanta en el cas de Giménez i de finals dels setanta i principis dels vuitanta en el cas de Solís. La capacitat de síntesi narrativa de Solis es va evident amb tota la informació que afica en cada pàgina, tot i emprar un dibuix clar, molt simple i només cinc o sis vinyetes per planxa. Estam davant un autor que promet molt, amb un estil gràfic molt personal, econòmic i precís, que s'aplega amb una manera de fer històries molt atractiva. És un magnífic dibuixant de personatges i un fetitxista dels objectes quotidians que ambienten deliciosament les anècdotes en el context exacte. M'han encantat els records d'àlbums de cromos aferrats amb Imedio, l'abocador ple de tresors, L'Eskeletor dels Masters del Universo, els treballs manuals amb escuradents i gafes d'estendre... I senzillament fantàstica la descripció de Joseito, l'al·lot un poc més gran que pretenia ser punk i per això retallava les mànigues de camisetes de propaganda i hi pintava les llavors enigmàtiques paraules «Sex Pistols».

Les històries de Los días más largos tenen un greu inconvenient: després de llegir-les et quedes amb unes ganes rabioses de seguir-ne llegint més. Les quaranta-sis pàgines de l'àlbum es queden curtes, entrant en contradicció amb el títol. Un títol imprescindible.

El déu del vas

2006-06-19T07:05:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Amb el número 11 acaba l'adaptació del conte atípic de Howard The God in the Bowl, en la que Conan es veu immers en una intriga al voltant d'un magnicidi. Tot i ser una història de transició que no ha rebut molt bones crítiques, he de destacar l'elegància amb la que els autors resolen un episodi sense gairebé gens d'acció. Uns homes, entre ells Conan, conversen i intenten resoldre la mort de Kallian Publico, i la seva investigació els condueix a un misteriós vas de grans proporcions que ha contingut qualque ésser monstruós.

A cada número els guions de Busiek i els dibuixos de Nord em captiven més. Estam davant una arriscada aposta pel rellançament d'un dels personatges més carismàtics que fa una dècada va caure en desgràcia a causa de la desídia editorial. Sense cap dubte Dark Horse ha encertat plenament l'equip que ha tengut la difícil tasca d'estar al nivell dels clàssics com Thomas, Windsor-Smith, Buscema i Chan.

Més enllà de la Força

2006-06-17T07:47:00.000+02:00

Categoria: Cinema i TV

És extraordinari que hom pugui autoeditar-se els llibres gràcies a l'edició digital, que permet suprimir els fotòlits i, per tant, abaratir els costos i els tiratges necessaris per fer rendible el producte. Hi ha empreses editorials que ofereixen edicions molt assequibles sempre i quan l'autor assumeixi les despeses d'impressió i s'encarregui de maquetar les pàgines. I aquí està el problema d'aquesta nova forma de crear llibres: el bon gust, l'ortotipografia, dificilment fan acte de presència. Per això l'acabat sol ser innecessàriament amateur.

Acab de llegir un llibre que segurament no es podria haver editat d'altra manera: Más allá de la Fuerza. Un petit volum que l'autor ven directament i que és un assaig fragmentari i dispers sobre el bagatge mitològic, esotèric i paranormal de les pel·lícules de la saga de Star Wars. La idea és genial, i algunes de les aportacions de l'autor, Jorge R. Valle, són francament interessants, però li falta una elaboració més sòlida dels seus propis continguts i propostes. Es queda en un enunciat de propostes que demanen un desenvolupament. Tot i així tot fan de la saga enriquirà la seva cultura galàctica amb aquest petit assaig.

La mòmia sense ulls

2006-06-17T07:32:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La momia sin ojos és el primer àlbum de Las arenas del tiempo, una sèrie que rescata el gènere d'aventures clàssiques ambientades en llocs exòtics per als occidentals. Egipte i les excavacions arqueològiques de tombes faraòniques sempre han despertat l'interès i la curiositat. Els autors aprofiten el gran poder d'atracció del tema per oferir-nos dues històries entrellaçades, una que passa l'any 1932 i l'altra que transcorre l'any 1250 aC. Lluny de ser una simple història d'entreteniment infantil, aquest àlbum planteja unes situacions al límit, sobretot en els passatges que transcorren en l'època antiga. Les dues històries, malgrat estar separades per més de 3000 anys, tenen punts de contacte argumental, alguns d'ells una mica forçats, i es complementen perquè una és la història principal i l'altra, que no compartim amb els protagonistes, ens fa conèixer als lectors els detalls de l'enigma que pertorba els arqueòlegs.

El guió, suficientment hàbil com per oferir-nos una història interessant a partir de llocs comuns, està recolzat per uns dibuixos humorístics fantàstics acolorits amb un acabat retro molt atractiu. L'edició de Dibbuks és senzillament esplèndida (crec que m'estic repetint, però no em cans de dir-ho). Gran format, cartoné, paper de somni i impressió perfecta.

Selva Corpi (2006)

2006-06-16T07:35:00.000+02:00

Dailymotion blogged video
Selva Corpi
Vídeo enviado por ramonllull

Vídeo argumental realitzat pels alumnes de 4t D del curs 2005-2006 de l'IES Ramon Llull, coordinats pel professor d'àmbit sociolingüístic Jaume Salvà i Lara.

L'amenaça primigènia (2006)

2006-06-16T07:21:00.000+02:00

Dailymotion blogged video
L'amenaça primigènia (2006)
Vídeo enviado por ramonllull

Vídeo argumental realitzat pels alumnes de 3r E de l'IES Ramon Llull del curs 2005-2006 coordinats pel seu tutor i professor d'àmbit sociolingüístic, Jaume Salvà i Lara.

17 anys

2006-06-07T07:10:00.000+02:00

Categoria: Còmic

L'adolescència és una etapa meravellosa, sobretot quan l'has passat. Existeix realment o l'hem inventat amb tota la bona intenció per etiquetar aquell període en el qual l'ésser humà ni és infant ni és adult? els altres animals, passen l'adolescència? No m'imagin un cà adolescent, i molt manco una aranya. Bromes a part, la pubertat sí que és perfectament evident perquè consisteix en una transformació física com no havia patit l'individu des del seu primer any de vida. L'adolescència és un concepte que intenta definir els canvis psicològics de l'individu en la pubertat, però la meva convivència diària amb adolescents com a professor em fan dubtar de si primer ha estat l'ou o la gallina. Crec que els hem fet creure que són adolescents i que, com a tals, s'han de comportar d'una determinada manera i, el més important, s'han de pensar que estan transgredint les normes quan no fan més que representar a la perfecció el guió que s'ha escrit per a ells, sense botar-se ni una coma. Qui és el transgressor, el qui obeeix les consignes del cap de setmana de beure, fumar i jeure tot el diumenge o qui diu "no, gràcies" i aprofita la vetlada del dissabte per fer qualsevol altra cosa?

La complexitat neuronal de l'espècie humana pot ser molt satisfactòria però també pot fer molt de mal. I efectivament l'adolescència és una etapa d'inestabilitat emocional que es materialitza de diferents formes. Tant qui pareix tenir molta personalitat perquè és molt dominant com qui pareix tenir-ne poca perquè no té iniciativa són gent que mentalment va una mica de cul i cerca la forma de reafermar-se.

El manga d'aquesta setmana explora aquesta característica i la du al límit. 17 años és una nova sèrie d'en Seiji Fujii i en Youji Kamata el primer número de la qual ens arriba aquest mes gràcies a MangaLine. Una portada atractiva, amb una al·loteta amb uniforme escolar que es gira cap a nosaltres amb una mirada que es pot interpretar com a enigmàtica. A simple vista un còmic per a adolescents. Però a la contraportada se'ns fa saber que tracta la delinqüència i la violència juvenil. I, efectivament, després de la seva lectura, confirmes que es una temàtica i un tractament que requereixen una certa maduresa mental. Apareix el tema de l'abús entre companys, la inseguretat, la recerca de seguretat en una banda juvenil i el segrest i violació d'una al·lota. Qui està acostumat a llegir manga sap que la sensibilitat japonesa és diferent a l'occidental, i els autors japonesos són capaços de tocar qualsevol temàtica sense que arribi a ni tan sols el mal gust. Aquest 17 años no és una excepció, ben al contrari l'autor és capaç de plantejar una situació moralment insostenible de forma que tenguem una certa empatia amb el protagonista, l'al·lot de 17 anys que per debilitat es fica en un embolic que cada pic es fa més gros.

De moment els personatges no han cobrat una tridimensionalitat destacable però la situació plantejada sí, cosa que em fa pensar que el veritable protagonista no sigui un dels al·lots sinó la denúncia d'una mar de fons violenta entre el jovent japonès. Això sí, sense que s'intueixi cap intenció d'acabar fent una moralina barata ni convertint la història en una successió de barbaritats sense cap ni peus. Hi ha una intencionalitat, ben cert, però no la pretén imposar de qualsevol manera. Ens fa patir sobretot l'al·lota, però també la seva germana, que la comença a cercar arreu, i fins i tot n'Hiroki, aquest dèbil que no fa res per afrontar la seva debilitat amb valentia i fer el possible per sortir d'aquest cercle viciós quan encara hi és a temps.

El dibuix, la planificació i la narrativa estan perfectament enquadrats dins els estàndards del manga. En això no hi trobarem massa diferència amb altres obres, però aquesta és la primera vegada que s'afronta aquest tema en un còmic editat a Espanya i, guardant les distàncies geogràfiques i culturals entre Occident i Orient, pot ser molt interessant per reflexionar sobre un problema que tanmateix conviu amb nosaltres.

Còmic Tecla #19

2006-06-05T07:29:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Ja està disponible el número 19 de la revista digital Cómic Tecla que dirigeix des de l'Hospitalet de Llobregat David Cuadrado. Hi pots trobar un article sobre l'assumpte del Premi Nacional del Còmic, una secció de novetats recomanades i les següents ressenyes:

Sonámbulo y otras historias (Juan Manuel Díaz de Guereñu)
Psiconautas (Norman Fernández)
El caso del velo (Enrique Martín González)
Animal man (Antoni Guiral)
Topolino el último héroe (Norman Fernández)
La mala gente (Juan Manuel Díaz de Guereñu)
Pobre cabrón (Jaume Vilarrubí)
El capitán escarlata (Jaume Vilarrubí)
El amor es el infierno (Antoni Guiral)
El gran libro del Capitán Trueno (Alfons Moliné)
El pare de Carpanta i Zipi y Zape (Antoni Guiral)
Nosotros los catalanes (Alfons Moliné)
Zits: descomprimido (Enrique Martín González)
Amphigorey además (José Oliver)
Voodoo child (Jaume Vilarrubí)
Vida de una niña (Antoni Guiral)
Modesty blaise (Antoni Guiral)
LJA / LJE (Hèctor Calvet)
El arte: conversaciones con mi madre (Manuel Vidal)
Dani & co (Antoni Guiral)

La pots descarregar d'aquí.

Dies negres

2006-05-29T07:07:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La sèrie Balas perdidas de David Lapham ha aconseguit mantenir un bon grapat de seguidors a pesar de l'atzarosa edició que ha sofrit a Espanya. Va començar a serialitzar-se fa molts d'anys en format còmic book de cadència irregular fins que passat el número 22 es va fer el silenci... i fa poc va ressucitar en recopilacions de 250 pàgines, apareixent els números 1, 2 i 4, estant prevista l'aparició del número 3 en el Saló de Barcelona.

Em consider un dels seguidors d'aquesta sèrie que edita La Cúpula i em sap una mica de greu el canvi de format perquè m'agrada molt més el tom. I Després de llegir el número 4, que conté històries inèdites a Espanya, veig que és l'única forma de gaudir bé de la sèrie perquè cada recopilació forma una espècie d'arc argumental amb una certa coherència interna. A Días negros hi trobam una història negra sense concessions, amb uns personatges que es veuen abocats a una sèrie d'esdeveniments que ells mateixos han ajudat a crear. Bon dibuix, bona narrativa i, sobretot, bon diàleg.

La gemma de la torre

2006-05-28T21:15:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El número 21 de la tercera edició de La espada salvaje de Conan presenta una història de luxe, guionitzada per Roy Thomas, dibuixada per John Buscema i acabada per Tony DeZuñiga. Ja des de la splash page inicial ens ambienten en una narració de pirates que cerquen un tresor, en aquesta ocasió una gemma que es troba amagada en una misteriosa torre situada en una platja solitària. No pot faltar una criatura fantàstica ni un bruixot. La senzillesa argumental ens permet fixar-nos en detalls gràfics i narratius que han forjat la llegenda del cimmeri amb una solidesa i una coherència incompresa.

L'àngel fosc

2006-05-27T16:15:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Per si no ho havíem intuït, en el número 15 del col·leccionable setmanal de Batman el drama ens copeja sense pietat. El Batman substitut, l'antic Azrael, té una forma de combatre el crim menys elegant que l'original però molt efectiva. En poc temps posa a ratlla (i envia a l'hospital) els facinerosos que escaparen del sanatori Arkham. No content amb la seva pròpia habilitat física es fabrica unes urpes metàl·liques per fer més tallant el mal que infringeix i té la primera topada forta amb el causant de tot el desgavell que ha convertit Gotham en un autèntic caos.

Més enllà de Champions of the Force

2006-05-27T15:48:00.000+02:00

Categoria: Jocs

Tot i que la nostra atenció està centrada en l'ampliació que sortirà a principis de mes que ve, segurament serà agraïda alguna informació sobre les següents ampliacions.

Bounty Hunters

Al Previews d'aquest mes ha aparegut la imatge d'un dels boosters de Bounty Hunters, que apareixerà pel setembre (el dibuix representa un Basilisk War Droid). Hi haurà una nova versió de caçadors de recompences que ja han aparegut i alguns de nous com Nym, Zuckus i Calo Nord. També hi apareixerà un Darth Vader que equilibrarà la seva potència amb la comandància, un comandant rebel i 11 miniatures gegants (una de les quals segurament serà un Snowspeeder).

Galactic Conquest

L'esperat joc de naus sortirà segurament pel febrer de l'any que ve i no serà una ampliació sinó un joc nou.

Els destructors estelars seran gegants (3 x 3) i hi haurà 4 miniatures encara més grans (4 x 4), tot i que encara no se sap quines. En la base estarà assenyalada la part davantera, el mapa serà quadriculat i les faccions estaran indicades amb un cercle per al Vessant Lluminós i un polígon (segurament un hexàgon) per al Vessant Fosc.

Cavallers en l'obscuritat

2006-05-26T07:13:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El número 14 del col·leccionable de Batman no pot començar més malament, amb un Bruce Wayne derrotat, amb la columna vertebral rompuda i sense ànims de continuar. Lògicament Bane es dedica a prendre el control de Gotham i no precisament per benefici de la ciutadania. El sentit de la responsabilitat fa que Bruce encarregui a qui es feia dir Azrael que es posi el vestit de Batman i faci continuar la llegenda, al manco fins que Bruce es pugui tornar a aixecar. Així comença una etapa molt tensa perquè Azrael-Batman té una forma diferent d'actuar.

Més imatges de Champions of the Force

2006-05-26T06:51:00.000+02:00

Categoria: Jocs

Republic Commando Sev

Faction: Republic
Cost: 16
Hit Points: 30
Defense: 17
Attack: +9
Damage: 20
Special Abilities: Order 66, Accurate Shot, Deadeye, Stealth

Una altra bestialitat de miniatura d'aquelles que s'empraran per cobrir des de la distància els aliats més febles o importants.

Darth Malak

Faction: Sith
Cost: 52
Hit Points: 120
Defense: 20
Attack: +15
Damage: 20
Special Abilities: Unique, Melee Attack, Double Attack, Lightsaber Duelist
Force Powers: Force 4, Force Stun, Lightsaber Throw, Sith Rage
Commander Effect: Followers who combine fire grant +6 Attack instead of +4.

Hi ha poders de la Força que en aquests moments no sé què fan però també pot ser una miniatura interessant en el camp de batalla, sobretot amb una esquadra de tiradors per aprofitar l'efecte comandant.

Possible llistat de miniatures de Champions of the Force

2006-05-25T10:51:00.000+02:00

Categoria: Jocs

Anem a especular una mica. En el fòrum oficial de Wizards of the Coast ha aparegut un possible llistat amb les 60 miniatures de Champions of the Force, on es determina el número de col·lecció i la raresa. Sigui com sigui està confirmat que no hi haurà Yuuzhan Vong, ni gungans ni ewoks ni caçarecompenses. Em fa l'efecte que aquesta és realment la llista definitiva.

OLD REPUBLIC

1/60 Bastila Shan (VR)
2/60 Jedi Consular (U)
3/60 Jedi Guardian (U)
4/60 Jedi Sentinel (U)
5/60 Old Republic Commander (U)
6/60 Old Republic Soldier (C)

SITH

7/60 Dark Jedi (U)
8/60 Dark Jedi Master (U)
9/60 Dark Jedi Enforcer (U)
10/60 Darth Bane (VR)
11/60 Darth Malak (VR)
12/60 Darth Nihilus (VR)
13/60 Exar Kun (VR)
14/60 Massassi Sith Mutant (U)
15/60 Sith Assault Droid (U)
16/60 Sith Trooper (C)
17/60 Sith Trooper (C)
18/60 Sith Trooper Commander (U)
19/60 Uliq Qel-Droma (VR)

REPUBLIC

20/60 Barriss Offee (R)
21/60 Clone Commander Bacara (R)
22/60 Clone Commander Cody (R)
23/60 Clone Commander Gree (R)
24/60 Depa Billaba (R)
25/60 Even Piell (R)
26/60 General Windu (R)
27/60 Jedi Padawan (U)
28/60 Jedi Weapon Master (U)
29/60 Kashyyyk Trooper (C)
30/60 Mas Amedda (R)
31/60 Queen Amidala (R)
32/60 Qui-Gon Jinn, Jedi Master (R)
33/60 Republic Commando - Boss (U)
34/60 Republic Commando - Fixer (C)
35/60 Republic Commando - Scorch (C)
36/60 Republic Commando - Sev (C)
37/60 Saleucami Trooper (C)
38/60 Utapau Trooper (C)

SEPARATIST

39/60 Crab Droid (U)
40/60 Darth Maul, Champion of the Sith (R)
41/60 Darth Sidious, Dark Lord of the Sith (R)
42/60 Octuptarra Droid (R)

REBEL

43/60 Hoth Trooper w/Atgar (R)
44/60 Luke Skywalker, Young Jedi (VR)
45/60 Yoda of Dagobah(VR)

IMPERIAL

46/60 Coruscant Guard(C)
47/60 Dark Trooper, Phase I (C)
48/60 Dark Trooper, Phase II(U)
49/60 Darth Vader, Champion of the Sith (VR)
50/60 Sandtrooper (C)
51/60 Snowtrooper w/E-Web Blaster (R)

NEW REPUBLIC

52/60 Corran Horn (R)
53/60 Jacen Solo (VR)
54/60 Jaina Solo (VR)

FRINGE

55/60 Arcona Smuggler (C)
56/60 Gundark (U)
57/60 HK-47 (VR)
58/60 R5 Astromech Droid (C)
59/60 Ugnaught Demolitionist (C)
60/60 Veractyl Wrangler (C)

Primeres imatges del còmic de BSG

2006-05-25T10:48:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Sis dies abans del llançament de la sèrie Battlestar Galactica podem gaudir d'unes quantes pàgines del número 0, que apareixerà als EUA dia 31 de maig. Ho edita Dynamite Entertainment i aquí hi ha gent que ho espera amb ansietat.

Un bus a Alabama

2006-05-24T21:32:00.000+02:00

Categoria: Còmic

L'editorial de Jean-François Sauré ens té acostumats a uns productes de factura impecable, generalment àlbums en cartoné, paper de gramatge generós i una impressió de gran qualitat. La darrera obra que he pogut llegir està guionitzada pel mateix editor i dibuixada per Sandra García. Es titula Un bus en Alabama i és un tebeo que es pot considerar excepcional dins la producció actual perquè està al marge de modes i tendències. Ambientat en l'època de John F. Kennedy, denuncia la desigualtat racial dels EUA alhora que repassa algunes de les batalles que s'han hagut de lliurar per la defensa de la igualtat de drets de tots els individus, sigui quina sigui la seva adscripció racial, cultural o religiosa.

Pel que respecta al dibuix, té unes reminiscències de l'art pop que m'han agradat especialment, i un ús de les tecnologies digitals molt particular que crea unes imatges bellament contradictòries, sobretot pel que fa a fons i personatges. Volem més còmics així.

Només li veig una pega: els textos estan retolats amb Comic Sans... Aaarrgghh!!!

Novetat de Ponent Mon per a juny

2006-05-24T21:17:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Homunculus #3

Autor: Hideo Yamamoto
12,5 x 18 cm. amb sobrecoberta. 10 €.

Susumu Nakoshi ha de decidir a quin dels dos mons pertany: al parc on viuen els indigents o al luxe dels gratacels. Però els seus recent adquirits poders, que li permeten veure l'homuncle que s'amaga a l'interior d'algun de nosaltres, li seran d'ajuda o el conduiran irremeiablement a la bogeria, en un món en el que no pot distingir el que és real del que no ho és?

Una nova peça

2006-05-23T16:30:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Tot i que el còmic és un art per ser gaudit amb la còpia impresa, he de dir que sent debilitat per la pàgina original. El col·leccionisme d'originals és una experiència magnífica perquè no intentes acabar la col·lecció; senzillament cerques, trobes, compres o esperes guanyar qualque subhasta. De moment m'he especialitzat en originals de còmics de Star Wars i recentment m'ha arribat la darrera peça (de moment): la pàgina 35 del número 92 de la sèrie regular que Marvel va editar entre 1977 i 1986. L'autora és una joveníssima Jan Duursema que encara tenia un estil prou despersonalitzat com per endevinar-la a la primera. L'original està en molt bon estat i permet gaudir del traç de l'artista entintada per Tom Mandrake. Pots veure tota la meva col·lecció clicant aquí.

Novetat de Ponent Mon per a juny

2006-05-23T11:08:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Awabi

Autor: Kan Takahama
15x21 cm. amb solapes. 144 pàgines en blanc i negre. 14 €.

L'amor té moltes formes. A vegades és dolç, però a vegades fa mal. A vegades molt senzill, però normalment és complicat. A vegades cec, però sempre inevitable. Kan Takahama ens les mostra a través de diferents històries: la misteriosa aparició d'una jove acubada a la porta d'un asil fa que surti a la llum la vida amorosa de qui es troben allà; un home casat preocupat per la seva amant, que acaba de sobreviure a un intent de suïcidi... Pentura l'amor no es pot comprendre, però Takahama s'apropa molt.

Champions of the Force: el degoteig continúa

2006-05-23T10:48:00.000+02:00

Categoria: Jocs

Ulic Qel-Droma

Faction: Sith
Cost: 61
Hit Points: 160
Defense: 23
Attack: +16
Damage: 20
Rarity: Very Rare
Special Abilities: Double Attack (On its turn, this character can make 1 extra attack instead of moving), Melee Attack (Can attack only adjacent enemies).

Unique
Force Powers: Force 4. Lightsaber Block (Force 1: When hit by a melee attack, this character takes no damage with a save of 11), Master Speed (Force 1: This character can move 6 extra squares on his turn as part of his move), Sith Rage (Force 1; +10 Damage on all attacks this turn).
Commander Effect: Your squad may include Mandalorian character. Mandalorian allies within 6 squares gain Bodyguard (If an adjacent ally would take damage from an attack, this character can take the damage instead).

Hoth Trooper With Atgar Cannon

Faction: Rebel
Cost: 15
Hit Points: 80
Defense: 8
Attack: +3
Damage: 30
Rarity: Rare
Special Abilities: Fragile 40 (This character can’t attack as long as his Hit Points total is less than 40), Heavy Weapon (Can’t attack and move in the same turn), Machinery (Industrial Repair removes damage from this character), Speed 2, Splash 10 (If this character’s attack hits, all characters adjacent to the target take 10 damage; save 11. If the attack misses, the target and all adjacent characters take 10 damage; save 11).

Sith Trooper Commander

Faction: Sith
Cost: 19
Hit Points: 50
Defense: 14
Attack: +9
Damage: 20
Special Abilities: Commander Effect: Allied characters named Sith Trooper gain Deadeye. (On this character’s turn, if it doesn’t move, it gets +10 Damage.)

Dark Trooper Phase I

Faction: Imperial
Cost: 12
Hit Points: 30
Defense: 16
Attack: +10
Damage: 20
Special Abilities: Droid, Melee Attack

Exposició... d'elles

2006-05-22T07:17:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La Biblioteca Central Tecla Sala a partir de demà i fins dia 10 de juny acullirà l'exposició "... de ellas", creada per l'Instituto de la Mujer de Múrcia i que reuneix les il·lustracions de còmic de 13 dones en una reivindicació de la pròpia identitat i la llibertat. Les autores representades són: Ana Juan, Asunción Balzona, María Alcobre, Victoria Martos, Laura Pérez, Gabriela Giandelli, Marta Guerrero, María Antonia Santolaya, Cintia Bolio, Raquel Alzate, María Delia Lozupone, Nicole Schulman i María Isabel Carvalho.

Dones

2006-05-22T07:00:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Mujeres, de Yoshihiro Tatsumi, és una recopilació d'històries curtes que tenen com a tema principal la dona. No sé si és casualitat però les dones que protagonitzen el còmic exerceixen qualque tipus de prostitució per aconseguir el seu propòsit, a vegades molt clar i a vegades més confós. Sense ser explícit, el sexe hi té una importància cabdal perquè és l'eina femenina per dominar l'home. Podria parèixer un còmic masclista pel rol que hi té la dona, però si analitzam el rol que té l'home ens fugirà la idea del cap, perquè els instints que el mouen són menyspreables.

El dibuix de Tatsumi m'agrada especialment per la seva perfecta llegibilitat. L'autor és un mestre en economitzar traços sense que l'expressivitat se'n ressenti. Ben al contrari, sense ser un as del dibuix, Tatsumi fa de cada pàgina una invitació a la lectura... i després a la reflexió, perquè les històries no conclouen de forma tradicional. Sovint deixen a l'aire la trama o la resolució. La lectura de Mujeres és un exercici de suggestió.

Una triple presentació

2006-05-18T07:04:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Divendres dia 19 de maig tendrà lloc la presentació de tres tebeos realitzats per autors mallorquins. Dos de Guillem March i un de Paco Díaz.

Serà a les 20.30 hores al Casal Llevant de Palma.

Visionaris

2006-05-15T07:03:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Un dels tòpics extesos al voltant dels còmics de Star Wars és que són dolents i estan realitzats per gent de segona que, a més, dibuixa malament. No només estic en desacord sinó que a més desafiaria a qualsevol a veure a quin gènere s'hi troba més fems. Després de gairebé trenta anys de tebeos de Star Wars és normal que hi hagi qualque arc argumental una mica magre, però en conjunt la tasca de Dark Horse en la creació de l'univers expandit és impagable.

Una de les curiositats de l'any passat va ser l'edició del tom Star Wars Visionaries, que arreplega històries curtes d'alguns dels artistes conceptuals de l'Episodi III. Un caprici de luxe que ens permet contemplar bellíssimes imatges a l'hora que se'ns fan algunes revelacions interessants: sabrem per què Darth Maul no es mor a Theed, per què comença la invasió de Kashyyyk per part de la Federació de Comerç, o com era el General Grievous abans d'estar allotjat en un exoesquelet artificial. I també podrem veure la batalla de Hoth des del punt de vista del fill de Mon Mothma.

El retorn del fantasma gris

2006-05-13T21:42:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En aquesta col·lecció sí que m'agrada veure els enemics més ridículs de Batman. De fet, crec que és la millor sèrie d'aquest superheroi (la qual cosa per a mi vol dir que és la millor sèrie de superherois). Llàstima que Planeta DeAgostini només tengui contractats els 18 primers números, que donen per a 4 números de l'edició espanyola.

Uns guions prou encertats i un dibuix estil cartoon deliciós són l'embolcall d'aquest arc argumental al voltant d'Enigma, Pingüí i el Fantasma Gris en històries curtes entrellaçades.

Champions of the Force: més, més, més!

2006-05-12T13:34:00.000+02:00

Categoria: Jocs

En el número 134 de la revista americana InQuest podem apreciar noves miniatures d'aquesta prometedora ampliació. Només en coneixíem una, el Sith Troop perquè ja ha aparegut com a promocional (i, evidentment, ja la tenc a la meva col·lecció personal). La resta... un plaer.

Black Jack #5

2006-05-12T11:07:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Hi ha rumors que Glénat reeditarà Black Jack, la primera sèrie d'Osamu Tezuka que es va editar a Espanya entre els anys 1998 i 1999. Sigui com sigui l'edició que ara tenim a l'abast és correcta, tot i que està editada d'una forma que no sol ser habitual en l'editorial que dirigeix Joan Navarro.

Les històries curtes que formen aquest cinquè volum són esplèndides mostres de les preocupacions de l'autor: la humanitat i totes les formes de distingir-nos de la resta del regne animal. A més, coneixem una mica més el passat del cirurgià il·legal que protagonitza aquesta sèrie.

KOTOR: el començament

2006-05-12T10:56:00.000+02:00

Categoria: Còmic

3964 anys abans de la batalla de Yavin 4 l'univers Star Wars ja feia molt molt de temps que existia. L'Antiga República està consolidada i els cavallers Jedis comencen ser reclamats per mantenir-hi l'ordre.

En aquest enquadrament trobam la nova sèrie oberta de Star Wars editada per Dark Horse, de la que encara puc dir poca cosa ja que només he llegit el número 0 i el número 1. L'ambientació és magnífica, tenint en compte que és difícil imaginar aquest univers gairebé quatre mil anys abans de les històries que apareixen a les pel·lícules. De moment la història només està plantejada i, encara d'una forma una mica confusa, però a ben segur que la decisió de replantejar la línia de còmics de Star Wars ha estat molt madurada i l'objectiu és millorar el que es feia, que per a mi ja era satisfactori. Meiam com continuarà...

Unes pàgines de mostra:

El rat-penat romput

2006-05-11T11:01:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Segueixen degotant les miniressenyes del col·leccionable setmanal de Batman. I en el número 13 apareix una portada molt significativa, amb Bane a punt de llançar un Batman derrotat (millor que no ens fixem en la maquetació, sinó només en el dibuix).

Efectivament a l'interior ens trobam amb una lluita espectacular entre el detectiu i el facinerós que acaba d'una forma molt dolorosa per al primer. Les conseqüències d'aquest fet només es poden intuir però es deixen per més envant per introduir la història de Dues Cares. Coses dels col·leccionables, que estan fets a partir d'una selecció de material de diferents sèries i, per tant, la continuïtat és difícil de mantenir.

L'església catòlica arreplega, com sempre

2006-05-10T08:18:00.000+02:00

Categoria: Nacionalcatolicisme

Acab de llegir que s'ha confirmat la cessió gratuïta de 6 solars per part de l'Ajuntament de Palma a l'església catòlica. Aquesta institució privada hi construirà esglésies i "infraestructures parroquials" amb la promesa -no sabem si escrita- que aquestes construccions no tendran finalitat lucrativa però recordant que les parròquies realitzen una labor que va més enllà de l'estrictament religiós.

Informació complementària: a Espanya l'església catòlica està exempta de pagar la contribució dels béns immobles i de pagar l'impost municipal d'obres. Hem de recordar la recent anècdota del cas Leo Bassi, que no ha pogut representar la seva necessària obra La Revelación al Teatre del Mar perquè és propietat de l'església catòlica. Aquest teatre era un antic magatzem parroquial que es va reconvertir en teatre per llogar-lo a la Fundació Teatre del Mar. Mmmmmm...

Una altra vegada església i estat (administració municipal, en aquest cas) es donen la mà per realitzar operacions immobiliàries totalment satisfactòries per la institució religiosa. Amb una bona rialla, Catalina Cirer ens fa saber que l'Ajuntament de Palma està molt satisfet amb aquest conveni entre dues entitats que serveixen al ciutadà. No ho amaga, ni tampoc necessita fer-ho: per a ella l'ajuntament és el PP i l'església catòlica és una ONG totalment desinteressada.

Champions of the Force: tercera remesa

2006-05-09T21:20:00.000+02:00

Categoria: Jocs

Yoda of Dagobah

Faction: Rebel
Cost: 36
Hit Points: 120
Defense: 20
Attack: +0
Damage: 0
Rarity: Very Rare
Special Abilities: Unique, Light Tutor (At the start of the skirmish, choose an allied Rebel character. If that ally does not have a Force rating, it gains Force 1 and can spend this Force point normally: it is considered to have a Force rating for the rest of the skirmish. If that ally already has a Force rating, it gets 1 Force point).

Force Powers: Force 2.
Force Renewal 2
Force Alter (Force 1: range 6; 1 enemy rerolls its last attack).
Force Defense (Force 3: Cancel a Force power used by a character within 6 squares).
Force Spirit 6 (If this character is defeated, immediately add 6 Force points to an allied character with a Force rating; that allied character can spend Force points 1 extra time per turn for the rest of the skirmish).
Force Stun - Force 1, usable only on this character's turn: range 6; target living enemy is considered activated this round; save 11).
Master of the Force 3 (May spend Force points up to 3 times in a single turn).

Commander Effect: Characters in your squad with a Force rating can spend Yoda of Dagobah's Force points. (A character still can't spend Force points more than once per turn and can't combine its own Force points with Yoda's).

La potència d'aquesta versió de Yoda ve donada evidentment pel ventall de possibilitats de manejar la Força. Tremenda.

Coruscant Guard

Faction: Imperial
Cost: 15
Hit Points: 60
Defense: 17
Attack: +8
Damage: 10
Rarity: Common

Special Abilities: Dark Armor (Whenever this character takes damage, he reduces the damage dealt by 10 with a save of 11. Attacks with lightsabers ignore this special ability), Double Attack (On his turn, this character can make 1 extra attack instead of moving), Melee Attack (Can only attack adjacent enemies), Rapport (This character costs 1 less when in the same squad as a character whose name contains Vader).

Una tropa per combinar amb qualsevol versió de Darth Vader. L'elevat nombre de punts de vida i la Dark Armor faran que sigui mal de pelar... això sí, ben enfora dels Jedis!!!

Pànic entre cans

2006-05-08T13:08:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Entre chuchos es un còmic inusual perquè és un drama adult protagonitzat per animals, concretament cans, que viuen al carrer. Parlen, és vera, però aquest és l'únic atribut físic humà. El xocant no és el seu físic, sinó que viuen una història molt dramàtica que xoca amb el dibuix caricaturesc. La història no és excessivament original però tampoc no és tan previsible com pot parèixer.

Unes pàgines de mostra de l'edició francesa:

Què ets de beneit... Pirata

2006-05-07T08:23:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Després d'un temps de silenci l'editorial Sauré continua la sèrie Pirata amb un número 2 que es titula Qué tonto eres... Pirata. L'autor, José A. Lopetegui ha creat un personatge entremeliat que treu del solc els adults que d'una manera o altra han de conviure amb ell. En aquest àlbum Pirata es posa a festejar i, per tant, comencen els problemes propis de parelles tendres per a ell... i la seva al·lota.

Com sempre, l'editorial de Jean François Sauré ens ofereix una edició en cartoné molt acurada.

Príncep Valent #2

2006-05-07T08:07:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En el segon volum el Príncep Valent té feina de protegir el pantà on viu son pare, el rei Thule. Els saxons volen envair Anglaterra però finalment l'heroi arriba a un acord amb el rei enemic i d'aquesta forma durà la pau a les seves terres. Així pot agafar el cavall i anar a córrer món.

Segueixen les aventures del personatge creat per Harold Foster en una edició cronològica molt ben editada (llàstima de la maquetació de la portada) i amb un acoloriment nou molt ben realitzat, a excepció pentura dels cels, massa photoshopers.

Champions of the Force: dues miniatures més

2006-05-06T07:24:00.000+02:00

Categoria: Jocs

En aquesta ocasió Wizards of the Coast ens mostra dues miniatures de la facció republicana.

Republic Commando Scorch

Faction: Republic
Cost: 16
Hit Points: 30
Defense: 17
Attack: +9
Damage: 20
Special Abilities: Order 66, Grenades 10, Satchel Charge, and Stealth

Tot i que encara no sabem què significa Satchel Charge (segur que res de bo per al contrari), l'habilitat més interessant és Stealth, que la converteix invisible per a enemics que no estiguin a un màxim de sis quadres d'aquesta miniatura. D'aquesta forma, amb un atac raonable i un dany molt bo, es pot convertir en un autèntic malson per a l'esquadra enemiga.

Barriss Offee

Faction: Republic
Cost: 17
Hit Points: 60
Defense: 18
Attack: +8
Damage: 20
Special Abilities: Unique, Melee Attack, Rapport (with Luminara Unduli), and Synergy (with Luminara Unduli)
Force Powers: Force 2, Force Heal 20

La primera Jedi que descobrim en aquesta ampliació. Bé, de fet és una padawana. Barata i amb dues habilitats especials que necessiten complementar-se amb la seva mestra Luminara Unduli, que ja va sortir en l'ampliació Clone Strike. És a dir que Barriss i Luminara aniran plegades en moltes esquadres.

Entrevista a Juanmi Morey i Pep Bernales, artífexs de la proposta del Premi Nacional de Còmic

2006-05-05T11:05:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El passat dia 4 d'abril els gairebé 300 diputats presents en la sessió del Congrés dels Diputats aprovaren per unanimitat una proposició no de llei del PSOE per demanar al govern la creació del Premi Nacional del Còmic. Em pogut llegir la notícia i un bon raig d'opinions en diversos mitjans de comunicació físics i digitals. La creació d'aquest premi seria una primera passa molt important en un conjunt de mesures que s'han d'anar prenent des de les institucions públiques per treure el còmic de l'aula de castigats en el gran edifici de la cultura. Pareix que existeix una conscienciació política. Ara només queda que es vagin fent les passes necessàries per materialitzar aquesta proposta en una realitat.

Hem conversat amb dos dels artífexs d'aquesta proposta que varen assistir com a públic a aquella sessió parlamentària, en Pep Bernales (a la dreta), secretari de cultura de la Federació Socialista de Mallorca i un dels coordinadors institucional de la fireta de Llibres i Tebeos Vells, i en Joan Miquel Morey (a l'esquerra), president de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic (AAVC).

La data clau és dia 30 de setembre de 2005.

PB: La proposta d'aquest premi va venir d'una trobada que vàrem tenir amb na Carme Chacón aprofitant que aquell dia va venir a Mallorca a fer una conferència.

JMM: En Pep és un dels coordinadors institucionals de la Fireta de Llibres i Còmics Vells i sempre ha estat vinculat en temes de joventut, cosa que ha fet que hi hagi una coincidència de projectes i objectius relacionats amb el còmic.

El començament de tota aquesta iniciativa ha estat aquesta visita de Carme Chacón acompanyant la ministra de cultura Carmen Calvo. El seu plantejament estava planejat o va sorgir espontàniament?

JMM: Estava una mica planejat. En Pep em va convidar com a representant del món del còmic, em va presentar la ministra i en la conversa amb ella vàrem plantejar la proposta. Després es va afegir na Carme Chacón, que va estar molt més receptiva. Posteriorment en Pep va seguir parlant amb ella i li va parlar de crear una plataforma de dibuixants i editors espanyols per reclamar aquest premi. Ella es va comprometre a treballar el tema.

PB: Li vaig tornar a comentar dins el cotxe quan ens anàvem a sopar amb altra gent. De tot d'una no em va dir res però al cap d'una estona em va dir que podria ser una bona iniciativa i que en podíem parlar. Ens vàrem intercanviar els correus electrònics per anar concretant després de rumiar-ho. Crec que na Carme va agafar aquest tema amb tantes ganes per una qüestió generacional.

JMM: I també pel fet de ser catalana. Catalunya és el nucli de la indústria del còmic. I a més ha demostrat ser una política molt eficient i fanera. Ha estat implacable des que ha començat aquest tema fins a la resolució del passat dia 4.

PB: Quan es va treure la proposició no de llei podia parèixer que només era una hora de feina però no va ser així. Al final hi havia consens entre totes les forces polítiques menys amb ERC, que havia fet moltes esmenes.

JMM: El debat era a les cinc de l'horabaixa i a mitjan dematí en Pep em va telefonar per dir-me que Convergència i Unió estava amb nosaltres, EU també, etc. Realment tota aquesta negociació es fa abans.

Qui va assessorar els que varen realitzar la proposta?

JMM: En Manuel López, coordinador de la Secretaria de Cultura del PSOE, és una persona molt sensible al còmic i ha jugat un paper important.

I dibuixants, editors o guionistes?

PB: No. Tot l'assessorament ha vengut de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic. Quan s'havia de presentar la proposició no de llei hi va haver un intercanvi d'opinions. Jo vaig fer bàsicament de corretja de transmissió. L'AAVC va fer les consideracions que va creure oportunes, les vaig remetre a la comissió, però qui va redactar la proposició i qui va estar darrere tot el discurs argumental va ser en Manuel López.

JMM: El dia del debat se'l veia realment implicat i compromès.
Com va anar el debat?

PB: Abans d'aquesta proposta dia 4 hi havia tres o quatre temes més, però en varen caure uns quants. El nostre havia d'entrar a les cinc i mitja però l'avançaren a les cinc. Quan vàrem entrar encara estaven discutint l'anterior i l'hemicicle estava pràcticament buit. Després començaren a entrar diputats i en començar a parlar d'això es va notar un canvi en l'atenció dels diputats. Estaven molt atents. M'agradaria comentar que el ministre de Justícia, en Juan Fernando López Aguilar és un gran aficionat i un bon dibuixant de caricatures. Es reuneix un cop al mes amb una partida de dibuixants i justament aquell dia coincidia, per això després d'haver dinat els va dur cap al Congrés.

JMM: No vaig reconèixer tots els dibuixants que hi havia. Hi havia l'humorista José Luis Coll, tot i que no és un dibuixant, també hi havia en Jesús Moreno, editor de Sinsentido, na Carla Berrocal, en Jesús Cuadrado, en Manuel Hidalgo...

Carme Chacón va fer un discurs inicial molt preparat, fent referències a personatges de còmic, autors, procurant treure referents de diferents comunitats autònomes i intentant que la seva locució fos plural. Quan els diputats sentien tot això escoltaven o feien sudokus?

JMM: Els qui vèiem d'allà on estàvem escoltaven.

PB: Normalment la dinàmica del plenari sol ser que si la temàtica no és qualque cosa que t'interessi vas fent les teves feines i no estàs massa pendent. És curiós que durant el debat d'aquesta proposta tothom estàs molt atent. En general les propostes no de llei no generen massa intervencions, però en aquesta ocasió gairebé tots els grups parlamentaris duen molt ben treballades les seves.

JMM: Això va ser sorprenent. Tret del PNB i EU la resta va intervenir. En Jesús Cuadrado, així com és de sindicalista, va trobar molt estrany que el PNB no aprofitàs el torn de paraula per com a mínim fer referència al moviment al voltant del còmic que existeix al País Basc, amb una editorial, Astiberri, que fa molt bona feina i que fins i tot edita en català.

A part de la creació del premi, es varen recollir les propostes d'altres grups parlamentaris per fer algunes actuacions més per potenciar el còmic.

JMM: Es va quedar que es formaria un grup de treball.

PB: Vàrem poder veure que es va poder pactar prèviament un cert consens sobre la proposició no de llei amb els diferents grups parlamentaris. ERC va fer set o vuit esmenes, la gran majoria de les quals es varen incloure en la proposta, com per exemple l'elaboració d'un Llibre Blanc, però algunes altres no. A partir d'aquí es va proposar la creació d'un grup de feina per estudiar que es pot fer amb la condició de retirar les esmenes. ERC va estar d'acord i es va pactar aquest tema.

La creació d'un Llibre Blanc és molt bona idea.

JMM: La creació d'aquest llibre és una proposta que va fer en Carles Santamaria de Ficomic. ERC ha recollit aquesta intenció i així ho va expressar el seu portaveu.

A la darrera revista digital Còmic Tecla apareix un estudi d'Antoni Guiral sobre el mercat del còmic a Espanya durant l'any 2005. Guiral hi diu quelcom que qui estam ficats en el món del còmic sabem: que hi ha un hermetisme, sobretot per part de les grans editorials, a l'hora de fer públiques les seves dades.

JMM: Al dinar ho va dir en Jesús Cuadrado: Planeta DeAgostini mai no donarà les seves dades. Fa uns anys es va intentar i només les editorials petites varen donar les seves dades i les grans les varen aprofitar per prendre-los els drets a cop de talonari de les sèries que havien venut més. Ficomic és Planeta DeAgostini, és Norma, és Glénat, per això no m'estranyarà que ara els petits també siguin hermètics. La part del Llibre Blanc que trob més interessant és aquella que farà referència al perfil del lector, l'índex de lectura.

També seria fantàstic saber el nombre de lectors regulars.

JMM: Si els editors creguessin en aquest Llibre Blanc sí que podrien donar xifres de tiratges o de vendes de referència, sense haver de donar les dades de tot el que editen o han venut. Insistesc que és molt necessari saber el perfil del lector, gèneres, nombre de publicacions, mitjana dels tiratges. Tot això seria una informació molt interessant per al govern a l'hora de prendre mesures polítiques educatives, culturals i fins i tot industrials.

PB: Aquest premi no arreglarà tots els problemes del còmic a Espanya però és un bon punt de partida. Representa posar el còmic al mateix nivell que les altres disciplines artístiques. Així com el Ministeri dóna un premi de dansa contemporània i en dóna un de literatura també en donarà un de còmic. Això ja és un reconeixement molt clar. Fruit d'aquesta sessió parlamentària va ser l'evidència que hi ha molts d'aspectes que es desconeixien o no es tenien presents.

JMM: Em va a agradar molt que s'acceptàs l'esmena que proposava tenir en compte la xarxa de biblioteques de responsabilitat pública i els centres educatius. Això suposaria un canvi radical per a la difusió del còmic.

La proposta no de llei es va aprovar per unanimitat. Quines són les passes a seguir a partir d'aquí?

JMM: Jo ja he fet unes passes quant al grup de treball. Com que el Premi Nacional és un homenatge als autors, crec que en aquest grup de treball hi ha d'haver un nombre d'autors representatiu i divers. Ja he temptejat en Rafel Vaquer, en Pere Joan, en Florentino Flórez i més gent. L'objectiu que m'he proposat és que a final de juny estigui definit el grup de treball i fer feina durant l'estiu perquè l'any que ve puguem tenir un primer premi.

PB: Ara això ja no es pot aturar perquè és una proposició no de llei aprovada per unanimitat. Hi ha dues línies que s'han de seguir: la institucional, que és molt clara una vegada aprovada la proposició no de llei. El Ministeri de Cultura és qui té la potestat per decidir si es fa ara, d'aquí mig any o quan sigui. L'altra línia és fer saber a l'administració que es poden aportar unes persones i unes idees per perfilar els detalls del premi i de tot el que se'n derivi. Ens agradaria que de qualque manera es pugui visualitzar que aquest projecte va sorgir a Mallorca.

JMM: Una petita empenta serà informar a la Secretaria de Cultura que ja hi ha el grup de treball format. No marcarem les passes però sí que podrem donar copets. Si s'inclou en els pressuposts de l'any que ve ja serà un bon sus burocràtic.

Per acabar, qualque anècdota destacable de les hores que vàreu passar pel Congrés?

JMM: Va ser una experiència molt emocionant i alegre perquè vàrem poder veure l'interès que gairebé totes les forces parlamentàries varen posar en el còmic.

El solar dels somnis

2006-05-05T10:24:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El solar de los sueños ençata una col·lecció a Ponent Mon de còmics d'arreu de Japó i Europa en sentit de lectura occidental. En aquesta ocasió és un manga de Hideji Oda amb una temàtica onírica. Relacions ambigües i insatisfactòries, records misteriosos, tot al voltant d'un solar enigmàtic que la protagonista té just davant de ca seva.

Unes pàgines...

La cofradia de la mar: punt base

2006-05-04T07:15:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Na Nancy Peña és una francesa de vint-i-cinc anys que amb tan sols dos àlbums al mercat ha aconseguit interessar el públic que cerca històries diferents. Punto base inaugura una sèrie titulada La cofradía del mar, ambientada en una època passada, entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, en un indret poblat d'animals antropomorfs. Na Peña ha treballat molt l'ambientació i en les 48 pàgines de l'àlbum tot just ens suggereix les línies argumentals que desenvoluparà en àlbums successius.

L'edició és esplèndida, en un cartoné de gran format, paper de gramatge generós i una acurada impressió. Un plaer per als sentits.

Aquí hi ha unes pàgines de l'edició francesa:

Morir de rialles

2006-05-04T07:02:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El número 12 del col·leccionable setmanal d'en Batman continúa l'arc argumental dels boigs que han escapat del sanatori Arkham gràcies a en Bane. No és res de l'altre món. Uns autors que obliden el camí encetat per en Frank Miller i en David Mazzucchelli amb Año Uno.

Champions of the Force: dues més

2006-05-02T18:24:00.000+02:00

Categoria: Jocs

Es nota que ja queda poc... aquí hi ha dues miniatures més d'aquesta expansió. Seguim amb miniatures molt ben fetes.

Varactyl Wrangler

Faction: Fringe
Cost: 6
Hit Points: 10
Defense: 12
Attack: +3
Damage: 10
Rarity: Common
Special Abilities: Empathy (Allies with Savage within 6 squares lose Savage), Grenades 10 (Replaces attacks: Range 6; 10 damage to target and to each character adjacent to that target; save 11), Melee Attack (Can attack only adjacent enemies).

Dark Trooper Phase II

Faction: Imperial
Cost: 20
Hit Points: 50
Defense: 16
Attack: +7
Damage: 30
Rarity: Uncommon
Special Abilities: Droid (Immune to critical hits; not subject to commander effects), Flight (Ignores difficult terrain, enemy characters, low objects and pits when moving).

La primera és una miniatura de característiques discretíssimes i només destaca per l'habilitat especial Empathy.

La segona és molt potent de dany. Pel demés tampoc no és res de l'altre món. Això sí, la peça és magnífica!

Champions of the Force: primeres miniatures

2006-05-01T16:35:00.000+02:00

Categoria: Jocs

Fa un parell de dies que podem gaudir de les imatges i les estadístiques de les primeres miniatures de Star Wars que es fan públiques de la nova expansió anomenada Champions of the Force i que apareixerà pel mes de juny.

HK-47

Faction: Fringe
Cost: 32
Hit Points: 60
Defense: 18
Attack: +10
Damage: 30
Special Abilities: Unique, Droid, Cunning Attack, Flamethrower 20

Clone Commander Gree

Faction: Republic
Cost: 18
Hit Points: 40
Defense: 13
Attack: +10
Damage: 20
Special Abilities: Unique, Order 66, Mobile Attack, Rapport, and Speed 8 Commander Effects: Your squad may include non-Unique Wookiees of any faction. Each Soldier or Trooper follower can move 2 extra squares at the end of its turn.
Characters in your squad with Order 66 and Mobile Attack (including Clone Commander Gree) do not provoke attacks of opportunity.

El modelatge i la pintura pareixen excel·lents. Si tota l'expansió està editada amb aquesta cura serà cosa de gaudir-la, a més de jugant, observant cada miniatura amb deteniment.

Pel que fa a les seves habilitats, l'androide és una veritable bèstia, amb una defensa i un atac altíssims, una capacitat de dany molt potent i les habilitats Cunning Attack i Flamethrower 20 que segurament la faran una miniatura a tenir molt en compte en previsió d'enemics amb molts punts de vida. Ai dels Jedis...

El comandant clon té unes estadístiques més normals, amb una defensa baixíssima, però té una habilitat que el fa molt interessant: dóna dos moviments extra al final del torn de cada soldat o tropa que estigui a les seves ordres. I el fet que no provoqui atacs d'oportunitat també és fantàstic.

Quedam a l'espera de noves notícies.

Germà meu, enemic meu (primera part)

2006-05-01T16:16:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Llegit el primer número de la nova sèrie Star Wars Rebellion ja puc donar una opinió. Em pareix un tebeo honest perquè les pretensions són assequibles i, de moment, discretes. Ja té un punt a favor des del principi perquè tracta el període més interessant pels aficionats a la saga: la rebel·lió, bellament immortalitzada per Una nova esperança, L'Imperi contraataca i El retorn del Jedi. Coneixem en Janek Sunber, un amic coral d'en Luke que es va fer soldat imperial i ara es veu enmig d'un conflicte bèl·lic de grans i imprevisibles dimensions. L'Estrella de la Mort ha estat destruïda i per tot arreu sona el nom de Skywalker com a l'artífex d'aquesta destrossa. Sentiments ambigus que cedeixen davant la disciplina militar... de moment això és tot però la cosa promet.

Les quatre primeres paginetes...

Vacances al poble

2006-05-01T08:05:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En general la revista El Jueves no em diu res. Ha tengut, i té, un equip artístic amb un esperit crític combinat amb una facilitat per l'observació digne de lloança però tanmateix no he tengut mai cap motiu de pes per seguir aquesta publicació setmanal. Ja sé que sonarà a sacrilegi però a mi Historias de la puta mili o Mamen em fan plim.

Tenc, això sí, una especial debilitat per una de les poques sèries més antigues de la revista: Martínez el Facha, d'en Kim. Des de fa quinze o setze anys que estic pendent del recopilatori anual i he de confessar que trob molt graciós l'humor d'aquest català, que ha sabut treure el suc a una ideologia que, ben mirat, fa esclafir de riure, ara que està desarticulada. Amb el temps ha perdut la força inicial i el pes de la ideologia feixista ha anat donant pas a massa acudits al voltant del sexe, però així i tot segueix tenint una nota mitjana alta.

El darrer número que ha aparegut és el Nuevos pendones del humor #58, titulat Vacaciones en el pueblo y otras historias. Dels darrers tres o quatre números aquest és el millor perquè toca el tòpic del poble amb una sensibilitat (una mica barroera) genial.

I m'encanta l'atenció que en Kim dedica en detallar els objectes més rellevants de les vinyetes.

Terrors nocturns

2006-05-01T07:36:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En el número 11 del col·leccionable d'en Batman continuen les conseqüències de l'alliberament de tots els boigs del sanatori Arkham per part d'en Bane. En Batman s'ha d'enfrontar alhora amb els seus principals enemics de tota la vida. Aquest és l'aspecte que trob més fluix de la història. Per més que vulgui no puc simpatitzar amb personatges com l'Espantaocells, el Pingüí i fins i tot el Jòquer (tret que segueixi un guió de n'Alan Moore). El millor? ja ho sabeu: quan surt en Bane.

La mala gent

2006-04-29T21:54:00.000+02:00

Categoria: Còmic

A França el moviment sindical i polític esquerrà de la segona meitat del segle XX va anar lligat a l'associacionisme juvenil catòlic. Els joves francesos dels anys cinquanta que s'enfrontaven per primera vegada a la vida adulta descobrien unes condicions de treball molt precàries, i la situació s'agreujava com més a la part forana vivien, perquè aquell era feu de tradicions ancestrals i aparentment inamovibles potenciades interessadament pel matrimoni de conveniència entre església catòlica i patronal. Curiosament va ser al mateix si de la institució religiosa que va néixer la possibilitat de canvi, i això va succeir d'una forma prou espontània com per responsabilitzar als roigs, els eterns dolents, de pertorbar la pau eterna. A Espanya això no va ser ben bé així, tot i que és vera que hi va haver sectors religiosos que afavoriren una lluita democràtica pacífica. Era necessari que la nova esquerra francesa sorgís del si del catolicisme? Segurament no, però segons Étienne Davodeau, així va ser.

La mala gente és la primera obra llarga que es publica a Espanya, a càrrec de Ponent Mon, i en ella l'autor repassa el sindicalisme francès dels darrers cinquanta anys de la mà de dos testimonis: els seus propis pares. El format narratiu és si fa no fa semblant al de Maus, d'Art Spiegelment. El mateix autor apareix en el còmic entrevistant de forma informal els seus pares sobre les seves vivències anys enrere. Però la similitud acaba aquí. Maus tracta un tema unànimement considerat com a greu i majúscul: l'holocaust nazi. Premis i premis. La mala gente tracta un tema considerat més subjectiu: la lluita de la classe obrera per aconseguir una societat més justa. Aquí és parla de socialisme, no de comunisme ni d'altres ideologies considerades com a apocalíptiques. I pel que pareix fent la ruta de blocs imprescindibles el debat entre els lectors no ha estat aquest, sinó si a Espanya l'església catòlica també tenir un paper semblant al que es retrata en el còmic. Trob molt més interessant analitzar el nom del tebeo: la mala gent. I de subtítol "una història de militants". Crec que en el títol apareix el posicionament de Davodeau que tants i tants lectors han trobat a faltar a l'obra, que ha arribat a ser definida com a objectiva. La portada no pot ser més clarificadora: el títol apareix en lletres vermelles (roges) enmig del dibuix d'una església i una fàbrica. Qui romp l'equilibri entre el poder religiós i el poder econòmic és el poble, l'obrer. Crec que amb aquest pòrtic a la seva obra Davodeau es pot permetre ser suau, però així i tot no ho és tant com pareix, el que passa és que suggereix més que explica. Sabem que és laïcista i que des de petit no va trobar sentit al sopor religiós però en cap moment aprofita per fer pamfletisme de la seva opció vital. L'objectiu no és aquest sinó culminar la lluita que els seus pares varen emprendre contant la seva història, això sí, deixant a l'aire indicis del dubte que té sobre la imprescindibilitat de l'església catòlica en tot aquest moviment.

Estam davant una història de personatges anònims que canviaven la política sense ser-ne conscients i, per tant, sense l'epicisme cansat de la historiografia convencional. Si aquell rei va ser coronat tal dia o aquell altre va matar accidentalment el seu germà no toca interessar a ningú. En canvi per què hi ha ensenyament públic, vacances pagades, subsidi d'atur o 8 hores laborals hauria d'interessar a la classe treballadora que, per definició, és la majoria. Però qualque cosa passa...

El dibuix no és en absolut espectacular i es podria considerar un manifest a favor del sistema tradicional de creació de còmics. Ostenta el seu caràcter manual fins i tot en el contorn de les vinyetes, i el blanc i negre està matisat amb una gamma de grisos aquarel·lístics fantàstica.

Rebel·lió: Cruïlles

2006-04-28T22:01:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Dark Horse ja ha començat a publicar les noves sèries de Star Wars. La pel·lícula La Venjança dels Sith ha marcat un punt d'inflexió en l'univers creat per en George Lucas i els seus col·laboradors. Les sèries regulars que existien fins fa poc, Star Wars Republic i Star Wars Empire varen arribar a un cul-de-sac (especialment la primera, ambientada en l'era republicana) i la decisió de tancar-les em pareix una bona idea. Així s'acaba un cicle i comença un altre que promet ser molt interessant. De moment estan previstes tres sèries regulars ambientades en 3 èpoques diferents:

Star Wars Knights of the Old Republic. Com el seu nom indica el període narrat en aquesta sèrie serà l'Antiga República (25000-1000 anys abans de la batalla de Yavin).
Star Wars Rebellion. El seu nom també és molt clarificador: estarà ambientada en el període de la rebel·lió contra l'Imperi (1-5 anys després de la batalla de Yavin).
Star Wars Legacy. Ambientada en el futur, a centenars d'anys de l'època d'en Luke, en Han, na Leia i en Chewie.

De tot això, com dic, ja ha començat a sortir cosa, i he llegit el número 0 de Star Wars Rebellion, tan sols unes quantes pàgines que ni tan sols estan guionitzades i dibuixades pels que seran els creadors de la sèrie regular. Aparentment ens diu poca cosa del que s'esdevindrà en números posteriors però ja veiem en Darth Vader que comença la recerca dels principals líders rebels, especialment en Luke. Un dels principals atractius és l'ambientació: edificis, naus, androides, uniformes...

De moment l'única manera de gaudir dels còmics de Star Wars és amb l'edició original americana.

Les dues primeres pàgines de mostra:

Novetats de Dibbuks per a maig

2006-04-28T10:16:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Seres extraordinarios

Autor: Tino Gatagán.

24x26 cm. 64 pàgines a color enquadernades en rústica amb solapes. 20 €.

En Tino gatagán ha estat un representant fecund del millor art dels il·lustradors del llibre modern. Aquesta obra és una recopilació de les seves excel·lents il·lustracions, un homenatge pòstum a un creador magnífic.

50 años no es nada

Autors: Juan Luis Iglesias i Olga Carmona Peral.

17x24 cm. 64 pàgines en blanc i negre encuadernades en rústica. 8 €.

Es pot ser un desertor sense ser un soldat? es pot escapar per un camí pintat en la paret? una anomalia cardíaca pot actuar d'oracle? pentura les flors poden enderrocar un dictador? pot una dona quedar embarassada fent un pastís? existeixen els tabuons? per a què voldria qualcú viure cinquanta anys més?

N'Olga Carmona va publicar Probabilidades l'any 2004 per a Recerca Editorial i no s'ha aturat de col·laborar amb historietes curtes en revistes com Dos Veces Breve, Círculos Concéntricos i Ali ya no vive aquí de Producciones Indecentes.

En José Luis Iglesias no s'ha aturat d'escriure guions de còmic. Aquest és el seu primer gran projecte professional que veu la llum.

Dámsmitt

Autors: Kike Benlloch i Manel Cráneo.

17x24 cm. 64 pàgines en bitò enquadernades en rústica. 10 €.

Aquest còmic conta la història de dos companys de treball a Correus, les seves vides familiars i els secrets que oculten i que acabaran per sortir amb dramàtiques conseqüències. Misteri i suspens, relacions humanes, interessos polítics i la vida 'una gran metròpoli s'hi donen la mà.

Duu un apèndix amb documents d'època i il·lustracions. Es presenta amb un pròleg escrit per en Jason Lutes.

Las arenas del tiempo T1. La momia sin ojos

Autors: Lorenzo F. Díaz, Francisco Naranjo i Ricardo Machuca.

24x32 cm. 48 pàgines en color enquadernades en cartoné al crom. 12 €.

Una sèrie ambientada en els anys 30 del segle XX i en el II mil·leni aC. Mòmies, piràmides, historiadors, aristòcrates...

Novetats de Saure per al mes d'abril

2006-04-26T17:25:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Un bus en Alabama

13 €.

Autors: Jean François Saure i Sandro García.

III Premi Fernando Buesa.

Un home només pot guanyar-se la llibertat quan sap concedir-la als altres.

Qué tonto eres Pirata

15 €.

Autor: José A. Lopetegui.

El que no entenc, Pirata, és com poden suspendre't en matemàtiques, amb els teus coneixements del tema i el teu domini del sistema binari perquè... només treus zeros i uns!

Topolino

2006-04-25T10:48:00.001+02:00

Categoria: Còmic

El friquisme, en l'àmbit que toca aquesta columna, és la denominació de tota una sèrie de característiques que reuneixen, generalment de forma parcial, alguns membres d'aquesta insigne societat. Sol ser un fenomen de gent adulta i de sexe masculí, tot i que hi ha excepcions notables. El friqui és aquell que dedica el seu temps lliure a les seves aficions, generalment marginals des del punt de vista majoritari. Aquestes aficions poden ser molt diverses, però poquíssimes vegades formen part del gruix majoritari de preferències generals. El friqui és un amant de la cultura popular del segle XX i es va submergir en la mundialització molt abans dels qui ara n'abanderen el lideratge. És col·leccionista, arqueòleg i cercador de tresors, i adora Internet com el déu que fa possible l'impossible. Sol ser reservat durant gran part del dia perquè els seus interessos no troben rebot en ningú amb qui conviu a la feina. Parlar del temps o de la darrera notícia groga apareguda en el periòdic gratuït no li diu res, en canvi pot passar-se hores conversant amb gent de la seva espècie cultural. No li interessa res del que els poders fàctics insisteixen en imposar perquè coneix perfectament els canals d'informació dels seus temes. Molts podrien pensar que el friqui es coneix pel seu aspecte físic però és una equivocació. El friquisme no és una actitud: és una forma de ser, pacífica i inofensiva. Una fantàstica forma de viure la vida.

Un dels friquis més antics de la nostra cultura és Alfons Figueres i Fontanals, nascut l'any 1922. Per generació es pot enquadrar en l'Escola Bruguera, però des de sempre es va distanciar dels seus col·legues, sobretot pel que fa a la temàtica. Com a col·leccionista, teòric, fanzinista, realitzador pornofílmic i historietista ha estat molt prolífic. Com a comiquer passarà a la història del mitjà per ser el creador de Topolino, una sèrie inconnexa que durant els anys setanta va aparèixer en lliuraments de dues o tres pàgines en la revista Super Mortadelo i altres publicacions semblants. Qui en aquells temps consumíem aquest tipus de paper recordam amb enyorança les aventures tronadíssimes d'aquest home petit i del seu company Colodión. Per això ha estat un encert per part d'Astiberri l'edició d'un àlbum recopilatori titulat Topolino, el último héroe, amb un esplèndid i clarificador pròleg del teòric Antoni Guiral, on repassa la trajectòria vital i creativa d'aquest home de 84 anys.

Figueras va crear Topolino per divertir-se a l'hora que retia homenatge a pel·lícules i novel·les nord-americanes de sèrie B. Això ho pot notar algú que estigui una mica al dia dels motors d'aquestes manifestacions culturals. Així i tot, qui no ho controli, pot passar-s'ho molt bé llegint aquestes històries curtes d'esquema repetitiu però amb una varietat il·limitada de desenvolupaments. La gran troballa d'aquest còmic és, evidentment, el facinerós, anomenat Doctor Siniestro. Ni Figueras ens planteja les motivacions de les malifetes d'aquest personatge o les de Topolino per neutralitzar-les ni necessitam saberles. L'important és l'acció i, sobretot, el desplegament d'artefactes de tot tipus: un armari que és una màquina del temps, androides grotescs, canons làser, dirigibles, autòmats mecànics o plens d'aire, ... la imaginació de Figueras no es pot qüestionar, com tampoc no es pot posar en dubte la seva erudició en aquest àmbit.

La factura del llibre no pot ser més deliciosa: pàgines de gran format amb paper gruixat que realça el dibuix, en blanc i negre, tot i que originalment estava acolorit de forma desastrosa; i la retolació mecànica de Bruguera també ha estat substituïda per una més respectuosa amb l'autor i la seva obra. Topolino, el último héroe és un còmic per a nostàlgics, però també per a gent de ment desperta que vulgui endinsar-se en un dels mons sense continuïtat ni resposta que Figueras va crear.

Unes quantes pàgines d'exemple:

L'anell de la veritat

2006-04-24T10:18:00.001+02:00

Categoria: Còmic

La sèrie V, el último hombre s'ha convertit en una de les fites editorials més interessants. Començada a editar a Espanya per Norma, Planeta DeAgostini va tenir la sàvia idea de continuar allà on ho havia deixat l'altra i de llavors ençà ha aparegut el material americà fins el número 31, tot i que aquí es publica en tom recopilatori dels arcs argumentals (per això cada un té un gruix i un preu diferent).

El darrer lliurament, titulat El anillo de la verdad, segueix donant voltes a una trama tan senzilla com intrigant: saber per què s'han mort tots els éssers vius que tenien el cromossoma Y i perquè en Yorick i la seva moneia Ampersand són l'excepció. En aquest arc argumental es fan revel·lacions importants que augmenten l'interès. És una història sense concessions guionístiques dibuixada magníficament per na Pia Guerra. Efectivament, el dibuix no és tan avorrit com pot parèixer en una primera fullejada.

Darreres novetats de Glénat

2006-04-23T00:10:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Aquí tens les darreres novetats de Glénat.

Dan Laxante

2006-04-22T08:26:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Per a mi Fermín Solís és el dibuixant espanyol més interessant del moment. M'agrada el seu estil gràfic i més m'agraden els seus guions. Autor desenfadat que observa la realitat i la converteix en motiu d'historieta. A més, essent tan prolífic, al cap de l'any s'han pogut llegir al manco dos o tres títols seus. Això sí, també canvia constantment d'editorial, per la qual cosa fer-li un seguiment efectiu és una mica complicat.

El darrer tebeo seu que m'ha caigut a les mans és Dan Laxante detective cotidiano, un còmic book en blanc i negre editat per l'Asociación Cultural Tebeo Vivo de Màlaga que segons pareix ja s'ha convertit en una raresa perquè només se n'han editat 500 exemplars. El contingut? Una meravella. Històries curtes que punyen en les debilitats de la societat postindustrial, tan absurda i avorrida, a través del detectiu Dan Laxante. És la primera vegada que llegesc un Fermín Solís tan breu i la veritat és que té molta força. Altament recomanable... si el trobes!

Una pàgina de mostra:

Com convertir-te en apòstata en una hora

2006-04-22T07:53:00.000+02:00

Categoria: Diversos

La meva experiència ha estat a la diòcesi de Mallorca, però segurament a la resta el procés serà semblant.

En primer lloc has d'anar a la parròquia on et varen batejar i demanar un certificat de baptisme. Només has de dir l'any del bateig i el te fan en un moment de forma gratuïta. Si el mal és més gros i et vares confirmar o casar de forma catòlica per fer-te apòstata no és rellevant. Només interessa el baptisme. Juntament al certificat has de dur el DNI i una fotocòpia i una declaració d'apostasia. A mi em va anar fantàsticament bé aquesta:

DECLARACIÓ D'APOSTASIA

Al senyor Jesús Murgui, bisbe de la diòcesi de Mallorca.

Jo, Jaume Salvà i Lara, amb el DNI XXXXXXXX, major d'edat, nascut dia XX de XXXXX de XXXX i resident al carrer XXXXXX, XXXX, 07XX Palma (telèfons XXXXXXXXX i XXXXXXXXX), que segons em consta vaig ser batejat a XXXXXXX, pertanyent a la diòcesi indicada, actuant en nom i interès propi i trobant-me en ple ús de la meva lliure voluntat

MANIFEST

Primer.

Que, no havent trobat en el Dret Canònic un procediment per a la tramitació del present escrit, el dirigesc al bisbe diocesà per les consideracions següents:

Que el cànon 393 del Codi de Dret Canònic diu que “El bisbe diocesà representa la diòcesi en tots els negocis jurídics de la mateixa”.
Que el cànon 383.1 estableix que “En exercir la seva funció pastoral, el bisbe diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb tots els fidels que se li confien [...], així com amb qui s'hagin apartat de la pràctica de la religió”.

Segon.

Que en el seu moment vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d'una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a causa de la meva edat, hi intervengués de cap forma la participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposàs de llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre les meves conviccions personals.

Tercer.

Que després d'haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica no trob cap motiu per continuar pertanyent a l'església catòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l'adscripció a aquesta institució.

Quart.

Que la fidelitat a la meva pròpia consciència és un dret constitucional inalienable reconegut per la legislació mitjançant l'article 16 de la Constitució Espanyola, a la que cap entitat privada o pública pot oposar-se.

Cinquè.

Que, per tant, rebutjant totalment la fe catòlica, em consider apòstata, tal i com defineix el concepte d'apostasia el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa

SOL·LICIT

Primer.

La meva exclusió, a tots els efectes -fins i tot els estadístics-, del registre de persones batejades a la fe catòlica i el reconeixement de l'acte d'apostasia que per aquesta declaració exprés, fent ús del dret legítim a disposar lliurement de les meves conviccions morals, ètiques i religioses.

Segon.

La supressió de totes les meves dades personals de tots seus registres, inclosos els parroquials, en aplicació de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

Tercer.

El compliment per part de la seva institució de l'article 16 de la Secció Primera de la Constitució Espanyola, que diu que “Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences”. El motiu d'aquesta declaració és totalment personal meva i només jo decidiré a qui o a qui no la faré pública.

Pos en el seu coneixement que em podria veure obligat a dur-lo a vós o als responsables parroquials als tribunals de justícia en el cas que aquestes dades siguin emprades en qualsevol sentit d'ara en endavant.

Palma, 6 de març de 2006

S'ha d'anar a l'antic seminari (carrer Seminari, 4 07001 Palma) i demanar per la cancelleria, que està al despatx 125 del primer pis. Allà t'atendrà una cancellera molt simpàtica. Li dius que hi vas a fer una declaració d'apostasia, li dones la documentació, ella llegiràla declaració i anotarà que et reafirmes en aquesta declaració davant d'ella... i ja està. En un mes podràs anar a la parròquia on et batejaren per comprovar que el rector hagi apuntat a les notes marginals que efectivament has renunciat a pertànyer a l'església catòlica. Tot això de forma discreta i ràpida.

Macanudo

2006-04-19T11:03:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Si assumim la història oficial del còmic com a convencionalisme, aquest art va néixer lligat a la premsa. La primera forma de còmic com a tal va ser la tira diària que va aparèixer als EUA a finals del segle XIX. Des d'aquells moments fins ara, aquest format ha estat una de les formes més populars del còmic perquè han anat inserides en publicacions generalistes, amb un públic ampli i majoritàriament poc interessat en el còmic en si. Més de cent anys han donat molts bons títols, des de The Yellow Kid fins a Zits, passant per fites importantíssimes com The Penauts i, molt especialment, Mafalda. He de confessar que som més fan de la nina argentina que dels al·lots nordamericans. Na Mafalda, amb menys deu anys de presència viva en la premsa diària, s'ha convertit en una icona incombustible i atemporal. Els seus acudits no han caducat i encara ara admiren els lectors nous i no tan nous i influeixen en altres autors. Sense moure'ns d'Argentina, parlarem d'un altre creador de tires diàries que, en molt poc temps, s'ha fet un nom gràcies a la genialitat que desprenen els seus acudits. A partir d'ell Argentina no és només en Quino i na Maitena. Hi hem d'afegir el Linier, un jove autor que ha il·lustrat publicacions argentines, franceses, brasileres, nordamericanes i espanyoles, però el seu reconeixement ha estat degut a la tira Macanudo que publica al diari La Nación des de 2002.

Tot i que té un bloc on va publicant una tira gairebé de forma diària, tenim ocasió de gaudir de les primeres 240 tires de la sèrie gràcies a l'edició en un volum per part de Random House Mondadori. La portada ja crida l'atenció, amb tota la seva extensió plena de ninots lletjos amb ganes acolorits suaument i parcialment tapats per una suposada etiqueta blanca que du inscrit el nom de l'autor i de la sèrie amb unes lletres informals. Un llibret de petites dimensions que convida a fullejar-lo, primer de forma superficialment, però els exquisits dibuixets que poblen les seves pàgines obliguen a deturar-se aquí i allà el temps just per confirmar-se que és compra segura.

En Linier parteix de la seva qualitat com a observador de la realitat humana per fer unes historietes que aparentment no tenen un fil conductor com podria ser un o més protagonistes. Tret d'algunes excepcions les tires són autònomes però amb la seva lectura cronològica veiem que segueixen unes pautes i que precisament de la repetició surt la ironia. És el cas clar del robot sensible, dels pingüins o dels fullets. S'ha dit que l'humor de Macanudo és absurd, però em pareix que senzillament sintetitza l'absurditat que envolta la vida humana en l'actualitat. Fins i tot les tires més absurdes no es poden posar devora coses que passen cíclicament en la vida real i que s'accepten amb una naturalitat que fa pell de gallina. I aquesta setmana que estam acabant va plena d'exemples.

Macanudo té força perquè té tendresa i contundència a parts iguals. L'objectiu d'en Liniers és semblant al d'en Quino amb els seus acudits que no són Mafalda: denunciar l'estupidesa humana. Però mentre en Quino no amaga la seva amargor de cà vell, en Liniers s'ho agafa més a broma, com si el fet de ser una persona lúcida no fos incompatible amb el bon humor interior. Qui vulgui riure sanament ho podrà fer, i qui a més vulgui trobar segones intencions en trobarà moltes.

El dibuix és senzillament sublim, com de cal·ligrafia tremolosa d'un infant que s'esforça en escriure el més clar i entenedor possible. La universalitat de la imatge té aquí un exemple prodigiós, acompanyat per un sentit de la narrativa i un ús dels recursos que ha arribat a arreplegar el novè art amb més de 100 anys d'existència que satisfan les expectatives més altes.

Macanudo és sens dubte una tira de premsa que no deixa indiferent, que diverteix i que a més fa pensar (hi ha tanta gent que creu que això és incompatible!). Sense cap dubte estam davant un dels grans còmics que aquest any s'editaran.

Battlestar Galactica en còmic

2006-04-19T08:06:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Dynamite Entertainment presenta una sèrie de còmic books basada en la nova sèrie de Battlestar Galactica. De moment està previst llançar el número 0 el mes de maig al preu de 25 centaus. Només s'ha fet pública la portada, que explota els encants de Número Sis.

El primer arc argumental s'enquadrarà en la meitat de la segona temporada de la sèrie televisiva. Galactica descobreix un grup de supervivents humans en una nau petita que està essent atacada pels cylons. El comandant Adama sospita que és una trampa cyló, però la presidenta Laura Roslin recorda que els Pergamins Sagrats contenen una antiga profecia que podria estar complint-se.

L'al·lota perduda

2006-04-16T08:38:00.000+02:00

Categoria: Còmic

La primera que he pogut llegir d'en Nabiel Kanan és La chica perdida, editat fa poc per Dibbuks. Un còmic de 96 pàgines que ens endinsa en l'enigmàtica relació de na Beth i una al·lota una mica major que ella. Aquesta al·lota representa un model fascinant però perillós alhora, i na Beth haurà de fer front a sentiments contradictoris.

El dibuix és francament original avui dia perquè fuig dels principals corrents existents, tot i que s'emmarca dins un còmic europeu independent amb una línia molt anys seixanta.

Ana Juan

2006-04-16T08:22:00.000+02:00

Categoria: Cultura

Segur que tots coneixeu el seu treball ja que segurament n'Ana Juan és probablement la il·lustradora espanyola més interessant, internacional i premiada de les darreres dècades.

Va començar publicant historietes i il·lustracions a la revista Madriz per després passar a la il·lustració de premsa, essent habituals les seves col·laboracions a El País, El País Semanal i La Revista d'El Mundo, a més de col·laborar esporàdicament en revistes com Woman, Geo o Altaïr. D'aquí va passar al mercat ianqui, essent en l'actualitat il·lustradora i portadista habitual del setmanari The New Yorker.

Publicacions com La Luna ayuda, El sombrerero de la calle Carretas o Amantes són alguns dels seus títols que han fet història en la il·lustració espanyola. I són igualment interessant treballs menys coneguts, com les il·lustracions de novel·les infantils i juvenils

El proper divendres dia 21 d'aabril a les 20.00 hores s'inaugura la primera exposició antològica del seu treball al Casal Solleric de Palma (planta baixa i entresòl), recollint il·lustracions i historietes de totes les seves èpoques, obra pictòrica, serigrafia i escultures.

Celebració

2006-04-14T00:00:00.000+02:00

Categoria: Política

Molts d'anys estimada!!!

La torre de l'elefant i altres històries

2006-04-13T23:34:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Les reedicions s'han convertit en una constant del mercat del còmic a Espanya. Entre elles sens dubte destaquen les que aporten qualque novetat respecte les edicions anteriors. El reacoloriment digital sol ser un dels principals incentius d'aquests productes, així com una edició acurada per a la seva preservació, convertint així moltes vegades un antic tebeo de consum (no estic fent judicis de valor) amb un preuat objecte de col·leccionisme.

Tard o d'hora havíem de veure l'edició espanyola de la nova edició de la mítica sèrie Conan the Barbarian, realitzada als EUA per Dark Horse, la que per a mi és l'editorial ianqui més interessant en l'actualitat. Temps després ens han arribat a través de Planeta DeAgostini els primers toms, respectant les característiques de l'edició americana. El material és realment bo. El primer número de la serie, titulada Las crónicas de Conan, conté dels primers episodis del cimmeri que sorgiren de la imaginació d'en Roy Thomas i d'en Barry Windsor-Smith. No és el millor Conan però és el primer, i d'una qualitat inqüestionable. L'edició està molt treballada, amb un reacoloriment que millora les qualitats poètiques dels dibuix de l'artista britànic. És d'agrair que l'estudi que s'ha encarregat d'aquest color, Digital Chameleon, no hagi intentat fer realista una obra que no ho és. Esperem que tengui la continuïtat suficient com per veure-hi la totalitat de la sèrie (el gran John Buscema amb un nou color?).

Unes quantes pàgines de l'edició americana:

Macanudo #1

2006-04-12T16:39:00.000+02:00

Categoria: Macanudo

A partir d'avui incorporaré més o menys periòdicament una tira de la sèrie Macanudo d'en Liniers. Crec que en haver-ne llegit unes quantes quedarà explicat per què.

La venjança d'en Bane

2006-04-11T18:43:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En aquest número del col·leccionable que ja coneixeu es deixa aparcat n'Azrael, per tornar a aparèixer més envant, i comença la saga d'en Bane, amb una primera història dedicada a contar-nos qui és, d'on surt i quines motivacions té per fer el que fa. No el coneixia perquè em vaig quedar en l'època de Zinco, però ara aprofit l'ocasió per posar-me al dia i aquest col·leccionable serveix, i molt. La venganza de Bane està molt ben contada i des del principi enganxa. S'ha de dir que en Bane és molt carismàtic, sobretot perquè no té superpoders, només una força inhumana que procedeix de la seva fibra muscular i de la droga que s'injecta. Gran personatge.

75è aniversari de la II República

2006-04-11T07:19:00.000+02:00

Categoria: Política

Divendres dia 14 d'abril a les 12.30 hores a la plaça de Cort tendrà lloc un acte d'homenatge a la II República. L'Ajuntament de Palma ha fet tot el possible per dificultar la seva realització, prioritzant els actes nacionalcatòlics per sobre d'un acte laic, civil i necessari. Sigui com sigui seria convenient que qui estigui sensibilitzat en tot el que va representar el període republicà per la modernització mental del país hi acudeixi.

Aquest acte no està vinculat a cap partit polític sinó que està organitzat per la Comissió Cívica formada per gent de diferents àmbits polítics i culturals.

Ens veiem per allà!

La caiguda del ratpenat

2006-04-10T07:21:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En el número 10 del col·leccionable setmanal de Batman segueix la saga d'en Bane, un dels facinerosos més interessants que s'han enfrontat mai al detectiu. L'odi que aquest engendre té a en Batman va fent que configuri una estratègia formidable per acabar amb ell i amb Gotham, per la qual cosa va assentant la seva influència al mateix temps que allibera els interns del manicomi Arkham. I així acaba aquest número, amb els primers enfrontaments entre en Batman i alguns dels boigs escapats.

La biblioteca de Turpín

2006-04-10T07:08:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Dilluns passat vaig tenir ocasió de llegir l'informe que n'Antoni Guiral ha fet sobre el mercat del còmic a Espanya durant l'any passat. Es varen publicar un total de 2460 títols editats per 73 editorials, tenint en compte que cinc d'elles (Planeta DeAgostini, Panini, Norma, Glénat i Ivrea) assumeixen el 65% d'aquesta quantitat. Quant a procedència del material, els EUA segueixen en primer lloc (41%) però baixant un 7%, Japó passa d'un 30 a un 35%, Europa (sense incloure Espanya) també té més presència que l'any anterior, passant d'un 10 a un 13%, Espanya perd unes dècimes, quedant en un 9,7%. No és el lloc per fer una valoració molt precisa d'aquestes dades. Som conscient que aquesta columna apareix en una publicació que llegeix més gent aliena al consum de còmic que no a l'inrevés i, per tant, intent que el meu enfocament sigui adequat a la situació. Però així i tot no puc deixar de comparar aquesta informació amb la de l'any 2004, que va tancar amb un balanç de 1921 títols, el que suposa un increment del 27% en un any. Qualsevol persona pot deduir que la cosa va prou bé i que el còmic, lluny de retrocedir, va expandint els seus tentacles (benvinguts siguin!), encara que al marge de l'aclaparadora majoria. El que no he pogut trobar en l'informe d'en Guiral és el percentatge de títols destinats al públic infantil.

La massa, creient opinar, no fa més que encadenar llocs comuns. Un lloc comú és una idea prefabricada que substueix la recerca d'idees originals o creatives per altres que, o bé són evidents o s'han emprat excessivament, arribant a convertir-se en un vici del llenguatge, demostrant poca imaginació de qui l'expressa. Uns exemples: "que viuen de bé els professors", "la millor pel·lícula de la història és Ciutadà Kane", "EUA és un país de grans contrasts". O també "el còmic és infantil". Error. Error insignificant per al 99,9% de la població, que no fa altra cosa de institucionalitzar la seva ignorància sobre el tema, però error greu per als amants del còmic. Ja ens agradaria que aquesta afirmació tengués un mínim de contacte amb la realitat, però per desgràcia no és així. El còmic infantil gairebé no existeix i això dificulta la pujada de nous lectors. I dins el còmic infantil que existeix, molt de material està editat sense cap més intenció que aprofitar una moda, generalment televisiva, per treure'n doblers sense que sigui prioritari la consolidació del mercat infantil.

Hi ha excepcions, autors i editorials que fan la seva feina amb una mica d'implicació emocional, i aquí estam per assenyalar-les. Una d'elles ens arriba com a iniciativa de La Cúpula: la reedició de l'àlbum La biblioteca de Turpín, que recopila el primer material que el nostre Max va realitzar per a El Pequeño País fa 16 anys. Ja existia una edició en àlbum de tapa dura però paper una mica magre que va sortir un any després i que en l'actualitat es troba en fase de joia introbable, després de passar per l'etapa de descatalogació i saldo. L'edició de La Cúpula, tot i ser en cartolina, té una major qualitat de paper i d'impressió, fent destacar com mai el color de les vinyetes, sens dubte un dels principals atractius.

El que destaca sobre tot és la il·lusió que pareix haver posat en Max en el projecte. L'artista underground, contestatari i irreverend deixa de banda tot el que no sigui necessari per realitzar una història enfocada a un públic infantil sense insultar-lo. Al públic adult, tan crític amb el que és minoritari i tan conformista amb el que és majoritari, li pot parèixer una beneitura d'història però, lluny d'això, La biblioteca de Turpín és un viatge per alguns dels clàssics literaris gràcies a la recerca que els dos cosins protagonistes han de dur a terme per ajudar l'enigmàtic Turpín, un turc que viu en una casa misteriosa envoltat d'objectes exòtics i molts de llibres. En Max converteix aquesta simplesa en un entreteniment cultural de qualitat, guiant-nos per la màgia de la literatura amb el seu dibuix sempre magnífic i un sentit del ritme que passa desapercebut d'efectiu que és.

Recomanable per a petits d'edat i per a tothom que no hagi perdut la il·lusió per la cultura i la imaginació.

L'espasa de n'Azrael

2006-04-05T22:39:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Després de quaranta setmanes ha acabat el primer col·leccionable d'en Batman que va llançar Planeta DeAgostini en la passada edició del Saló de Barcelona. Quaranta números que permeten situar-nos en l'univers en el que viu en Bruce Wayne. Aquí els vaig comentant, encara que sigui breument, un per un. Me'n queden molts. Vaig pel número 8.

Els dos primers còmic books que recopila són la conclusió d'Un lugar solitario para morir, protagonitzada per en Nightwing, qui temps enrere va ser un dels Robin que ha acompanyat el detectiu alat. En Batman, terriblement afectat per la mort del segon Robin, viu al marge dels consells de la gent que l'aprecia, però al final accepta les coses com estan i incorpora el tercer Robin al seu projecte vital.

Els dos darrers còmic books ençaten un arc argumental força interessant que gira al voltant d'un emmascarat apocalíptic que es fa dir Azrael. Molta d'acció ben narrada amb un fons legendari que no resulta en absolut pedant. En haver llegit aquesta part un es queda una mica desconcertat perquè pareix que no encaixa en un col·leccionable dedicat a en Batman... però en números successius la cosa es clarifica.

Una mansarda a París

2006-04-05T22:00:00.000+02:00

Categoria: Còmic

En Sergio Meliá és un castellonès que va arribar a entintar el Motorista Fantasma i que ara ens gratifica amb l'aparició d'un àlbum coeditat entre Glénat Benelux - Caravelle i Dibbuks. Ni el format ni el contingut tenen res a veure amb els superherois. Una buhardilla en París és una història d'una reconciliació entre un jove sensible i una al·lota amb una etapa recent de la seva vida que no vol recordar però que tanmateix la persegueix. L'ambientació, en els anys cinquanta, és deliciosa, aconseguida amb la utilització d'aquarel·les i paper molt texturat, amb molta cura dels detalls que, si bé no són d'una precisió arqueològica, compleixen perfectament la seva funció d'envoltar els personatges. La història és progressivament intrigant però en cap moment en Sergio abandona un ritme pausat, ple de vinyetes sense diàleg i detalls que ens indiquen que París i la mansarda són també personatges principals de la història.

L'edició és senzillament magnífica, com ens té acostumats Dibbuks amb aquest tipus de format, un àlbum de talla gran, tapa dura i pàgines de gramatge alt.

Unes pàgines d'exemple però de l'edició belga, que és exactament igual.

Dos nemedis entren en una taverna

2006-04-04T17:13:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Conan: la leyenda segueix essent una de les millors sèries que es publiquen actualment a Espanya. Els seus autors han sabut agafar, amb una força impredecible, el relleu de les grans firmes que treballaren per fer d'en Conan un dels personatges més interessants i complexos de la ficció gràfica. El Conan del segle XXI és una icona actualitzada amb vocació de perpetuar-se amb bona salut.

El número 9, titulat Dos nemedios entran en una tasca, és una història de creació d'en Busiek. El punt de partida, com tantes vegades en el passat, és un incident en una taverna, la irreverència d'un bàrbar i la companyia d'unes belles fadrines. Al final, se'ns recorda que na Janissa aviat es creuarà amb en Conan. Quin personatge tan captivador! Aviat sabrem coses d'ella.

El darrer número publicat es titula El templo de Kallian Publico, i aquest sí que és una adaptació d'un relat d'en Robert Howard. Aquí partim d'un Conan que pretén robar el museu del governador i aviat podem veure com la història està pelada d'acció i és quelcom semblant a un judici informal a en Conan davant l'aparició del cadàver d'en Kallian. Un conte extraordinari i inusual en la trajectòria del cimmeri.

Novetats de Recerca Editorial per a abril

2006-04-03T07:17:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Ja està disponible el butlletí digital de Recerca Editorial amb les novetats per a aquest mes. Continuen algunes col·leccions veteranes com Star Trek Classic o Buffy i comencen algunes que esperam veure molt en de temps en el mercat. De tot plegat destac l'esforç per publicar una sèrie en català:

Serenity

Autors: Scott Allie, Joss
Whedon i Brett Matthew.

Còmic-book. 17 x 24 cm. 52 pàgines a color. Enquadernació amb grapa. Història completa en
2 parts. Colecció Hal, mensual. 3,50 €.

Joss Whedon, el creador de Buffy Cazavampiros i Fray, desvela una història inèdita del seu grup de bandits espacial preferit en aquesta preqüela de la gran producció de ciència ficció, Serenity; el salt a pantalla gran de la sèrie de televisió de culte Firefly i que marcà el seu debut com a director de llargmetratges.

Com a extra, un complet article d’introducció a l’univers de Serenity a càrrec de Cristina Urdiales.

Més informació en el butlletí, que pots descarregar d'aquí.

Novetat de Ponent Mon per a abril

2006-04-03T07:15:00.000+02:00

Categoria: Còmic

El rastreador

Autor: Jiro Taniguchi.

336 pàgines en blanc i negre. 19,95 €.

Quan na Megumi, una estudiant de 14 anys, desapareix misteriosament, en Shiga ha de baixar del seu refugi de muntanya per complir la promesa que li va fer al seu amic mort a l'Himàlaia. Però la metròpoli pot ser un terreny molt més hostil i perillós que la muntanya. Aconseguirà trobar la jove abans que sigui massa tard?

Cómic Tecla #18

2006-04-02T21:56:00.000+02:00

Categoria: Còmic

Ja està disponible el número 18 de Cómic Tecla, la publicació bimestral sobre còmic de la Biblioteca Central Tecla Sala.

Inclou una aproximació al mercat de còmics espanyol de 2005, un article sobre l'obra Silencios: la juventud del Capitán Trueno, signats ambdós per n'Antoni Guiral, l'habitual secció de novetats recomanades i les següents ressenyes:

El Príncipe Valiente (Alfons Moliné).
La oficina de deshechos postales (Álvaro Pons).
Cuerpo de sueños (Bea Garcés).
Balada de la costa oeste (Norman Fernández).
Exterior noche (Jaume Vilarrubí).
Baldomero: de percance en percance (Alfons Moliné).
Wildcats 3.0 (Hèctor Calvet).
Japón visto por 17 autores (Antoni Guiral).
Los archivos de The Spirit 12 (Jaume Vilarrubí).
Artfòbia (Pepe Gálvez)
El sueño eterno (Norman Fernández).
Bajo la piel (Antoni Guiral).
Studs Kirby (José Oliver).
La mazmorra festival: flores y chavales (José Oliver).
Capital de provincias del dolor (Juan Manuel Díaz de Guereñu)
Historias del bar de Joe (Antoni Guiral).
Diario (Juan Manuel Díaz de Guereñu).
Barrio 2 (Jaume Vilarrubí).

Pots descarregar-la d'aquí.